Aquest 26 d'abril es compleixen 25 anys de l'assassinat del missioner navatenc Joaquim Vallmajó a Ruanda. Tenia 53 anys. Va ser una més entre els centenars de milers de víctimes de la guerra i de les matances que hi va haver entre els tutsis i els hutus als grans llacs africans. Havia estat 26 anys a Ruanda i no va voler ser evacuat quan es va desencadenar el conflicte. El seu poble natal acull un homenatge, aquesta setmana, que té l'escola, que porta el seu nom, com a centre neuràlgic dels actes.

Les cartes que, des dels anys 70 fins al 1994, el pare blanc va escriure a la seva família i als seus amics des del país africà, i les fotografies que ell mateix va fer i enviar a l'Empordà, recorden com va ser el dia a dia de Vallmajó i com era l'entorn en què es movia abans del genocidi. Aquest fons documental s'exposa, juntament amb objectes i articles periodístics, des d'aquest dimarts, dia 23, i fins al 10 de maig, a la biblioteca de l'escola Joaquim Vallmajó.

L'acte central en record del missioner té lloc aquest divendres 26 d'abril.

25È ANIVERSARI DE L'ASSASSINAT DE JOAQUIM VALLMAJÓ

25È ANIVERSARI DE L'ASSASSINAT DE JOAQUIM VALLMAJÓ17.00 hores. Gimnàs de l'Escola Joaquim Vallmajó de Navata

  • Parlament oficial
  • Lectura de cartes de Joaquim Vallmajó, a càrrec de familiars de l'homenatjat.
  • Recitació de poemes per part dels alumnes de 1r, 2n i 3r.
  • Actuació dels alumnes de 6è.
  • Cançó ruandesa a càrrec dels alumnes de 4t.
  • Un dia a l'escola de Joaquim Vallmajó, amb els alumnes de 6è.

20.00 hores. Sindicat de Navata

  • Taula rodona amb Martí Vallmajó (germà), Josep Maria Bonet (amic), Josep Valls (autor del llibre Àfrica al cor) i Jordi Palou (advocat).
  • Visualització de documentals sobre Joaquim Vallmajó.

Fins al 10 de maig. Exposicions

  • Biblioteca de l'escola. Fotografies cartes, notícies i objectes personals
  • Passadís de l'escola. Biografia de Joaquim Vallmajó elaborada per alumnes de 3r
  • Sindicat. Àfrica al cor. El conflicte ruandès vist per Joaquim Vallmajó

Dos empordanesos que el van conèixer molt de prop han escrit sobre ell:

Dos empordanesos que el van conèixer molt de prop han escrit sobre ell:

JOSEP FRIGOLA RIBAS. Company de missió de Joaquim Vallmajó

Poeta i màrtir d'avui: "Sempre tindré gravats en el substrat de la meva vida aquells primers dies del mes d'abril de 1994. Ara, la memòria roenta i el cor encongit tornen a surar. Patíem l'infern de la calor nigerina i jo sabia que el meu company Quim, a Ruanda, vivia moments de calvari cruel i sagnant a borbolls. Sabia que ell ho tenia claríssim i estava ben determinat a quedar-se amb els seus; res ni ningú el faria desistir.

Els companys missioners havien sigut evacuats i ell acabava de deixar passar l'última ocasió que li havien ofert uns agents de l'ONU. Bo i rebent informació confusa i parcial per la ràdio, jo anava implorant pietat: «Ai, Quim, que te la jugues i se't carregaran!». En Quim de poruc no n'havia sigut mai i va ser molt atrevit posant-se al davant de multituds que es desplaçaven fugint de la guerra i la mort.

Ell, amb un equip, en va tenir cura dia i nit durant temps. Amb la seva manera d'actuar contra les malifetes i les injustícies d'uns i altres, amb el seu franc parlar i la seva convicció, va escridassar tot déu: «O ara, o mai!» És així com va redactar la seva pròpia condemna a mort.

Enguany fa 25 anys. I, tots els que l'hem conegut i estimat, intentem avaluar una vegada més l'impacte de la seva vida profètica i de la seva mort-martiri. És un impacte pluridimensional. Vida de capellà missioner, vida d'animador de pobles i comunitats, vida de dedicació a l'obra de promoció social i de desenvolupament, vida de defensa dels drets i llibertats dels més pobres, vida d'una lluita aferrissada amb el cap esbargit i les mans nues, vida de relació afectuosa amb familiars, amics i institucions d'ajuda. Vida plena que sobrepassa la seva mort a través dels escrits, amb el llegat del seu testimoniatge, amb tota l'admiració, inspiració i seguiment que ha suscitat el seu itinerari.

Intentant captar la fecunditat d'aquesta vida de profeta i màrtir, ens posem una qüestió cabdal: «Però, d'on treia la força i l'enginy carismàtic per viure tan a fons aquells moments crucials? Buscava el martiri?» Segur que era ben conscient de les paraules del fundador dels Missioners d'Àfrica: «Aneu i emporteu-vos-en el visat de martiri», però també és cert que els seus actes finals no l'encaminaven a morir per morir, sinó que els dedicava a donar la vida pel servei del poble. Vet aquí el moll de l'os, el disc dur interior que el despulla de tot fins a l'extrem menys del cor que es manté ancorat en l'evangeli i és capaç de donar la vida estimant, perdonant."

JOSEP MARIA BONET. Amic de Joaquim Vallmajó

Gràcies, Quim: "El 26 d'abril hauran passat 25 anys des que militars del Front Patriòtic Ruandès et varen anar a buscar per fer-te desaparèixer. De vegades, sense saber el perquè, ens passa que connectem amb la màxima intensitat amb persones que ens trobem en el camí de la vida. I la trobada amb tu, Quim, va ser d'aquest tipus.

La nostra relació més intensa va començar el 1988, sis anys abans del teu assassinat. La van acompanyar un munt de cartes que anaven en un sobre que, en obrir la bústia, ja sabíem que eren les teves. I es va anar consolidant amb els nostres viatges compartits per Europa i Ruanda. M'has ensenyat que la solidaritat no és tan sols donar menjar, mantes... Ens deies que cal implicar-se amb tot allò que té dimensió política: la seguretat, l'ensenyament, la justícia, l'exèrcit....

En el munt de cartes que enviaves, intentaves explicar-nos què era el que realment passava. Però, avui encara costa poder explicar els veritables fets ocorreguts. La història (del vencedor) ens fa creure que els botxins són les víctimes i les víctimes els botxins. Si fem cas a gran part dels mass media, ens adonem que encara ens estan explicant la versió que els hi ha donat el govern del país. Qui es recorda encara dels prop de sis milions (sí amb tots els zeros que hi van!) de ruandesos i congolesos que han mort després del genocidi de l'any 1994? I dels encara centenars de milers de persones exiliades per por de perdre la vida si tornen al seu país?

Fixa't, Quim! En una de les teves darreres cartes, el març de 1994, escrivies: «Ara hem de treballar per a la justícia, la pau i la reconciliació». Però aquesta justícia, fins avui, ha servit només perquè el jutge sigui el del bàndol guanyador. La pau que se'ns explica avui de Ruanda és una gran mentida. És la pau del silenci forçós, de la por, de la mort... I la necessària reconciliació, sense pau i sense justícia, no pot existir.

Més que mai, Quim, t'he de donar les gràcies per haver-me obert els ulls, per haver-me ensenyat a ser més crític i a no empassar-me els «gripaus» que ens volen fer creure allà i aquí. Tant de bo que els i les empordaneses seguíssim el teu exemple. Com deies sovint: «Els que estem tocats per la tramuntana som i serem inconformistes, incòmodes, emprenyadors gairebé per natura». Som-hi doncs! A seguir sent inconformistes, incòmodes i emprenyadors!"