Castelló d’Empúries retrà un sentit un homenatge al castelloní Modest Prats i Domingo, filòleg, professor, teòleg i eclesiàstic, nascut a la vila l’any 1936 i que va morir a Girona el dia 29 de març de 2014, ara fa cinc anys. Per aquest motiu, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries organitza a través del Museu d’Història Medieval de la Cúria-Presó, s. XIV una jornada d’homenatge aquest divendres 29 de març, data de la commemoració del cinquè aniversari de la seva mort, per recordar la seva figura a la seva vila natal.

Aquest divendres 29 de març a les 12 h tindrà lloc a la Sala Gòtica de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries una taula rodona a càrrec d’alumnes de Modest Prats, moderada pel Dr. Narcís Iglesias Franch, professor de Filologia Catalana de la Universitat de Girona, per tal de remarcar la vessant acadèmica i de professor universitari, però també vital i humana de Modest Prats. A la taula rodona participaran les i els professors Xavier Renedo, Josep M. Fonalleras, Puri Gómez, Lluís Clara i Maite Puigdevall, antics alumnes de Modest Prats.

A continuació a les 13 h aproximadament tindrà lloc la col·locació d’una placa commemorativa de senyalització patrimonial a la casa natal de Modest Prats, a la plaça Catalunya de la vila situada al costat de l’edifici de l’ajuntament, a càrrec de Salomó Marquès, professor de pedagogia de la Universitat de Girona actualment jubilat i en representació de la Fundació Modest Prats del Bisbat de Girona.

L’acte d’homenatge a Modest Prats compta també amb la col·laboració de la Càtedra de Patrimoni Literari Maria Àngels Anglada - Carles Fages de Climent de la Universitat de Girona, de la Fundació Modest Prats del Bisbat de Girona i de l’Institut d’Estudis Catalans. La taula rodona ha estat coorganitzada juntament amb la Dra. Mariàngela Vilallonga, directora de la Càtedra de Patrimoni Literari, que aquest dilluns 25 de març ha estat nomenada Honorable Consellera de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en substitució de l’Hble. Sra. Laura Borràs.

Modest Prats va néixer a Castelló d’Empúries el 5 de setembre de 1936, en una casa de la plaça Catalunya coneguda aleshores popularment com “cal ferrer de les alegries”; era fill de Baldiri Prats, ferrer d’ofici, i d’Enriqueta Domingo. L’any 1959 va ser ordenat de sacerdot a Girona. Era llicenciat en filologia romànica per la Universitat de Barcelona i en teologia per la Pontifícia Universitat Lateranense, i completà aquests darrers estudis a l’Institut Catòlic de París. Va ser rector de les parròquies de Medinyà i Vilafreser i des del 2010 de la de Santa Susanna del barri del Mercadal de Girona, i l’any 1995 participà activament en el Concili Provincial Tarraconense.

Professor en diversos centres docents eclesiàstics i al Col·legi Universitari de Girona, dirigí la delegació a Girona de l’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma i fou cap dels Serveis Territorials de Girona del Departament de Cultura de la Generalitat. Fins a l’any 2002 fou professor de la Universitat de Girona. Membre de l’Associació Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, participà en els seus col·loquis internacionals. Fou un dels autors del polèmic manifest Una nació sense estat, un poble sense llengua publicat el 1979 a la revista Els Marges.

Destacà especialment pels seus treballs sobre història de la llengua catalana, dels quals sobresurten Notes sobre la “controvèrsia” sobre la perfecció de l’idioma català (1974), La segona part de les “Instruccions per a l’ensenyança de minyons” de Baldiri Reixac (1976), Notes per a una història de la llengua (1976), Verdaguer a la Mare de Déu del Mont (1984), Història de la llengua catalana (amb Josep Maria Nadal, vol. I, 1982; vol II, 1996), El futur de la llengua catalana (1990), juntament amb Albert Rossich i August Rafanell, Política lingüística de l’Església catalana. Segles XVI i XVII (1995), i Engrunes i retalls. Escrits de llengua i literatura catalanes (2009), recapitulació de la seva trajectòria d’estudiós i defensor de la llengua catalana.

Fora de l’àmbit lingüístic i acadèmic, publicà Les homilies de Medinyà (2011), recull de sermons i homilies tant de qüestions religioses com cíviques i ètiques en general. L’any 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi, i el 2005 ingressà a l’Institut d’Estudis Catalans com a membre numerari. L’any 2015 l’Institut d’Estudis Catalans li reté un homenatge, i l’any passat durant les jornades de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans celebrades a Castelló d’Empúries els dies 13 i 14 d’abril de 2018, en el marc de l’Any Carles Fages de Climent, es va fer una lectura de textos seus a càrrec d’Isidor Marí i de Josep M. Nadal.

Actualment, l’Ajuntament de Castelló d’Empúries ha aprovat recentment en sessió ordinària del Ple Municipal el canvi de nom oficial del carrer Alfons XIII pel de Modest Prats i Domingo, en reconeixement de la seva trajectòria i de la seva memòria a la seva vila natal.