19 de març de 2019
19.03.2019
Figueres

Esther Celda: «En alguns serveis ha disminuït l'estada hospitalària i els fàrmacs»

La doctora del Bernat Jaume valora la creació del Jardí Terapèutic al centre sanitari.

18.03.2019 | 20:33
Esther Celda.

Esther Celda (Barcelona, 1966) és metge geriatra i Cap del Servei del Bernat Jaume, centre al qual es va incorporar a principis del 2016.

Quins aspectes es valoren per prendre la decisió de fer un jardí terapèutic?

Es posen en valor els beneficis demostrats que pot tenir l'existència d'un jardí terapèutic en un entorn hospitalari, en la qualitat de vida i en la salut de les persones. I s'avaluen aspectes logístics, de seguretat i organitzatius per fer-lo viable i sobretot que tingui continuïtat en el temps.

Què suposa tenir aquest espai al Bernat Jaume?

Recuperar la transcendència que té el contacte amb la natura en la recuperació o en la cura de les persones malaltes. El valor terapèutic del sol, les plantes, les aromes o l'aire va ser vigent fins al segle XX. Els avenços de la medicina, com el descobriment dels antibiòtics, el desenvolupament de la cirurgia o la construcció d'hospitals tancats amb il·luminació i ventilació artificials van desplaçar la natura als parcs i es va perdre aquest valor.

Davant de malalties que no es curen i que provoquen dolor físic i també de «l'ànima», com les patologies oncològiques i neurodegeneratives, entre altres, volem recuperar el valor terapèutic de la natura que ja ha demostrat les seves bondats. I avançar en la millora dels resultats de salut per als pacients ingressats al Bernat Jaume que és el centre sociosanitari referent en la nostra comarca en l'atenció a aquestes malalties cròniques.

És cert que la naturalesa pot beneficiar la salut, doncs?

Totalment. Ja ho he comentat, però puc afegir que els beneficis de l'aire lliure i la proximitat de les plantes faciliten la higiene ambiental i la ventilació creuada, aspectes coneguts des de fa alguns segles. Les persones amb deteriorament cognitiu o demència presenten una reducció dels episodis d'agitació i de les alteracions de la son. En alguns serveis ha disminuït l'estada hospitalària i el consum d'analgèsics i psicofàrmacs.

Estan estudiats els resultats?

Sí. A partir del 1990 sorgeix un moviment als EUA que recupera la funció terapèutica del jardí i ho fa de la mà d'arquitectes com Cooper Marcus, Roger Ulrich i Adrian Burton. Aquest darrer publica, el 2004, els resultats de les seves investigacions a The Lancet Neurology. Els resultats mostren beneficis relacionats amb millores en la salut i qualitat de vida de les persones i secundàriament amb l'eficiència de les institucions amb una reducció de costos.

Està pensat per ser un espai obert?

Un espai obert i multifuncional de teràpia, de relació i de lleure.

Les famílies podran fer-ne ús sempre que vulguin?

Naturalment. És un espai de racons, ideal per fomentar les relacions brindant intimitat i facilitant les confidències. Visualitzem el nostre jardí terapèutic com un espai de benestar i salut per a tots.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent