La Generalitat ha començat el seguiment anual de la població de ratpenats de Catalunya amb l'accés a 15 de les 51 cavitats més grans de Catalunya, algunes amb més de mig quilòmetre de fondària. A les comarques gironines es treballarà al cap de Creus, l'Alta Garrotxa i a les capçaleres del Ter i del Freser. A la resta de Catalunya es farà un seguiment al Massís del Montsec, les Guilleries, Collsacabra, els parcs naturals dels Ports i Cadí Moixeró.
A Catalunya hi ha trenta espècies de ratpenats. Amb el seguiment que porten a terme personal tècnic del Museu de Ciències Naturals de Granollers i Agents Rurals es podran obtenir dades tan bàsiques com el nombre d'exemplars de les diverses espècies, que actualment és encara molt desconegut. És el segon any que es porta a terme aprofitant el període d'hibernació.
L'objectiu és tenir més coneixement d'una espècie que és clau en els ecosistemes perquè són bons indicadors dels canvis que es produeixen als hàbitats i els entorns que ocupen.
S'alimenten principalment d'insectes i això els situa al capdamunt de la piràmide tròfica i, per tant, són un bon indicador de què passa al medi natural.
Com altres espècies, les principals amenaces estan relacionades amb l'activitat humana. Segons la Generalitat, la destrucció dels refugis; l'ús de pesticides; i el deteriorament d'espais naturals són les principals.
Hi ha catalogades 3541 cavitats, unes dues-centes de les quals són d'elevat interès. I d'aquestes, cinquanta-una tenen més de cinc-cents metres de profunditat.
Per això, les tasques per inspeccionar les cavitats seran complexes i en algun cas requereixen més d'un dia.
Termòmetres i detectors d'ultrasons
Termòmetres i detectors d'ultrasons
Els especialistes col·loquen termòmetres en els punts d'interès per conèixer com varia la temperatura al llarg de l'any. Les dades de diversos anys permeten vincular les dades amb les espècies presents i la mida de les seves colònies.
També s'instal·len detectors d'ultrasons que durant tot l'any enregistren la sortida de ratpenats un capvespre cada setmana per conèixer com varia l'ús de la cavitat al llarg de l'any.
L'any passat es va portar a terme una prova pilot en dotze cavitats del Parc Natural del Cadí-Moixeró, l'Alta Garrotxa i el Massís de les Guilleries.
El projecte és un requeriment de la Comunitat Europea per conèixer aquestes poblacions. I també un requeriment d'informació per l'administració per la gestió dels espais Natural 2000 perquè onze de les espècies estan incloses en l'annex 2 de la Directiva Hàbitats.
Des de finals dels anys 90 del segle XX l'estudi dels ratpenats ha estat liderat pel Museu de Granollers amb el suport de diferents parcs naturals, permetent crear una xarxa de seguiment d'àmbit professional i de voluntariat.
Un estudi portat a terme des del museu, per exemple, va permetre demostrar fa dos anys que calen boscos madurs per a la conservació d'una espècie de ratpenat amenaçat a l'Albera.
A l'Alt Empordà s'han portat a terme iniciatives per a protegir set espècies de quiròpters en punts com les Salines on l'any passat es va començar a construir un refugi al massís de les Salines, a Maçanet de Cabrenys.
