Les darreres eleccions municipals el 2015 van batre el rècord de dones que accedien a les alcaldies amb un 19%. Tot i així, als pobles petits, el percentatge continua sent minoritari, segons un estudi de l'Associació de Dones Periodistes (APDC). L'Institut Català de les Dones (ICD) indica que a Catalunya es va arribar a un 18,4% d'alcaldesses, el que suposa un total de 174 dones al capdavant dels governs municipals. D'aquestes, 37 són a la província de Girona i 17 són de l'Alt Empordà. D'una comarca amb 68 municipis, és una dada molt baixa.

Mercè Bosch és alcaldessa de Maçanet de Cabrenys des del 2015 i era la primera vegada que es ficava en política, ella creu que el motiu d'aquest baix percentatge és perquè, «abans d'assumir un càrrec, valorem molt el tema de poder compaginar totes les tasques familiars i laborals», una reflexió que és molt compartida entre les seves homònimes. Maria Carme Barceló, que és alcaldessa de Vila-sacra des de fa 25 anys, creu que això passa perquè «lligar la càrrega familiar amb aquest tipus de feina és difícil, has de marcar bé l'organització amb els teus horaris». Anna Torrentà s'estrenà a la política sent alcaldessa d'Ordis, i creu que «encara hi ha molta feina a fer des de casa i des de l'educació des de ben petits». Olga Carbonell va ser regidora de l'Ajuntament de Figueres del 2007 al 2011 i des de les darreres eleccions és alcaldessa de Sant Climent de Sescebes. Ella considera que aquest increment tan lent del percentatge és perquè fa poc que és habitual trobar dones en càrrecs de responsabilitat i això fa que «moltes dones no ens hem plantejat abans que en determinades esferes també hi podem ser». En aquest sentit, les actuals alcaldesses, com altres dones que estan en càrrecs de responsabilitat, es troben que «bàsicament el perfil és masculí, ara comencem a aixecar el cap les dones», comenta l'alcaldessa d'Agullana, Marina Gutés, que ja té vuit anys d'experiència en la política local. Carbonell creu que el fet que les dones s'hagin decidit a formar part d'aquests espais «ha pogut provocar un trencament dels esquemes vigents i hem hagut de demostrar que som iguals que qualsevol home».

L'APDC va començar el 2005 una investigació sobre la presència de les dones als consistoris catalans a partir dels resultats de les eleccions municipals de 2003. Arran de la Llei orgànica 3/2007, decideixen continuar per poder fer una anàlisi de l'evolució registrada i de l'impacte de la Llei d'igualtat. Aquest estudi mostra que ha anat augmentant lleugerament el nombre d'alcaldesses als pobles petits, però encara el percentatge es continua centrant en les poblacions amb més de 10.000 habitants. Torrentà creu que als pobles petits és menys freqüent perquè «encara tenim aquella cultura tan ficada que la dona ha d'estar per la família i que els alts càrrecs són per als homes».

Les dones representen gairebé el 57% de les persones que es dediquen a categories professionals científiques i intel·lectuals i, per contra, només un 31,4% estan en càrrecs de direcció i gerència. Cobren fins a un 23,9% menys que ells, segons informa l'ICD i l'IDESCAT. Gutés té clar que optar a ocupacions amb responsabilitat és «més castigat» que per a un home. Pilar Bosch també va començar en política el 2015 i és alcaldessa de Garrigàs des del 2017. Ella considera que el camí sent dona «ha estat molt més difícil» i és que «si no, no s'explica com encara avui hi ha profundes desigualtats», el motiu d'aquesta discriminació és, diu, perquè «a la dona se li ha fet creure que ha de renunciar a coses a canvi de ser mare». Així i tot es mostra optimista, «fins no fa gaires anys, només es consideraven els aspectes organitzatius i productius a l'hora de decidir els rols de lideratge, avui - comenta- la societat ha canviat molt, les dones podem sumar talent, capacitat d'organització i lideratge, que és la clau de futur».

Un cop al capdavant de l'Ajuntament, la majoria d'elles coincideixen que no es gestiona de la mateixa manera com ho fan els homes. L'alcaldessa de Maçanet creu que «com a dona has de treballar més per arribar al mateix nivell dels homes». Per a Sònia Martínez, alcaldessa de la Jonquera des de 2011, «les dones, generalment, tenim en comú la capacitat de diàleg, la paciència, l'empatia, la comprensió, la sensibilitat. [...] Això comporta una manera de fer a l'hora d'encarar problemàtiques concretes i prendre decisions». Barceló té clar que un càrrec és diferent quan s'és dona, de fet, «la tipologia de dona que té un càrrec i actua igual que un home no té cap valor, per fer d'home ja estan ells» i és que creu que les dones som més capaces que ells de reconèixer un error o dir que no saps fer alguna cosa, «com les dones estem acostumades a gestionar tantes coses, no podem permetre'ns posar-nos rígides en res». Pilar Bosch i Olga Carbonell no estan d'acord amb aquestes afirmacions. «Detecto en aquests últims anys una normalització i reconeixement de l'entorn cap a les dones amb responsabilitat, crec que tots ens anem acostumant als nous rols», opina Bosch. Carbonell creu que «la responsabilitat que assumeix un càrrec electe no té a veure amb el seu gènere. Té a veure amb la seva capacitat i altres aptituds».

Conciliació familiar

Les dones representen el 48% de les persones que es redueixen més l'horari laboral per conciliar-lo amb les cures familiars enfront del 28% d'homes. L'ICD mostra que el temps mitjà destinat a la llar i la família en el cas de les dones és de 4 hores i la dels homes és de 2. Per a les alcaldesses, la conciliació és tan complicada com «una altra feina». Barceló opina que és per la falta d'implicació dels homes, «per cada home conscienciat hi ha 24, i soc molt generosa, que no».

Algunes alcaldesses reconeixen haver patit alguna falta de respecte estant al càrrec pel fet de ser dona. «A l'última campanya electoral, havia passat per una separació molt recent i l'argument de l'oposició pel qual no podia tornar-me a presentar era perquè m'havia de refer i estar amb la meva família», explica l'alcaldessa de Vila-sacra. «Segur que a un home no li haurien fet aquest comentari», lamenta. L'alcaldessa d'Agullana afirma haver rebut algun menyspreu de manera «implícita» i creu que les dones «hem d'insistir molt en el fet que som aquí per alguna cosa». Altres diuen que mai s'han trobat en aquesta situació, «crec que cada vegada s'assumeix més el que la dona ocupi càrrecs de responsabilitat», assegura l'alcaldessa de Maçanet.

De les vuit alcaldesses amb les quals hem pogut parlar, dues estan disposades a fer vaga el 8 de març, «encoratjo a totes les dones, per poc que puguin, que en facin. Aquest dia mereixem que se'ns escolti, i que se'ns visioni», diu l'alcaldessa d'Ordis. Tot i així, són molts els ajuntaments i centres públics que aquell dia faran actes de sensibilització i debat.