L'Ajuntament de Roses traslladarà l'Arxiu Municipal a la Casa Rahola Berga, que ha comprat per 848.000 euros. L'espai de l'equipament municipal és actualment insuficient i no reuneix les condicions necessàries. L'Ajuntament ha fet front a la compra amb el romanent de tresoreria positiu. La casa està catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL).
La situació de l'edifici, molt propera a la seu de l'Ajuntament de Roses, facilitarà el treball quotidià de l'Arxiu Municipal de Roses i dels seus usuaris, ja siguin treballadors de la corporació o ciutadans.
Les dimensions de la finca permeten ubicar-hi totes les dependències de l'AMR, amb una previsió de creixement documental quantificat entre els 50 i 75 anys i permetran aconseguir més espai i capacitat. Permetrà disposar d'un espai reservat a l'ingrés de nova documentació, espais de treball per a la classificació -inexistents en la seu actual-, i sales per a les col·leccions especials (fotografia, pel·lícula, gravats, cartellisme, etc.), a més de les zones públiques de consulta.
El govern n'intentava des de feia anys la compra. Des del mes de juliol, segons va publicar Diari de Girona, s'estava negociant amb els propietaris. La primera xifra de la propietat era molt major, 1,5 milions d'euros.
La casa consta de planta baixa i un pis, obert a la façana mitjançant un balcó corregut amb balustrada i tres portes. Totes les obertures estan decorades amb motius florals emmarcats per petites circumferències concèntriques i en el primer pis, a més d'aquesta decoració, hi ha unes palmetes. A la part superior, una cornisa decorada, amb caps de lleó als extrems, i una barana de ferro, culminen l'edifici. Es va fer construir l'any 1900 pel comerciant i consignatari marítim i futur alcalde de Roses (1907-1912) Josep Rahola Berga, una de les personalitats socials i polítiques més destacades, amb vincles familiars amb personalitats de la política local i nacional.
La construcció de la casa va anar a càrrec de Joan Marés i Marés, amb un estil eclèctic i amb clares evidències historicistes, seguint la moda de l'època. De fet, és una de les poques cases que es conserven i donen testimoni de l'eixample rosinc que a finals del segle XIX es va construir a primera línia de mar, juntament amb la Casa Mallol, la Casa Matas, la Casa de les Marqueses de Llinas i la Casa Cana.
