El pagès Carlos Riera Llorens va morir el passat dilluns, 1 d'Abril, a l'edat de 50 anys. Va ser enterrat l'endemà al cementiri de Terrades, d'on era veí. La multitudinària cerimònia parla de l'estima que ha conreat al llarg de la seva vida.
Mig segle que es fa curt, però en el qual ha concentrat moltes vides i, sobretot, ha desprès molta vitalitat. Agricultor, ramader, paleta, soldador, empresari, mecànic o conductor de retro; ha deixat rere seu el rastre d'un munt de professions que l'han fet lliure. Perquè en Carlos mai ha estat sotmès a ningú. Amo i mestre de la seva vida, sempre ha caminat amb el cap alt i la dignitat intacta.
Pare, fill, germà i amic dels seus amics. Ha estat en el terreny personal i en les distàncies curtes on ha estat més present. I és on més se sentirà la seva falta. Mai ha negat l'ajut, ni el consell, ni tampoc ha defugit la lluita, convençut del seu parer, que ha defensat sempre amb més o menys raons. Ha fet del bon humor i la mala llet, a parts iguals, un art de viure.
Si no estava treballant, era fàcil trobar-lo a la barra de Can Surreyes, la Societat de Terrades o al Lloro de Sant Llorenç de la Muga. Allà la seva manca serà gran, però la seva essència els sobrevolarà durant molt de temps.
A casa, deixa enrere una mare amb una tristesa infinita i un fill sense pare, però amb el record de tots els veïns de Terrades, Llers, Sant Llorenç i d'arreu que el van estimar, es mantindrà viva la seva presència.
