Figueres ha començat la transformació dels històrics jardins Enric Morera, ubicats entre l'avinguda Salvador Dalí i el carrer Col·legi. Els treballs que han començat aquest dimarts van ser un dels projectes guanyadors dels pressupostos participatius i permetran no només dignificar l'espai verd, sinó saldar una llarga reivindicació veïnal.
La transformació integral de l'espai s'executarà en dues fases. La primera és la referent al projecte dels pressupostos participatius, i els primers treballs ja s'han iniciat amb la poda de l'arbrat. Tindran un cost de 45.000 euros, segons fonts municipals, i consistiran en la substitució dels arbustos i la poda dels arbres; la consolidació del passatge per a vianants i la millora de l'accessibilitat; la substitució del paviment per sauló compactat i la reconducció de la xarxa d'aigües pluvials.
Tot plegat permetrà aportar més lluminositat i reduir la humitat del parc. La intervenció s'emmiralla en la reforma del parc Bosc, la principal zona verda de la ciutat.
«Els jardins tenen problemes d'inundacions i embassament de l'aigua que impedeix el trànsit de les persones», explica el regidor de Participació Ciutadana, Francesc Cruanyes. La intervenció també millorarà la mobilitat amb una disposició del traçat «més lògica». Els treballs han obligat a tallar el trànsit entre l'avinguda Dalí i el carrer Col·legi.
Aquesta primera transformació assentarà les bases per un futur projecte més ampli que l'Ajuntament ja està redactant. S'executarà en una segona fase i inclouria l'ampliació dels jardins amb un possible parc infantil.
El recinte s'ha anat degradant a causa de l'incivisme i les bretolades que ha patit en els darrers anys. De fet, la rehabilitació dels jardins la va proposar la mateixa Associació de Veïns del barri Enric Morera. La reivindicació ve de lluny. Ja al 2012 l'entitat va demanar al consistori que retirés el pipicà i evités el deteriorament de l'espai.
El parc Enric Morera és un jardí de planta quadrada catalogat com a monument de Figueres i està inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Al centre del jardí hi ha un estany on hi havia granotes que dona al jardí el sobrenom de «parc de les granotes».
L'any 1919, aquests terrenys, coneguts pel nom de l'Era d'en Deseia, eren utilitzats per la Unió Deportiva de Figueres com a camp de futbol. L'any 1936, es va utilitzar part de les pedres de l'enderrocada església gòtica de Sant Pere per salvar el desnivell del carrer Col·legi.
Així, l'antiga Era d'en Deseia, que actualment una part d'ella té el nom de Jardins d'Enric Morera, era una plaça més gran on hi havia el mas Deseia, que era d'una família de la Jonquera i ocupava també una part on ara hi ha l'edifici d'un hotel. A aquesta era, hi anaven a jugar a pilota els nois de la població, segons explicava en un article a Diari de Girona el cronista oficial de Figueres, Josep Maria Bernils Mach.
De la urbanització de l'espai se'n va encarregar l'arquitecte Ricard Giralt, artífex també del parc Bosc. L'arquitecte va rebutjar crear-hi una gran plaça, per les dimensions exagerades i l'elevat cost econòmic de les expropiacions, i va optar per la formació d'uns jardins més petits, segons es recull a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic.
Possible refugi
Als entorns dels jardins Enric Morera també es té constància de la presència d'un refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil. En parla l'historiador figuerenc David Garcia Algilaga, autor del llibre Ales Negres i Xampinyons. Bombardeigs i refugis. Figueres 1936 - 1939. Segons la informació de Garcia, el búnquer es troba en el subsòl del carrer Col·legi. A més, a l'interior dels jardins i a tocar de l'hotel Pirineus també hi té constància d'una trinxera. L'Ajuntament defensa, però, que el projecte no contempla la perforació del paviment i, per tant, veuen difícil que es pugui fer la troballa, tal com ja va passar amb el refugi de la plaça de l'Estació.
