Joan Fuentes -nascut a Capmany el 1962, en Joan de can Canonge, com se'l coneix popularment en el poble- estava predestinat a ser alcalde un dia o altre. De petit va fer d'escolà a la parròquia de Santa Àgata. Ha estat vinculat a tots els moviments associatius i culturals del poble. També va defensar la samarreta blaugrana de l'equip local de futbol i va exercir de regidor en plena joventut al costat de l'alcalde Joan Rodà. Des de fa poques setmanes també és conseller comarcal de l'Alt Empordà. Té 56 anys, va encapçalar la llista de CiU el 2015 en substitució de l'anterior alcalde, Jesús Figa. Militant del PDeCAT, és empleat de banca, està casat i té una filla. Es considera «capmanyenc pels quatre costats». Aspira a la reelecció.

S'acaba aquest mandat. Quin balanç general en fa?

Positiu, en tots sentits. Des de bon començament, els sets membres que formem el govern hem generat un equip molt cohesionat. Com a alcalde, tinc la sort de comptar amb gent molt treballadora i que estima molt Capmany. També puc dir el mateix de tot el personal que treballa a l'Ajuntament, la secretària-interventora, l'administrativa, els tècnics i l'agutzil. Això ens ha permès agafar una velocitat de creuer per acomplir els objectius que ens vam marcar. I el compliment ha estat alt.

Què el va dur a acceptar ser el cap de llista de CiU el 2015?

Un procés de maduració personal que va coincidir amb el final d'etapa de Jesús Figa. Jo havia tingut una experiència municipal prèvia amb Joan Rodà i tenia clar que, tard o d'hora, tornaria a l'Ajuntament. Capmany sempre ha estat una il·lusió, és el meu poble, el de la meva família. Quan em vaig presentar, ho vaig fer amb les bateries molt carregades i moltes idees bullint al cap, que tenia ben compartides amb els companys i companyes de candidatura.

En el seu moment, quatre anys enrere, va afirmar que havia trobat un ajuntament sanejat econòmicament.

I tant, és així. L'equip sortint va deixar uns comptes molt correctes. Nosaltres hem tirat endavant el nostre projecte consolidant un endeutament zero.

Una de les primeres accions va ser treure els cotxes privats dels carrers del poble. La mesura va aixecar una mica de polseguera, al principi.

El nostre punt de partida, clar i català, va ser aconseguir tenir un poble net i endreçat. No tenia cap sentit projectar la reurbanització dels carrers principals del nucli antic, per fer-los més atractius, i que continuessin plens de cotxes. També vam treure els contenidors. Per això ens vam espavilar a llogar terrenys dins mateix del poble per crear prou places d'aparcament per a tothom. Ningú ha de caminar gaires minuts per arribar a casa i tothom pot accedir davant del seu domicili per a carregar o descarregar el que calgui. Amb el temps, la mesura ha tingut una acceptació més que notable.

Aquests tres darrers anys han afrontat la reforma de la plaça i el carrer Major, i l'entorn de la capella de Sant Sebastià, obres inaugurades durant la festa de Santa Àgata. En el discurs va parlar d'un poble «més atractiu». Hi ha motius per creure que és així?

Creiem que sí, realment. I hi ha nombrosos indicatius que així ens ho fan pensar. La reurbanització va donar continuïtat a la que ja s'havia fet a la plaça del Fort. Com que teníem múscul financer, i encara el tenim, l'obra l'hem afrontada des de l'Ajuntament amb l'ajut importantíssim de la Diputació de Girona. Hem tirat endavant un canvi urbanístic que ha fet guanyar atractiu al conjunt medieval del nostre poble. Però, a més, un dels indicatius importants als quals em referia és l'obertura de nous negocis, precisament en aquests espais. Botigues de serveis, turisme rural i restauració s'afegeixen a allò bo que ja teníem. I no podem oblidar que, en aquest mandat, gràcies a un grup de veïns, també hem pogut restaurar la nostra església romànica de Santa Àgata.

Aquest atractiu genera arribada de nous habitants?

L'atractiu ens permet consolidar un model que perseguim, perquè volem dues coses: que la gent de Capmany visqui bé i que la gent de fora que ens visita vulgui repetir. A part, crec que hem generat un altre tema important, com és l'activitat social que fa que la gent vulgui sortir de casa per fer coses en el poble mateix. I els nouvinguts, que en tenim diversos, venen perquè han triat venir. Així ens ho fan saber. No és una circumstància. Capmany és un poble més atractiu que genera empatia i atrau nous visitants.

Per a obtenir terrenys per a fer-hi aparcaments o, més recentment, haver pogut alinear el carrer Major amb l'enderroc d'una propietat privada, calen complicitats. Les han tingut?

Totalment, en tots dos casos. Com ja vaig dir el dia de la inauguració, gràcies a la família Freixa Oliveda, avui l'entorn de Sant Sebastià ha millorat un cent per cent. Parlant ens hem entès bé i el poble hi ha sortit guanyant.

Si mirem enrere, recordarem que l'intent de redactar un nou Pla General va generar molta divisió. L'han aparcat?

Segur que hi va haver bona fe, però va ser un despropòsit. Ens seguim regint amb les normes subsidiàries que ja teníem. Alguns problemes urbanístics que arrossegàvem d'anys enrere els hem resolt negociant, sempre amb realisme i amb la llei a la mà.

Senyor alcalde, l'escola és vida?

De totes, totes! Hem procurat que a la nostra escola, Els Dòlmens, no li falti de res, amb una inversió durant aquests tres anys de 60.000 euros, i augmentant en un cent per cent la subvenció atorgada a l'AMPA. Un poble és viu mentre té escola i nosaltres estem orgullosos de la nostra. L'escola genera benestar i dona vida. També fa una funció de cohesió social entre les noves generacions que pugen. Els mestres ens ajuden a aconseguir-ho.

Capmany és el municipi amb més cellers de la DO Empordà. Un motiu d'orgull.

D'orgull i de realitat. És així, no només pel fet de tenir-ne molts, sinó perquè són de gran qualitat i, avui, tots participen activament en les coses que organitzem. El tast de la festa, a la Cooperativa, va ser multitudinari. Hem buscat una equidistància amb tots els cellers, procurant que tots tinguin el seu protagonisme. La seva predisposició és plena. El nostre gran objectiu és que quan algú pregunti «On puc anar a visitar un celler?», «On puc comprar vi?». La resposta sigui: «Cap a Capmany falta gent». Capmany és moltes coses, però sobretot és vi, vi i vi.

Vostès tenen ara la titularitat de la Cooperativa El Parral, la més antiga de la comarca. Acabada de restaurar fa poc temps. És veritat que la van oferir a la DO Empordà?

És de propietat municipal des de l'anterior mandat i nosaltres l'hem posat en valor, restaurant-la com a espai polivalent, sense que hagi perdut l'essència. Hi tenim una agrobodega de gestió privada amb concessió que funciona molt bé. No vam oferir la Cooperativa a la DO, però sabem que la DO la veia amb bons ulls. Treballem decididament amb l'objectiu clar de poder compartir amb Figueres la capitalitat del vi a l'Empordà.

El Consorci dels Aspres amb Cantallops, Espolla i Sant Climent va desaparèixer.

El vam dissoldre. No tenia sentit. Hi posàvem diners a canvi de gairebé res. Els quatre pobles ens entenem molt i molt bé, no ens cal un Consorci.

El foc sempre ha estat una gran preocupació al poble.

Mare de Déu, i els ensurts que hem tingut. Després del darrer del 2012, amb el noranta per cent del terme cremat, vam ser valents al costat d'Avinyonet i Espolla, els tres únics municipis que van seguir fil per randa el projecte de franges perimetrals de la Diputació. Els dos municipis de l'Albera ja estem més segurs del que ho estàvem, si hi ha un altre gran foc. Els veïns van assumir una taxa única de 32 euros per finca protegida i, des de l 'Ajuntament farem el necessari manteniment anual.

Els veïns de la Vila d'Avall estan contents ara?

Vam recuperar oficialment el nom que sempre havia tingut aquest veïnat. Cada estiu hi fem una festa Major i tenim en cartera projectes i inversions molt importants. Per nosaltres, la Vila d'Avall es Capmany en tot i per tot.

Té ganes de repetir?

Sí, tenim ganes de tornar-nos a presentar i m'agradaria molt comptar amb els companys de govern que he tingut fins ara.