Joan Ramon Puig fa tres mandats que és el degà del Col·legi. Sempre ha tingut en compte la paritat en els seus equips i actualment comparteix junta amb sis dones i quatre homes.

Com sorgeix la idea del canvi de nom? Per què ara?

Ja feia temps que diversos col·legis havien iniciat els canvis. Nosaltres, quan vam fer una reforma dels estatuts el 2010, ja vam preveure la importància de la paritat, però el nom continuava tenint el plural masculí i la junta va considerar que ara era el moment de fer un camí i donar visibilitat al component femení.

I el Pla d'Igualtat?

Evidentment hi ha referents normatius, però ha sigut el Consell que ha considerat adient impulsar-ho.

Quants homes formen part del col·legi? I dones? Quantes tenen càrrecs de responsabilitat?

Aquesta data exacta de Figueres no la tinc. La impressió que tinc és que en aquests moments hem d'estar molt equilibrats. Sí que el que és la Junta de Govern, des que soc degà, sempre vaig voler que fos una junta paritària. I en aquesta tercera renovació, les dones són el 60%, són 6 dones i 4 homes. Sí que el degà (jo) és un home, la vicedegana és una dona. És veritat que estem en una professió que el 50% són dones, però els càrrecs representatius els ocupen homes.

Existeix sostre de vidre en el Col·legi?

No, en despatxos més grans pot ser que hi hagi més casos de sostre de vidre. El càrrec de representació és no retribuït, les obligacions signifiquen desplaçar-te fora del teu domicili. És més fàcil, potser, per la dinàmica de la societat i els rols que encara persisteixen, que una persona del sexe masculí tingui una relativa facilitat per assumir aquesta funció de representació, perquè significa que en la seva vida familiar aquesta equiparació no està encara ben definida

No deixa d'haver de buscar una explicació per què, dels 14 col·legis que tenim a Catalunya, tenim deu degans i quatre deganes, fa uns mesos eren dotze homes i dues dones.

Per què és important fer un Pla d'Igualtat?

És important per donar visibilitat i tractar les coses des d'una perspectiva de gènere. També serveix per aprendre a comunicar-nos amb llenguatge igualitari i, en l'exercici de la professió, hem de buscar la conciliació familiar que és el que afegeix un plus de dificultat perquè la dona ocupi càrrecs de representació.

Quins canvis es podran veure a curt termini amb la seva aplicació?

A més curt termini, l'adaptació de les normes reguladores és el primer que hem fet, adaptar els estatuts al llenguatge no discriminatori, perquè això tindrà repercussió en tota l'activitat del Col·legi. Quan es té normativitzat és més fàcil posar-ho en pràctica.

Sent que com a home, amb un càrrec de responsabilitat important, té privilegis?

No sé si és perquè és un dels Col·legis més petits d'Espanya, però no. En el sector, avui no existeix aquesta diferència.

Ha detectat actituds denunciables per part de companys els darrers anys?

Fa uns anys sí que havia tingut coneixement de certs assetjaments, però des que soc degà, no tinc notícies que algú s'hagi queixat en aquest sentit.