08 de març de 2019
08.03.2019
Figueres

Inik Torres: «Un gitano pot ser advocat, mestre i tot el que es proposi»

Promotor escolar de la comunitat gitana a Figueres, la seva feina és motivar els alumnes perquè no abandonin els estudis

08.03.2019 | 17:10
El promotor escolar de la comunitat gitana, Inik Torres

La realitat educativa de la comunitat gitana està millorant els darrers anys, tot i que encara preocupa l'absentisme i queden barreres per eliminar, explica el jove Inik Torres, de 27 anys, veí del barri de Sant Joan de Figueres que s'ha convertit en el nou promotor escolar de la comunitat gitana. És el pont entre les famílies i els centres escolars: «Falta conscienciar les famílies de la importància de l'educació». El seu objectiu principal és motivar els alumnes perquè no abandonin els estudis, mostrant-los els recursos que tenen al seu abast. Davant d'ells i davant tota la comunitat gitana, s'ha convertit en un referent positiu: «Si jo puc, ells poden, aquest és el missatge que jo els vull inculcar».

El promotor escolar és un professional membre del poble gitano que coneix la identitat del poble, la seva situació socioeconòmica i la diversitat de les famílies davant del fet escolar. És un referent positiu per a la comunitat gitana, coneix les entitats i les famílies. L'Inik va obtenir la seva primera feina com a promotor escolar ara fa quatre anys quan treballava per la Fundació Sergi de Girona. Llavors s'ocupava de fer seguiment a una quinzena de joves del barri. Ara, a través de la Fundació Privada Pere Closa, continua bolcat per aconseguir que l'educació es converteixi en un mitjà per superar les desigualtats i impulsar l'èxit social. Prèviament ha seguit molts cursos a Barcelona que li han donat les eines i els recursos per dur a terme aquest projecte.

Entre les tasques que porta a terme, hi ha la d'acompanyar les famílies a les tutories, «perquè perdin la por d'anar a una reunió», crear vincles amb els centres educatius i el fet d'anar a les cases a comprovar els motius per als quals els alumnes no han assistit a classe, cada cop que un dels centres l'avisa d'algun cas d'absentisme. «El més important és involucrar la família. Jo puc fer un treball, però han de ser els pares que vegin la necessitat que el seu fill estudiï». Molts alumnes, quan passen a secundària i veuen que el nivell puja i també l'esforç que han de fer es frustren i abandonen. «Moltes famílies estan a la venda ambulant o venen ferralla i pensen que el seu fill seguirà la tradició. Si els seus fills deixen els estudis, no és greu, per a ells, perquè no tenen altres perspectives de futur, però s'ha de trencar amb aquest estereotip». Llavors «el que faig jo i l'equip és potenciar que hi ha alguna cosa més: per què no pot ser un gitano advocat o un gitano mestre?». Tot això ara està començant a canviar. L'Inik considera que s'està donant un canvi de xip en la mentalitat de les famílies: «Tenim la Nàdia, que ara està estudiant dret i és un exemple, estic jo, que també m'estic formant per accedir a la universitat».

«Cal seguir lluitant contra els prejudicis, trencar les pors, per exemple, a ser discriminat pel fet de ser gitano i no passar una entrevista de treball». «Jo mateix he hagut de superar aquestes pors, però en el meu cas, mentre m'estava formant, la feina ha vingut a mi». L'Inik va ser un bon estudiant. «A primer i segon d'ESO era un dels millors de la classe. Després, en plena adolescència, em vaig ajuntar amb males compa­nyies i vaig abandonar els estudis, tot i que l'institut apostava per mi i creia en mi». Animat pel que era llavors el mediador de la comunitat gitana, al barri, Paco Doya, «vaig entrar a l'escola taller Els Caputxins i vaig aprendre l'ofici de fuster». Més tard va aconseguir acabar l'ESO i actualment es prepara l'examen per a majors de 25 anys d'accés a la universitat.

Gràcies a tot el treball que prèviament s'ha fet al barri amb el tema de l'educació i els professionals que l'acompanyen en aquest projecte, l'Inik està satisfet. «Els centres veuen la millora, les famílies estan més integrades i els alumnes més interessats a treure's l'ESO». Mentrestant no perd el seu somni de vista. Té clar que anirà a la universitat: «No sé si decantar-me per fer Educació Social, aprofitant l'experiència que estic adquirint, fer psicologia, dret o politologia». Però té clar que «la meva aspiració és ser un professional més en el món laboral, ara estic amb la comunitat gitana, però vull treballar amb tots tipus de col·lectius».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook