Era la primera vegada que es presentava a uns comicis i hi havia certa implicació que traspassava la política. La seva germana és Dolors Bassa, empresonada a Alcalá-Meco i en procés judicial al Tribunal Suprem. El 28A dona la sorpresa obtenint uns resultats històrics per ERC, Montse Bassa anirà al Congrés dels Diputats per Girona amb dos companys més i tres al Senat.

Quines sensacions té?

La veritat és que molt contenta, els resultats han sigut històrics, tant a Catalunya com a les comarques gironines. I no només m'alegra l'èxit republicà, sinó que aquest resultat mostra que l'independentisme no té marxa enrere i això és molt important.

Quan marxa?

No ho sé. Sé que l'acte és el 21 de maig, però no hem tingut temps d'organitzar. Jo no m'he volgut avançar a temes logístics, primer volia saber si guanyàvem.

Ja heu pensat en pactes?

Encara és molt aviat, de moment celebrem els resultats i estem esperant que hi hagi una primera trobada, però no tenim res en calendari.

Què suposa assumir uns resultats històrics?

Vaig amb molta més tranquil·litat, més energia i moltes ganes de treballar. Tenint aquests resultats fa que em senti molt més segura del suport que tenim de la gent. Per mi és molt important saber que no només tenim Joan Maragall, que té experiència, sinó que entra la Laia [Cañigueral] que conec, és una persona excepcional i a més té experiència. Em rodejo d'un equip molt bo i amb moltes ganes de treballar junts.

Com afronta els resultats de la comarca?

Estic encantada, perquè veig que la força d'esquerra serà important i tinc moltes ganes de poder començar a posar solució a tots els incompliments flagrants que patim de fa dècades.

Creu que són el precedent de les municipals?

Espero. Espero que s'encomani aquesta onada republicana. Jo crec que sí, la gent ha demostrat que realment el que volen és votar republicanisme. I queden dos dies, no crec que la gent canviï d'ideari polític en tan poc temps.

Ha parlat amb la Dolors i l'Oriol?

La Dolors va fer-me l'última trucada a les sis de la tarda de diumenge per desitjar-nos sort, però encara sense saber els resultats i estic convençuda que se'n va anar a dormir sense saber que a Girona havíem tret tres diputats, perquè segurament van fer el seguiment tots sols des de la cel·la amb les televisions espanyoles i aquest grau de concreció no el devia saber. Estic segura que fins dilluns al matí, que havien d'anar al Tribunal Suprem i es trobaren amb tots els advocats que els posaren al dia dels resultats més locals, no ho van saber.