Jordi Esteve (Girona, 1981) fa catorze anys que es dedica al món del vi, una passió que l'ha portat a treballar en cellers de Califòrnia, Xile i Itàlia durant un temps. En tornar a l'Empordà, va començar a treballar en el projecte de Cellers d'en Guilla, del 2011 al 2015. La inquietud de crear una cosa que fos pròpia el va dur a engegar el seu propi celler, i a presentar un projecte d'investigació a les beques Eduard Puig Vayreda de la DO Empordà. El projecte que ha resultat guanyador, compartit amb Clara Isamat, es titula Antics Cellers de l'Albera.

- Quina és l'arrel del projecte?

- Tot comença amb el projecte Rim, que inicio el 2015. Me'n vaig adonar que a Rabós hi havia unes vinyes velles, i les vaig començar a recuperar a través d'un projecte vitivinícola que va molt més enllà de fer ampolles i vi. Amb Rim el que intento és recuperar la història de la vida d'abans, i el vi és una excusa fantàstica. A darrere d'un vi hi ha una vinya, una història, una conversa, una persona, i quaranta mil detalls que surten de mica en mica.

- Produeixes vi amb el raïm de les vinyes recuperades?

- Sí. Tinc set hectàrees de vinya a Rabós, d'avis que les havien anat deixant. A aquestes persones encara me'ls trobo cada dia a la vinya, i em segueixen ajudant. Amb ells parlo de la matança del porc, de quan llauraven amb el matxo, dels carabiners de la postguerra... i tot això m'encanta. A les vinyes hi treballo amb garnatxes, lledoners, carinyenes i macabeus. Faig vins naturals en què es cuida molt el raïm, i es fa poca intervenció. Ja he tret quatre anyades, i actualment tinc una producció de 13.000 ampolles, tot i que em marco l'objectiu d'arribar a les 15.000 o 18.000 ampolles.

- Com vehicules la teva passió del vi amb la beca Puig Vayreda?

- Ja feia un temps que m'adonava que tenim un patrimoni que s'està perdent i cal conservar. Mentre buscava lloc per establir el meu celler a Rabós, vaig fer visites als baixos de les cases, i em vaig trobar amb cellers antics que havien quedat intactes, plens de botes velles i maquinària antiga. Vaig pensar que tot això s'havia d'inventariar. Quan vaig llegir les bases de la beca, em vaig adonar que encaixava. Vam fer binomi amb la Clara Isamat, fotògrafa, comunicadora i sommelier, i vam presentar el projecte Antics cellers de l'Albera. El que els vam presentar a la beca era una prova pilot que consistia en el retrat del celler de la Conxita, de Rabós. La idea és estendre aquest model a molts altres cellers antics.

- En què consisteix el projecte?

- En inventariar cellers antics que ens anem trobant. Alguns ja sabem quins són, i altres no. Ens hem centrat en els cellers de l'Albera Sud, en concret Garriguella, Rabós, Sant Climent, Espolla i Capmany. En total són uns deu cellers. La idea és fer una fotografia retrat del que ens trobem, a les cases antigues: s'haurà d'explicar què hi ha, com funcionen els aparells, quines varietats treballaven, com entraven el raïm, com es premsava, com es fermentava o qui eren els clients. Tot això, a més de recuperarel lèxic i parlar de la història de les famílies.

- Com aconseguireu la informació tècnica dels cellers?

- Això serà el més complicat. Parlarem amb membres de la família perquè ens expliquin la història, a través de cartes o documents. Un altre element important a tenir en compte són els registres de l'època, que després es portaven a Hisenda

- Què vol reivindicar, amb el projecte?

- És una reivindicació del que es tenia i s'ha perdut. Cal que la gent prengui atenció al valor afegit que tenen els vins. Estem en una època en què hi ha molts vins, i poques històries. Després passa que els tastes i cauen, perquè no hi ha cap paisatge ni persona que el sostingui.

- Com definiria Puig Vayreda, a qui es ret homenatge amb la beca que li atorguen?

- Un apassionat del món del vi en clau transversal. M'hi sento molt identificat.

La fira Contraban visibilitza productors de vins lliures de les dues Alberes

Se celebra els dies 31 de març i 1 d'abril al monestir de Sant Quirze de Colera, de Rabós d'Empordà

La fixació amb les fronteres, enteses com un lloc on «es genera vida»; les ganes d'unir gent, organismes i entitats; la voluntat de crear; i la passió pel vi són els quatre elements que van impulsar Jordi Esteve a crear la fira vitivinícola Contraban, ara fa tres anys. La mostra, que enguany se celebra el diumenge 31 de març i el dilluns 1 d'abril al monestir de Sant Quirze de Colera, de Rabós, és una fira de vins lliures de l'Albera.

«A l'altre costat de frontera, a l'Albera Nord, hi ha un caliu important format per petits cellers que fa més de vint anys que fan vins naturals. Aquest moviment aquí ha començat més tard, però té una força considerable», explica el productor. La trobada reunirà tretze cellers, la meitat de l'Albera Sud, i l'altra meitat de l'Albera Nord, que és en territori francès. L'últim serà un celler convidat. El petit format de la fira permet tenir un contacte directe amb els productors, i poder tastar pràcticament totes les propostes.

«En aquest marc, volem donar veu als petits productors que estan fora dels circuits comercials, i que a vegades no formen part de la DO Empordà», explica l'organitzador, matisant que els vins naturals i salvatges solen sortir dels estàndards comercials pels quals es regeixen tots els altres.

El primer dia de la fira està obert al públic general interessat en el món dels vins. Com a novetat, per aquesta trobada s'ha programat, una Mostra de l'Albera on es vol reunir entitats, negocis i associacions de l'Albera, per tal de «fer territori». Pel que fa a la qüestió gastronòmica, es comptarà amb el corral de Sant Quirze, el Ginjoler i també receptes de platillo fetes per les àvies de Rabós i alumnes de l'Escola d'Hostaleria de Figueres.

El segon dia, exclusiu per a professionals del sector, es comptarà amb el documental Revolución líquida, de Clara Isamat, una taula rodona de professionals titulada Sommelier. Passat, present i futur i visites tematitzades.