És una tarda de finals d'hivern a Borrassà, però sembla la d'una primavera anticipada. Assolellats, els carrers estan pràcticament buits, com els de qualsevol poble en dia i horari laborables. A prop de la farmàcia, tot esperant que obri, hi ha Fateineh Khalaj, assegurant amb les mans el cotxet en el qual reposa la seva filla Elna, de vuit mesos. Fa dos anys que viu a Borrassà i, d'ençà que va arribar, sempre ha tingut en compte l'aigua de l'aixeta. «L'aigua està contaminada i jo, amb el meu bebè que encara està mamant, no en puc beure. Li faria mal a la seva salut. A casa comprem aigua embotellada».
La contaminació de la qual parla, i que fa que pràcticament ningú begui aigua de l'aixeta a Borrassà, la provoca l'excés de nitrats en l'aqüífer situat a sota del poble, i del qual actualment beu el sistema d'aigua corrent municipal.
Arriba la farmacèutica, Lina Bartrina, i explica les conseqüències del consum prolongat d'aigua amb uns nivells de nitrats superiors als recomanats. «Els nitrats provoquen l'oxidació de l'hemoglobina de la sang i disminueixen la seva capacitat de transportar oxigen pel cos. Provoquen el mateix que quan fumes». A la web del Canal Salut del Departament de Salut i Benestar de la Generalitat de Catalunya també s'adverteix d'una possible associació entre una ingesta excessiva de nitrats amb el càncer.
I també adverteixen que els grups de població més sensibles als efectes dels nitrats consumits a través de l'aigua són la gent gran, les persones amb malalties d'estómac, les dones embarassades o els nadons com l'Elna, la filla de la Fateineh Kalaj.
Borrassà és un dels pobles que més complicacions presenta a causa d'aquesta problemàtica oculta en les aigües del subsol de l'Alt Empordà, que ara comença a manifestar-se en forma d'inconvenients entre alguns habitants de la comarca. Però el problema està molt més estès del que indiquen els petits indicis que van apareixent en forma de problemes en el subministrament d'aigua potable en municipis com Camallera, Navata o Lladó, a més de Borrassà.
Gairebé la meitat estan afectats
Gairebé la meitat dels aqüífers de la comarca tenen un excés de nitrats. Pràcticament totes les aigües del subsol de la plana empordanesa estan contaminades, a més de les que hi ha a sota dels municipis que la rodegen, situats en el terreny que es comença a elevar cap als Pirineus. En total, 34 dels 68 municipis de l'Alt Empordà estan situats en zona vulnerable.
«Zona Vulnerable» és un terme administratiu de la Generalitat. Fa referència a aquelles superfícies del territori que posseeixen aigües afectades per la contaminació o en risc d'estar-hi.
En el conjunt de Catalunya, n'hi ha declara des dotze. L'Alt Empordà està emmarcat en la Zona Vulnerable 1, divisió administrativa que l'agrupa en continuïtat amb el Baix Empordà, el Pla de l'Estany i el Gironès.
Els darrers estudis de l'Agència Catalana de l'Aigua certifiquen que la major part de la contaminació per excés de nitrats d'aquesta zona prové d'un excés de nitrats d'origen orgànic en el territori.
Dit d'una altra manera molt més planera i concreta, la causa del mal estat dels aqüífers són dècades d'abocaments descontrolats de purins provinents de la indústria porcina i del sobre adobament dels conreus.
Polítiques fallides
Les Zones Vulnerables reben una atenció específica de l'administració catalana i estan subjectes a polítiques que busquen revertir la contaminació dels aqüífers.
A l'Alt Empordà les polítiques es varen iniciar el 1998. Després de vint anys, la situació no ha millorat gaire. Segons Diego Moxó, cap de l'Àrea de la Gestió del Medi, de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), «hem fallat en les mesures que s'havien de realitzar per revertir la situació».
Tot i les recomanacions en contra de l'ACA, en els darrers deu anys ha augmentat el nombre de caps de porcí a l'Alt Empordà en un 18%. Una xifra gens menyspreable.
Aquest augment ha sigut possible gràcies a les llicències de nova obertura o d'ampliació de les granges existents que s'han atorgat des dels ajuntaments i han validat el Departament d'Agricultura i Ramaderia i el de Territori i Sostenibilitat, en el cas de les granges més grans.
Aquest fet s'afegeix a la manca d'infraestructures a la comarca per tractar els purins que sobren de forma centralitzada. I també la manca d'efectius que els diferents òrgans fiscalitzadors tenen per vigilar que es compleixin les bones pràctiques en totes i cadascuna de les 303 explotacions de porcí que hi ha censades a l'Alt Empordà.
A més de l'Agència Catalana de l'Aigua, des del Síndic de Greuges i de fonts internes del Departament d'Agricultura i Ramaderia s'està demanant un moratòria per frenar el sector i començar a fer compatible la creació de riquesa del porcí amb la recuperació dels aqüífers contaminats.
L'excés de nitrats en el medi aquàtic altera l'equilibri ecològic
A més de ser perjudicial per a la salut humana, les altes concentracions de nitrats en el medi aquàtic provoquen el fenomen de l'eutrofització, que es manifesta en un creixement fora del normal d'algunes espècies d'algues, cosa que pertorba el correcte desenvolupament de la resta de la comunitat biològica amb la qual comparteixen hàbitat.
En les aigües del subsol del nostre territori, la presència de nitrats és difícil de revertir perquè la renovació de l'aigua dels aqüífers està lligada als temps geològics.
Un exemple d'eutrofització en un curs d'aigua a Borrassà
Segons Diego Muxó, cap de l'Àrea de la Gestió del Medi, de l'Agència Catalana de l'Aigua, «això provoca que estiguem davant d'una difícil solució a curt i mitjà termini, però que no es vegin resultats aviat, no significa que hàgim d'abaixar la guàrdia i no actuar». La presència d'algues en recs i rieres és evident en els diversos cursos d'aigua superficial de la plana empordanesa.
Borrassà busca alternatives per al seu subministrament
La problemàtica de l'aigua s'ha cronificat a Borrassà. Les anàlisis periòdiques de nitrats al municipi durant els darrers anys han oscil·lat entre valors inferiors o superiors als 50 mg/L, barrera que marca si l'aigua és apta o no per al consum humà. La situació ha obligat l'Ajuntament a la recerca d'alternatives en el proveïment d'aigua pel conjunt del municipi, que actualment depèn de pous que beuen de les aigües subterrànies, que estan contaminades per excés de nitrats.
Ferran Roquer, alcalde de Borrassà, a la planta potabilitzadora
S'està treballant en dos projectes. El primer és una planta potabilitzadora amb una tecnologia d'avantguarda que permet eliminar els nitrats de l'aigua sense generar cap residu durant el procés. La planta ja havia d'estar operativa fa un any, però problemes tècnics en la seva realització han endarrerit la seva inauguració. L'alcalde de Borrassà, Ferran Roquer, preveu que «entrarà en funcionament d'aquí a tres setmanes».
La segona obra en marxa és la connexió del sistema municipal d'abastament d'aigua a la canonada de la xarxa de Figueres, que està connectada al pantà de Darnius Boadella.
Les dues obres pretenen assegurar el cabal suficient per abastir al conjunt del municipi. El cost total voreja el milió d'euros. El finançament prové de la UE, la Diputació i l'Agència Catalana de l'Aigua.
Dècades de «disbarats» en un sector porcí culpabilitzat pels abocaments
Jaume Teixidor és un ramader i agricultor retornat. Els seus avis eren pagesos a Llers, però el seu pare se'n va anar a viure a Barcelona. En Jaume, després de formar-se com a enginyer agrònom, va desfer el camí del seu pare i l'any 1979 va tornar a Llers per fer reviure les terres que estaven abandonades.
«Hi ha un problema d'excés de nitrats perquè durant una sèrie d'anys no s'ha controlat res i hi ha gent que ha fet disbarats. I de la mateixa manera que en la natura costa molt que un disbarat es vegi, també costa molt que un disbarat desaparegui», afirma Teixidor.
Els disbarats dels quals parla aquest ramader veterà són els abocaments a la natura dels purins generats per les explotacions ramaderes, que s'han practicat durant dècades i que encara ara algun ramader o altre aboca.
Els nitrats per si sols no són nocius, són substàncies indispensables en l'alimentació de les plantes i en el correcte funcionament del cicle de la natura. El problema de la nocivitat apareix quan s'acumulen en excés en el sòl i el subsol.
En totes les zones de producció del sector porcí els nitrats s'han acumulat en el sòl i a les aigües del subsol, i han creat greus danys al medi ambient. A la comarca, més de la meitat dels aqüífers estan contaminats per un excés de nitrats provinents dels purins.
Tot i les recomanacions de l'Agència Catalana de l'Aigua i del síndic de greuges en contra, a l'Alt Empordà, la cabanya porcina ha augmentat pràcticament en un 20%, cosa que situa el nombre de porcs a la comarca en 405 mil caps, xifra que gairebé triplica el nombre d'habitants de la comarca. Aquesta pressió del sector porcí sobre el territori dificulta els esforços que es necessiten fer per revertir la contaminació dels aqüífers de la plana empordanesa.
La gran crisi de preus que afecta la majoria de sectors del camp no reverteix en el porcí. El negoci del sector està dominat per quatre grans empreses, el Grup Batallé, Vall Companys, Casa Terradellas i Artigues, que controlen tot el cicle de producció, des de la reproducció dels porcs fins a la distribució de la carn.
Dins d'aquest model de negoci, els ramaders només crien els porcs, que són propietat de l'empresa integradora, a canvi d'un preu per cap. El volum de negoci global és tal que, fins i tot per al ramader, convertit en treballador, és rendible. Per cap i any es treuen uns 30-35 euros bruts. Així doncs, una granja de 2.500 porcs pot generar un benefici net d'uns 70.000 euros anuals. El problema per als ramaders se'l troben amb la gestió dels purins, dels quals l'administració els fa responsables.
Les dejeccions de purins a Catalunya estan regulades pel decret 136/2009. Estableix que un ramader que acumuli purins ha de tenir un terreny suficientment gran que pugui absorbir-los sense que provoquin concentracions de nitrats a la terra, i que acabin baixant a les aigües subterrànies amb la primera pluja forta.
Segons la normativa, Teixidor té suficient amplitud de terreny per donar sortida als seus purins. Però per a molts ramaders, que no tenen terres de propietat, per desfer-se de les dejeccions han de buscar entre els seus veïns agricultors algú que els llogui els seus camps.
La Iaeden vol la transició del porc cap a un model de menys impacte
La lluita contra la contaminació dels aqüífers a l'Alt Empordà l'encapçala l'associació ecologista Iaeden-Salvem l'Empordà. Des de l'associació sempre han vinculat la contaminació de les aigües del subsol a la densitat del sector porcí a la comarca. La seva lluita està encaminada que no s'obri ni s'ampliï cap granja més a la comarca.
Marta Ball-llosera, portaveu de la Iaeden-Salvem l'Empordà
La seva portaveu, Marta Ball-llosera, afirma que la situació està al límit, però que no volen perjudicar la pagesia local. «Primer s'ha de frenar el creixement, per a després fer una diagnosi de la situació per, finalment, reestructurar el sector porcí cap a un model que no generi un impacte ecològic tan perjudicial».
Durant els darrers anys, la Iaeden ha engegat una campanya específica perquè es reguli el sector de forma més severa. Han pressionat la Generalitat i els ajuntaments perquè aprovin moratòries contra la construcció de noves granges.
