Un total de 5.588.095 catalans i catalanes, entre ells 521.491 gironins i gironines, poden votar a les eleccions generals d'aquest diumenge, 68.319 electors més que en els últims comicis generals, que es van celebrar el 26 de juny del 2016. Són unes eleccions de resultat incert però que poden ser decisives per al futur polític de Catalunya en plena celebració del judici de l'1-O. L'autogovern català i la relació amb l'Estat espanyol està en joc en aquests comicis.

Segons ha detallat la Delegació del Govern a Catalunya, hi haurà un total de 8.373 taules i 2.712 col·legis per a les eleccions al Congrés i al Senat repartits en 947 municipis.

La distribució és de 1.609 col·legis i 5.970 meses a Barcelona; 372 col·legis i 1.010 meses a Tarragona; 338 col·legis i 563 meses a Lleida, i 830 taules i 393 escoles a Girona.

Als col·legis arribaran uns 50 milions de paperetes de les diferents candidatures que concorren a les eleccions: en el cas del Congrés, són 14 a Barcelona; 13 a Lleida; 15 a Tarragona, i 13 a Girona.

Per al Senat, s'han proclamat 14 candidatures a Barcelona; 13 a Lleida; 13 a Tarragona, i 13 a Girona.

Els catalans elegiran 48 diputats -1 més que en 2016- del total de 350 que hi ha al Congrés: el repartiment és de 32 a Barcelona; 6 a Girona; 4 a Lleida i 6 a Tarragona.

Pel que fa als senadors, a Catalunya es triaran a un total de 16 senadors, 4 per província.

Dispositiu electoral

El dispositiu electoral compta amb milers de treballadors de l'Administració General de l'Estat i la mobilització de 5.934 agents: 946 del Cos Nacional de Policia; 988 de la Guàrdia Civil i 4.000 del Cos de Mossos d'Esquadra.

A aquests efectius han d'afegir els que incorporin les respectives policies locals de cada municipi.