26 de març de 2019
26.03.2019
Palau-saverdera

Isabel Maria Cortada: «Hem pogut sanejar els comptes de Palau-saverdera»

«Patim, des de fa anys, el tema de les construccions il·legals. Tenim molts expedients oberts i ara és prevista l'execució d'un enderroc»

25.03.2019 | 20:02
Isabel Maria Cortada fotografiada a les escales de l´Ajuntament, l´antiga escola pública de la Mancomunitat.

Isabel Maria Cortada, alcaldessa de Palau-saverdera, ens rep a la casa de la vila, avui situada a les antigues escoles creades per la Mancomunitat. L'edifici està a punt de complir el seu centenari. Cortada va néixer a Palau-saverdera el 1957. És filla de Can Ventura. Va exercir de mestra de primària durant tota la seva carrera professional. El 2015 va encapçalar la candidatura de Gent de Palau-Acord Municipal, amb la qual va aconseguir tres representants. Un pacte amb la tercera força, Alternativa per tothom (AxT), que n'havia obtingut dos, va generar un govern nou que deixava els quatre regidors de l'exalcalde Narcís Deusedas (CiU) a l'oposició.


Vostè és un bon exemple de la frase que diu «roda el món i torna al Born». Què la va impulsar a entrar a la política local?
Sempre, de ben joveneta, he estat sensibilitzada per la política. A casa en parlàvem, la vivíem. El pare, que ara té 93 anys, va ser l'alcalde en els temps de la Transició, entre 1973 i 1979. La seva gran preocupació sempre va ser el subministrament d'aigua, donar serveis al poble. Era pagès i va estudiar als Fossos de Figueres. És una persona formada i nosaltres vam compartir les seves inquietuds. I sí, és cert que vaig rodar una mica abans de tornar a casa. Fins als onze anys vaig estudiar a Palau i després, com la meva germana, vaig fer el salt a Girona fins a acabar la carrera de mestra. Després vaig exercir dos anys a Andorra, a Ripoll i a Olot. Estàvem junts amb en José Luis, el meu marit, també mestre. L'any 2009 vam decidir tornar a Palau, que és on vaig acabar la meva etapa docent.

I com recorda aquell retorn?
No enganyo a ningú si dic que vaig trobar un poble dividit. De fet, es fomentava aquesta divisió des de dins de l'Ajuntament. Em dolia veure aquella situació, que no era bona, ni portava enlloc.

Va ser per això que va acceptar ser cap de llista el 2015?
Tenia clar que calia fer alguna cosa. Sempre he cregut amb la regeneració política. Amb altra gent del poble, amb la qual compartíem aquesta inquietud, vam voler intervenir a les municipals del 2011, però no hi vam ser a temps. També estàvem en un moment de canvi demogràfic, en pocs anys vam doblar la població, la gent ve a viure a Palau per la qualitat de vida que ofereix. Tenim molts serveis, però són molt difícils de mantenir. El 2015 no tenia previst ser cap de llista, però vaig fer el pas endavant i no me'n penedeixo, al contrari. La meva vocació de mestra inclou el servei a la comunitat.

Un servei que també és una responsabilitat.
Per descomptat. I més gran que el de ser mestra. A l'escola, els docents tenim una part de responsabilitat en l'educació de la mainada, però si els pares els esperen a la sortida fumant, quan acabem de parlar que el tabac perjudica la salut... ells han de ser el primer exemple per als seus fills. L'Ajuntament és una responsabilitat total, cada dia de tot un mandat. No pretenc eternitzar-me en el càrrec. Penso que les coses han canviat molt, els regidors estem per servir, i la gent té tots els ingredients per a estar informada. La democràcia ha de ser això, participativa i vigilant.

Palau ha crescut molt. L'any 2000 tenia 931 habitants i el 2018 va arribar a 1.439...
I tenim un 25 per cent de població resident que és d'origen estranger. Som un poble atractiu, ubicat en un espai privilegiat, amb un paisatge impagable que hem de procurar, cada dia, que no es faci malbé. De fet, la nostra marca és dir que som el Balcó de l'Empordà. Sense rivalitats, compartim aquest apel·latiu amb Garrigàs.

Quin balanç fa de la gestió d'aquest mandat?
Vam adquirir uns compromisos que hem anat complint. El primer de tots era la transparència i fa quatre anys seguits que aconseguim el segell que ho acredita. Allò més important, venint d'on veníem, era que la gent del poble pogués accedir a tota la informació municipal, sobretot la de la gestió dels seus cèntims. Acabem de rebre el premi com a millor segona població catalana d'entre 1.000 a 5.000 habitants en l'administració electrònica. Un esforç de tot l'Ajuntament, especialment del seu personal. A partir d'aquí, hem incentivat la participació en els pressupostos, amb una partida de 35.000 euros l'any 2018 i 40.000 aquest.

Perdoni, però aquest corrent tan estès de generar pressupostos participatius no acabarà diluint els programes electorals?
Crec que es complementen. És com si la ciutadania et digués que amb el que fas no n'hi ha prou. T'expliquen què fa falta i amb què t'has de fixar més bé. Per exemple, el jovent volen un rocòdrom i una pista de skate, ho troben a faltar.

I el calaix municipal arriba a tot arreu?
No, és clar. Vam trobar un deute del 90% i l'hem rebaixat al 54,9%. La feina ha estat nostra, però hem pogut sanejar els comptes municipals. Vam haver de fer un pla d'ajust, només de començar, demanant un crèdit per poder afrontar els pagaments dels deutes contrets i fer net sense haver de patir cada dia.

Començàvem parlant de divisió, es manté?
D'idees contraposades n'hi ha i és bo que sigui així, però hem de mirar l'avanç positiu que hem fet com a poble. S'han creat nombroses entitats noves, com la del grup de dones, l'ARC El Fitó, Quatre Potes, l'Associació de la Tercera Edat i l'Associació de Veïns. El Fitó ha estat molt important, ha permès posar ordre en la gestió de les quines i ara generen uns diners que permeten ajudar a les activitats locals.

Cohesió social, vaja.
L'Ajuntament no hem de ser tutors, hem de ser facilitadors de l'associacionisme i fomentar-ne l'existència. Per això vam crear un esplai, els divendres i dissabtes, per a nens i adolescents, per tal de fomentar la consciència de poble. Per això també hem promogut la biblioteca, que funciona amb voluntariat o hem obert l'espai museístic dedicat al llegat d'Isidre Macau. Tenim un patrimoni i un passat que hem de divulgar, com el megalitisme.

No em parla de gaires obres.
Ens hem dedicat al manteniment, com ara a la piscina, que és on hem hagut d'invertir més. Hem renovat el dispensari, amb el canvi de finestres i una nova rampa d'accés, i ens hem hagut de fer càrrec d'actualitzar els vestidors del camp de futbol, ja que no ho havia fet el concessionari. S'han asfaltat carrers, i s'han netejat lleres. Preveiem arreglar el camí ral que va de Vilaüt a Roses. També hem renovat els plafons informatius i el teulat del cementiri. Vam recuperar el terreny de la depuradora, que no estava registrat.

Palau-saverdera també és un balcó d'espais naturals.
Hem fet i fem coses al respecte. Amb Paisatges Vius vam tirar endavant la Torre del Xoriguer i ara l'Agència Catalana de Residus ens ajudarà a sanejar l'entorn. La relació amb els dos parcs, cap de Creus i Aiguamolls, és bona. Patim, des de fa anys, el tema de les construccions il·legals. Tenim molts expedients oberts juntament amb els Agents Rurals, el Seprona, els Parcs i Urbanisme. Ara s'executarà un enderroc a la Torre del Vent. Acollim un camp de treball de la Iaeden. Tenim un gran entorn, però hem de fer molts esforços per cuidar-lo.

Hi ha hagut polèmica amb l'obra de la carretera GI-6102.
El projecte era del 2011 i ens ho hem trobat amb tots els tràmits legals fets. L'alarma va saltar amb el tall de l'alzina centenària. Vam parlar amb Carles Álvarez, el diputat de carreteres per tractar el tema. No permetrem que es faci res en el tram de Palau a Castelló, el dels Tres Ponts. Hem acordat que s'ha de protegir.

Parlant de «patates calentes», sembla que el malson del Sun Village ha acabat. És cert?
Esperem-ho. Ha estat un malson llarg i que ja sabíem que ens trobaríem damunt la taula. La justícia es va pronunciar a finals del 2018 i ens esperàvem el pitjor, però no ha estat així. No hi haurà enderroc. Indemnitzarem el demandant amb una compensació que, pagant costes, serà de 404.000 euros repartits en quatre anys. Els propietaris dels trenta-vuit apartaments també seran indemnitzats.

Valori l'acord amb Alternativa per Tothom? Repetirà?
Ens hem entès bé, teníem l'objectiu comú de fer poble. I sí, repetirem. Ja tenim la candidatura a punt, amb renovacions.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook