23 de febrer de 2019
23.02.2019
Roses

La mascota com a teràpia per a persones amb demència

La Residència Pi i Sunyer de Roses fa un temps que compta amb el suport d'una gossa que millora la qualitat de vida dels seus usuaris

23.02.2019 | 18:31
L´Adelina intenta moure els dits, que té engarrotats, per acariciar el gos.

L'Adelina té serioses dificultats per moure els dits de les mans. Els té encongits i rígids, però amb la gossa a la falda fa esforços per moure'ls, amb la clara intenció d'ama­nyagar el pèl llarg, sedós i abundant de l'animal. La Mel és una cavalier tranquil·la i bonifàcia, que es deixa tocar i, aparentment, se sent molt còmoda amb la tasca que li han encomanat. Una prova és que és una gossa molt sociable i obedient, ja que tant es deixa acariciar per persones conegudes com per desconegudes i la seva reacció és sempre la mateixa, de confiança, de familiaritat i tranquil·litat.

És una gossa de teràpia que ha estat ensinistrada de forma específica per integrar-se en un programa terapèutic, que està al servei de professionals que vetllen per la millora de la qualitat de vida de persones amb necessitats especials, com l'Adelina, que presenta un deteriorament cognitiu i motriu avançat. Ella és una de les usuàries de la primera planta de la Residència Pi i Sunyer de Roses que expressa emoció quan reben la visita de la Mel i de la seva ensinistradora, la terapeuta Fina Fernández.

Acaronar la cua i les orelles

En Manolo té el rostre inexpressiu i la mirada perduda, però, a estones, mentre la gossa reposa sobre les cames, surt de l'estat d'endormiscament que el domina i sembla conscient que la té a sobre, i li pot acaronar la cua o les orelles peludes. Fina Fernández somriu quan veu l'home centrant la seva atenció en l'animal, volent-lo tocar, tot i que sap que al cap d'uns instants els seus ulls es tornaran a perdre en la profunditat de la demència.

La terapeuta ajuda el pacient a col·locar les mans sobre la manta de pèl i ell sembla que es mostra predisposat. Aquests moments són d'una gran gratificació per a Fina Fernández, tal com reconeix mentre acompanya les mans d'en Manolo cap a la Mel. La gossa s'hi posa bé, perquè sap que aquesta tarda el seu lloc es troba en les faldes de totes aquelles persones.

La demència és una malaltia que afecta principalment persones grans i que causa deteriorament en el seu estat físic, cognitiu, emocional, de comportament, de capacitats. La pèrdua de memòria és un dels símptomes més evidents d'aquests malalts, però resulta sorprenent veure com la teràpia amb gossos pot despertar, en algun d'ells, records que es donaven per desapareguts.

Rafael dibuixa un gran somriure quan la Mel arriba a la seva falda. Malgrat les dificultats en la parla, se l'entén perfectament quan evoca el record de la gossa que l'acompanyava quan era caçador. «Mora, es deia Mora», repeteix, i riu content mentre toca amb les dues mans la panxa càlida de l'animal.

Al costat d'en Rafael, l'Eufrasia bressola una nina entre els dos braços. La terapeuta i l'animadora de la planta, Estela Martínez, es pregunten si voldrà substituir la joguina per la gossa. Surten de dubtes quan l'Eufrasia venta una mà en senyal de negació. Ella no parla gaire, però és molt expressiva amb el seu gran somriure i els seus gestos. Fina Fernández explica que, per sobre de tot, cal respectar el desig de cada persona, perquè no a tothom li agraden els gossos i perquè, potser, alguna d'elles podria tenir algun mal record.

Millora de les habilitats socials

Fina Fernández explica que el programa de teràpia assistida amb gossos té com a objectiu millorar la qualitat de vida de les persones afectades, majoritàriament, per problemes de deteriorament cognitiu. Entre els beneficis d'aquesta atenció, hi ha la millora de les habilitats socials, la potenciació de les funcions cognitives i l'estimulació de les capacitats físiques dels malalts.

El gos de teràpia té unes aptituds innates i unes habilitats entrenades per participar en aquestes activitats. La terapeuta comenta que, després d'una sessió com la que porta a terme amb malalts geriàtrics, la Mel necessita un temps considerable de descans, perquè «el desgast i l'entrega de l'animal és molt gran en aquesta feina». La gossa va passant de braç en braç, es deixa tocar sense limitacions i en cap moment posa cap objecció. Això sí, la seva entrenadora sempre té a punt alguna llaminadura com a recompensa per la bona dedicació als malalts.

A la Residència Pi i Sunyer de Roses, les sessions es porten a terme cada quinze dies. Estela Martínez és l'animadora i forma part de l'equip que dissenya activitats d'oci per ocupar el temps de les persones grans de la millor manera possible. «Aquesta activitat és molt positiva per als usuaris. Quan veuen arribar la gossa els canvia la cara, els veus contents i emocionats», explica l'animadora, alhora que ens fa veure com n'és d'important intentar proporcionar a les persones amb demència instants d'il·lusió, com els que viuen quan tenen a prop la Mel. Aquest animal transmet una sensació de relax que s'encomana a tota la sala.

ENTREVISTA:

FINA FERNÁNDEZ. Responsable de la teràpia assistida amb animals.

Fina Fernández és tan afectuosa amb les persones de la residència com la seva gossa Mel. Els somriu, els parla a l'orella, busca complicitats, els agafa les mans i aconsegueix que, per un moment, surtin de l'abstracció i l'aïllament en què els va deixar atrapats la demència. Fina Fernández s'ha especialitzat en teràpies amb gossos adreçades a persones d'edat avançada que viuen en residències, però el treball que fan des de la seva empresa, www.teracan.cat, també té programes pensats per a escoles, per a persones amb discapacitat i, fins i tot, fa serveis a domicili.

Com descriu el treball que fa amb els usuaris de la residència i la seva gossa Mel?

Aquesta teràpia no curarà la persona, però sí que li millorarà moltíssim la qualitat de vida.

I com s'aconsegueix això?

Quan aquestes persones estan amb l'animal, agafen l'aprenentatge del tacte. Tenim aquí, per exemple, una dona que no obre mai la mà. Però, gràcies al gos, podem anar fent exercicis motrius perquè intenti obrir-la. Al principi, ella mateixa m'ha dit que no podia fer-ho, però, de mica en mica, hem pogut veure com aixecava tres dits per tocar el gos.

Quins requisits reuneix un gos que fa aquesta activitat?

És un gos que està preparat per fer teràpia. L'entrenem des de ben petit perquè aprengui bé tot allò que ha de fer.

Com el preparen?

Depèn de la teràpia que vulguis fer. Si és per fer activitats, o si és per al relaxament. Aquest, per exemple, és un gos de relax i de calma, que en diem. És un animal que es fa servir com a gos manta, perquè te'l poses a sobre la falda i t'ajuda, o bé a baixar els nivells d'estrès o d'ansietat, o t'ajuda a mantenir una tranquil·litat. Mentre l'animal està a la falda de l'usuari, s'aconsegueix que estigui el màxim de concentrat en ell.

Sent un gos de relax, ha de ser un gos molt tranquil?

Aquest ho és molt, de tranquil. Ell també es relaxa tant que, a estones, quan algun usuari l'acaricia molt, s'acaba quedant adormit.

Personalment, a vostè què li aporta aquesta feina?

Jo sento moltíssima gratitud. El fet de tenir el contacte amb aquestes persones grans, que, sempre dic, representen la nostra història, m'omple moltíssim. Hem d'aprofitar tot allò que ens poden aportar aquestes persones, perquè és molt. Jo, quan veig que aquestes estones amb el gos han estat beneficioses per a ells, em sento pagada, és molt gratificant.

Quins són els beneficis principals d'aquesta teràpia?

El fet que el gos estigui tan relaxat fa que la persona que se'l posa a la falda també es relaxi. Amb aquesta teràpia, fem que l'animal i la persona connectin, que estableixin un vincle, i alhora podem estimular-los diferents capacitats que d'una altra manera tenen completament apagades. L'usuari centra tot el seu interès en l'animal i això és molt important.

Tothom rep bé el gos?

A les persones que no volen tocar el gos no les podem obligar. Hem de respectar-los si no els agrada el gos.

ENTREVISTA:

ESTELA MARTÍNEZ. Tècnica en animació sociocultural a la Residència Pi i Sunyer de Roses.

Estela Martínez és animadora de la residència i busca fórmules que estimulin la motricitat i el desenvolupament cognitiu de persones amb demències.

Com plantegen la teràpia assistida amb gossos?

Es fa cada quinze dies. L'activitat ha estat molt ben rebuda a la residència. La fem amb usuaris del primer i del segon pis i, de tant en tant, ho fem a la planta baixa, perquè en gaudeixin més persones.

Cada planta és diferent?

En la primera i en la segona planta, les persones tenen un grau de deteriorament cognitiu més avançat i no arriben a fer les activitats que fem a la planta baixa, on els usuaris són més actius.

Quins són els objectius que busquen amb la teràpia amb gossos?

La majoria d'aquestes persones tenen la mobilitat reduïda i diferents graus de demència. El que busquem, fonamentalment, és un benefici sensorial.

A part de la teràpia amb gossos, fan altres activitats motivadores per a les persones que presenten algun tipus de demència?

N'hi ha una que també funciona molt bé i és l'activitat de música individual. Prèviament, fem tot un treball per saber quines músiques han estat importants en la vida de cada usuari, quines cançons ballaven, quines els acompanyaven en un viatge, què era el que els agradava escoltar. Reconstruïm la banda sonora de la seva vida i a partir d'aquí els posem les seves músiques, en uns auriculars, proporcionant-los moments de calma. Amb aquesta activitat, els veus centrats en el seu món, de ben segur, evocant records. Intentem omplir els seus espais amb coses que els puguin agradar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook