Carles Lagresa i Felip (Espolla, 1971) està vinculat a la política municipal des del 2007, quan va entrar a l'Ajuntament per primer cop per formar part de l'oposició de l'històric alcalde Jaume Coderch, qui va ocupar el càrrec entre 1979 i 2011 representant a CiU. Lagresa, republicà convençut, és pagès d'ofici en una terra d'oliveres i vinya. Es mou amb cadira de rodes, però demostra una vitalitat fora de tot dubte. Governa, en el poble on va néixer, des del 2011, quan la seva candidatura de Compromesos amb Espolla-Acord Municipal va superar la de CiU assolint quatre dels sets regidors. El 2015 va repetir victòria amb una majoria absoluta de set regidors.

La seva arribada a l'alcaldia d'Espolla va suposar un canvi. Sembla que era ahir, i ja han passat vuit anys. Com recorda aquell moment?

És ben cert que va ser un canvi. Segurament tocava i així ho va entendre la majoria de gent del poble. Vam trobar un ajuntament sanejat, però amb deute bancari, perquè s'havien fet coses i calia retornar els crèdits demanats. El primer gran objectiu va ser eixugar-lo. I això ho vam aconseguir al cinquè any, en els inicis d'aquest mandat. Durant anys, vam arrossegar un problema que ens va condicionar molts les inversions, com van ser les greus filtracions d'aigua que tenia la nostra piscina.

Tan greu era?

Cal dir que la piscina és un dels equipaments emblemàtics del nostre poble. És de les més antigues de la zona i sempre ha tingut molts usuaris. El vas estava esquerdat i calia omplir-la tres o quatre vegades a l'estiu. Perdia per tots costats. Aquesta reparació va condicionar els projectes dels primers quatre anys. En total, hi hem invertit uns 120.000 euros, comptant amb l'ajut de la Diputació de Girona. Però aquesta no va ser la nostra principal prioritat inversora. La primera va ser l'escola. Vam redactar un projecte per millorar-la i renovar-la, ja que enteníem que sense escola el poble seria mort. Vam tardar cinc anys a poder executar tota l'obra. L'hem acabada entre 2016 i 2018. Ensenyament s'ha fet càrrec dels interiors i, nosaltres, dels exteriors.

Un poble sense escola perd vitalitat, alcalde.

Ho sabem bé prou. I ara tenim el repte de fer pujar el nombre d'alumnes. N'havíem tingut uns trenta-tres o trenta-quatre i ara són uns vint-i-cinc. Estem lluitant per retenir la gent jove d'Espolla, volem que es quedin a viure al poble. Hem d'oferir serveis i qualitat de vida, i crec que ja ho estem fent.

Quines són les claus?

L'oferta d'habitatge és bàsic. Estem contents perquè a Espolla no s'han fet grans urbanitzacions que hagin destrossat el paisatge. Tenim dos plans de millora urbana projectats, un dels quals es pot executar. També ens agradaria que, a part d'habitatge nou, es rehabilitessin cases velles. Estem contents que hi hagi segons residències, però és important tenir-ne de primeres per a evitar que la gent marxi a altres municipis. De fet, Espolla és un poble que ha envellit, demogràficament parlant. Tenim molta gent gran. Esperem que visquin molts anys, però voldríem molta més gent jove.

Les inversions del mandat també inclouen el centre cívic de la plaça de Sant Jaume.

Sí, i tant. L'estem condicionant a l'edifici de l'antic ajuntament i la seu vella de la Cooperativa, que vam adquirir. Hi hem estat treballant amb il·lusió. La idea és que funcioni com a centre cívic, lloc de trobada per a la gent gran, amb sala d'actes, biblioteca, espai per a les entitats... i, a l'antiga presó, hi voldríem fer un petit museu dedicat al món de l'oli, que és el nostre símbol local. Ara els avis fan servir el local de la Coromina, però aquest és més cèntric.

Espolla i Ventalló, gràcies a les seves fires i a la proactivitat dels organitzadors, són els referents de l'Oli de l'Empordà. Quina visió en té?

La Fira de l'Oli és el dia gran del poble. Ens posa al mapa i atrau molta gent, sobretot de la Catalunya Nord. És ben cert que Espolla i Ventalló som les capitals de l'Oli de l'Empordà en aquest sentit. També perquè aquí en som bons productors. Quan fem la fira, hi ha un èxit d'expositors. Per a molta gent, venir a comprar l'oli aquí és com un deure. Som uns fidels representants de la dieta mediterrània.

A diferència del vi, però, la DOP Oli de l'Empordà no acaba de ser un referent consolidat. Ni la presentació de l'oli de casa s'ha fet a la comarca aquest any.

La Denominació d'Origen del vi està fent molt bona feina i porta molt de camí recorregut. La DOP de l'oli és més jove, però estic d'acord que hauria de fer més accions en el seu propi territori. Per formar-ne part, hi ha requisits molt estrictes, cosa que està bé. Espolla, per exemple, encara no ha pogut embotellar oli propi amb el segell DOP Empordà.

En una entrevista en aquest Setmanari, anys enrere, parlava de la necessitat de reforçar la cohesió social al poble.

Sí, era una preocupació que teníem. Des d'un primer moment hem governat per a tothom, ha estat una línia important en la nostra manera de fer. Veníem d'un moment de canvi polític i, com passa en aquests casos, i més en pobles petits, hi sol haver una divisió d'opinions entre la gent. Ara, també he de dir que la relació amb l'exalcalde Jaume Coderch, malgrat les nostres diferències polítiques, és excel·lent. Sempre l'he tingut al costat quan ha fet falta. Crec que va ser un bon alcalde i que ara és un bon exalcalde.

I la integració dels nouvinguts, segueix pel bon camí?

Sí, els nous espollencs i espollenques estan ben integrats. En aquest aspecte, l'escola és un gran nucli de cohesió. També ho són les entitats. En tenim nou i amb gent molt activa. Hi ha persones que pertanyen a diverses associacions al mateix temps. I en el cas de la Fira de l'Oli, per exemple, s'hi aboca tothom per ajudar.

Abans parlàvem del vi. Espolla manté ben activa una de les poques cooperatives que encara queden en el territori.

I que per molts anys sigui així. La clau ha estat la bona gestió que ha tingut tots aquests anys. Amb el temps s'ha acabat fusionant amb altres, com Ricardell, Masarac i Sant Climent. Des de l'Ajuntament, sempre hem fet tot el possible per mantenir-la, però el mèrit és dels seus socis. També cal destacar que hi ha gent jove que treballa la vinya. Història i qualitat la defineixen bé.

Parlar d'Espolla i no fer-ho del coll de Banyuls seria un pecat. Per les coses bones i pels problemes de manteniment.

La carretera ens porta molta gent de l'altre costat, i això és molt positiu. Poder resoldre el manteniment era una prioritat d'aquest mandat. L'any 2009, l'alcalde Coderch ja va proposar cedir-la a la Diputació i el tema no va avançar. Nosaltres ja teníem un acord a tres bandes amb Rabós i la Diputació, però l'al·legació d'un veí de Rabós ho ha aturat. Pobles petits com els nostres no poden fer-se càrrec d'un vial tan utilitzat i que té un manteniment costós.

Com són les relacions amb el Paratge Natural de l'Albera?

Bones. Des de fa anys compartim l'espai de l'antiga rectoria, on tenim l'Ajuntament i la seu del Paratge. Crec que fan molta feina i que potser no es visualitza prou des de fora.

Els pobles de la falda de l'Albera semblen estar en sintonia.

De totes, totes. Des de Garriguella fins a la Jonquera, passant per Rabós, Sant Climent, Vilamaniscle, Masarac, Capmany, Cantallops... ens entenem bé.

El Consorci dels Aspres, però, ha desaparegut.

Era un ens que actuava dins d'altres ens. Potser seria millor una associació, més pràctica.

I amb la base militar Álvarez de Castro, s'entenen bé?

Hi ha hagut un abans i un després de la caiguda dels obusos en terrenys particulars de la zona dels Vilars. Defensa va portar a terme algunes feines de neteja importants, metre quadrat per metre quadrat, i ha tancat el perímetre.

Què suposa per a vostè ser l'alcalde del seu poble? Repetirà candidatura a les municipals?

És l'orgull màxim. Poder servir el poble on vas néixer no té preu. Sempre procures donar a la gent els millors serveis possibles, perquè són la teva gent. Agraeixo molt la feina de tots els regidors i els treballadors municipals. I sí, tenim pensat tornar-nos a presentar amb la mateixa marca. La llista ja està tancada.