16 de abril de 2019
16.04.2019
ELECCIONS MUNICIPALS

Alcaldes històrics aferrats al càrrec continuen liderant la política dels seus pobles

Amb dos estils diferents, Pere Moradell (PSC) ho és des des 1979 a Torroella de Fluvià i Jaume Homs (PDeCAT) ocupa l'alcaldia des 1987 a Navata

15.04.2019 | 19:32
Pere Moradell, del PSC, és alcalde de Torroella de Fluvià des de la instauració de la democràcia.
uel uel de Fluvià

«L'any 1979, als ajuntaments, hi havia molta ideologia», rememora Pere Moradell sobre l'any en el qual va arribar a l'alcaldia de Torroella de Fluvià. «Jo era del sector més radical del socialisme. Llavors érem molt joves i teníem ganes d'arreglar les coses». S'acabava d'estrenar la democràcia i la comarca i el país estaven en ebullició.

Deu mandats després continua sent alcalde. En aquest període de quaranta anys ha guanyat totes les eleccions municipals en les quals s'ha presentat. «Ara estic en el sector més moderat del PSC. Governar et modera. En un poble s'ha de prescindir dels ideals perquè el que interessa és que, si s'ha d'arreglar un carrer, es faci».

Tot i que Pere Moradell és l'únic alcalde de l'Alt Empordà que ha estat al capdavant del seu municipi durant tots els anys des que s'ha instaurat la democràcia, el seu cas il·lustra una tendència que es dona a la comarca. És comú que en els pobles petits els alcaldes es perpetuïn en el poder.

A tocar de les eleccions municipals, 11 dels 68 municipis empordanesos tenen un alcalde que fa 16 anys o més que és al capdavant de l'alcaldia, dels quals previsiblement 7 es presentin a la reelecció.

Jordi Nierga és el cap de l'actual oposició a Pere Moradell a l'Ajuntament de Torroella de Fluvià. Amb les d'enguany, seran les terceres eleccions en les quals li disputi l'alcaldia i aquest cop espera guanyar-les. Tant el 2011 com el 2015 les varen perdre per un escó, quatre a tres.

Parla de les dificultats d'estar a l'oposició d'un alcalde amb tant de bagatge al capdavant del poder municipal. «Si estàs a l'oposició, no ets ningú. Amb un personatge que fa tants anys que és alcalde i se les sap totes, què li vols anar a dir. Perquè quan tu estàs tant de temps en un càrrec, t'hi acomodes i al final és teu, o t'ho sembla».

Les campanyes electorals en els municipis petits tenen una litúrgia de llarg recorregut i distàncies curtes. La fidelitat es guanya amb el temps i cara a cara, la memòria de la gent és d'elefant i els ressentiments són molt difícils d'apagar un cop s'han desencadenat.

Qui aconsegueix una base electoral sòlida té molt de guanyat. En Pere Moradell la té. «No hi ha cap secret, has de dedicar hores i que la gent vegi que fas el que has de fer. Si la gent està contenta, et torna a votar, i si no està contenta, doncs, no et vota, i ja està». A Torroella de Fluvià l'han votat durant deu eleccions seguides al llarg de quaranta anys. Quaranta anys amb molts fidels i un creixent nombre de detractors. Els marges de les seves victòries s'han anat escurçant.

Tot sota control


A Navata, des de la foscor del vell edifici de l'ajuntament es té una visió molt clara del que succeeix en tot el terme municipal. A l'ordinador del seu escriptori, l'alcalde Jaume Homs obre el Geoportal de Serveis. A través d'aquest programa, té centralitzat en pestanyes un recull minuciós de dades que el proveeixen d'informació sobre el municipi, que l'ajuden a la seva gestió de govern.

Des del seu ordinador pot consultar el valor cadastral de cada parcel·la del poble, el nombre i espècie de tots els arbres que hi ha plantats, o el cost del manteniment dels camins rurals que travessen el terme municipal. «Si vols gestionar bé, has de saber el que gestiones», afirma. Encara que algunes bases de dades que ensenya no estan actualitzades.

En Jaume Homs, és l'alcalde de Navata des del 1987, tot i que va ser quatre anys abans que va entrar a l'Ajuntament, com a regidor. En aquests 32 anys al capdavant del consistori, ha disposat de Navata com a camp d'execució de la seva visió i ha sabut guanyar eleccions per defugir de la tirania de la limitació del temps. La seva acció de govern ha estat moguda pel mitjà i llarg termini, fet poc comú en les dinàmiques de gestió en democràcia, sempre tan dependents dels cicles electorals.

Durant els darrers anys, la seva ambició ha estat lligada a la lluita en favor del medi ambient, i com reduir, des de la política local, l'impacte que accelera el canvi climàtic. Aquest fet ha portat Navata a ser pionera a la comarca en les polítiques de reducció de la petjada ecològica.

Navata disposa d'estació depuradora pròpia i les aigües que en surten serveixen per regar el camp de golf de Torremirona, en un cicle d'aprofitament tancat. L'escola i la llar d'infants disposen de panells solars per completar la demanda energètica. Tanmateix, juntament amb el pavelló i els vestidors del complex esportiu, estan connectats a la xarxa de calor que, en lloc de gasoil, funciona amb biomassa.

El treball realitzat al llarg d'aquestes dècades, fins i tot li ha fet guanyar el respecte de l'actual cap de l'oposició a l'Ajuntament, en Josep Llobet, que diu que «ha fet moltes coses bones per al poble», alhora que reconeix la dificultat d'estar a l'oposició d'un alcalde tan experimentat: «Parles de Navata i l'ombra d'en Jaume Homs planeja de seguida». Tanmateix, reivindica el seu paper a l'oposició per salut democràtica, i «exercir la funció de control» sobre el govern d'un alcalde que considera excessivament personalista en la presa de decisions.

Pagant les conseqüències


Narcís Deusedas ha sigut un batlle històric en l'àmbit comarcal. Va ocupar l'alcaldia de Palau-saverdera durant 36 anys, des del 1979 fins al 2015. Després de quatre anys de la seva sortida, l'actual consistori encara està pagant, literalment, els efectes de la seva gestió. Al deute heretat d'1.710.000 euros després de les eleccions municipals del 2015, s'han d'afegir les despeses de més de mig milió d'euros que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha imposat a l'Ajuntament de Palau-saverdera per indemnitzar els afectats pel cas Sun Village.

El conjunt d'apartaments Sun Village, situats a la urbanització Mas Isaac, va rebre el permís d'obres del consistori encapçalat per l'aleshores alcalde Narcís Deusedas l'any 2001, contravenint la normativa d'urbanisme que només permetia construir un hotel en els terrenys utilitzats.

La pèrdua de l'alcaldia el 2015 ha significat la fi d'un estil de governar amb el qual Narcís Deusedas va actuar a Palau-saverdera durant els 36 anys de mandat. L'opacitat amb què actuava impedia a l'oposició, segons denunciava aquesta, accedir a la informació necessària per dur a terme la seva funció de control del govern.

Un cop arribats a l'alcaldia, el govern d'Isabel Cortada va enviar a l'Oficina Antifrau de Catalunya un dossier sobre les suposades irregularitats del consistori de Narcís Deusedas durant el seu darrer mandat. L'Oficina Antifrau acaba de publicar les seves conclusions al respecte.

El retrat que surt de Narcís Deusedas és molt eloqüent. Obres suposadament atorgades verbalment, sense licitació prèvia ni consignació pressupostària. Incompliment de les regles de despesa del Ministeri d'Hisenda i Administracions Públiques. Fer-se el sord a les advertències sobre la il·legalitat dels procediments per part de la secretària interventora. Són nombroses les vegades que l'Agència Antifrau cita textualment en l'informe «l'omissió total i absoluta del procediment legalment establert per a contractar amb l'Administració Pública».

La publicació de l'informe de l'Agència Antifrau no ha afectat el prestigi de Narcís Deusedas en el si del PDeCat de Palau-saverdera. En les eleccions d'enguany, tanca la llista de la formació en un gest simbòlic de reconeixement pels seus anys de «dedicació» al municipi.

Els sets alcaldes més "veterans" de l'Alt Empordà


A més de Pere Moradell (Torroella de Fluvià, des de 1979) i Jaume Homs (Navata des de 1987) hi ha altres cinc alcaldes de l'Alt Empordà que es mantenen en el càrrec des de fa més de quinze anys i, si no hi ha cap contratemps, amb la voluntat de repetir candidatura el pròxim 26 de maig. és el cas d'Isidre Felip (Terrades des de 1995), Jaume Arnall (El Far d'Empordà des del 200), Carles Fortiana (Llers des de 2001), Ferran Roquer (Borrassà des de 2003) i Àngel Posas (Sant Miquel de Fluvià des de 2003).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook