19 de febrer de 2019
19.02.2019
Albanyà

Joan Fàbregas: «Un agent cívic controlarà la conducta dels usuaris a les gorgues»

Després de dos mandats, l'alcalde d'Albanyà fa un repàs dels projectes fets i dels reptes de futur

18.02.2019 | 19:28
Joan Fàbregas

Joan Fàbregas (Siurana, 1960) va posar els peus a Albanyà el 1984, i des de llavors no se n'ha anat. El seu primer contacte amb la gestió municipal del poble va ser a la Comissió de Festes. Tot i això, està familiaritzat amb aquest món perquè des de 1983 és secretari d'un altre ajuntament comarcal. Fàbregas confessa que va entrar d'alcalde d'Albanyà perquè no estava content amb la gestió que havia fet l'anterior mandat.


- Quan va entrar a l'alcaldia?
- El 2011 i, per tant, fa dos mandats. Al maig farà vuit anys que soc l'alcalde d'Albanyà. Sempre m'he presentat amb PDeCAT, però de cara a les properes, que em tornaré a presentar, estic pensant presentar-me com a Independent. En tot cas, dels cinc que som ara, repetirem els tres Joans: Joan Casellas, Joan Cufí i jo. Els altres dos membres canviaran, però encara no se sap qui serà. M'agradaria que fossin persones joves amb idees renovades.

- Li fa por tenir competència?
- No. L'oposició sempre és positiva, ja que t'esmena a fer les coses millor. Encara que siguem de partits diferents, tots els punts de vista enriqueixen a l'hora de governar.

- Quina seria la fotografia actual d'Albanyà?
- El poble té una extensió de 94 quilòmetres quadrats. Actualment comptem amb 146 habitants d'una població que no està massa envellida. Hi ha una taxa d'atur elevada, sobretot a l'hivern, ja que la gent sol treballar fent temporada. Després un tema a part seria Lliurona, un nucli urbà d'Albanyà, on gairebé tots els habitants són menors de 50 anys.

- N'hi ha prou, amb 146 persones, per fer-se càrrec del manteniment de 94 quilòmetres quadrats de camins rurals?
- No. És una de les coses més complicades, i sempre està sobre la taula. Cada any hi invertim 70.000 euros. Són molts diners, si es té en compte que els que menys passen per aquestes vies són els del poble. La Generalitat és qui hauria de tenir competència sobre aquest tema, no els municipis.

- L'escola de Lliurona, actualment en mòduls, està lluitant per tenir un edifici de pedra. Què hi diu el Departament d'Ensenyament?
- A l'escola, fa 27 anys que estan en mòduls, i ja n'estan farts. Hi ha 15 nens matriculats i volem que tinguin una bona instal·lació per fixar la gent al territori. Per fer possible un edifici de pedra, el Departament reclamava que el consistori habilités un solar amb tots els serveis. Els vaig dir que això era inviable. El camp sí, que els el cedirem, però els serveis no, perquè no hi són. Lliurona és un espai obert amb masies aïllades, on pràcticament no hi ha llum ni aigua. Per fer el que demanen, hauríem de canalitzar aigua, posar plaques solars, una depuradora, etc. En explicar la situació, el delegat territorial d'Ensenyament es va comprometre a pujar a Lliurona per veure amb els seus propis ulls en quina situació estan.

- Quin és el motor econòmic?
- El turisme. Tenim dues cases de turisme rural: Can Mas i Can Martinot, amb 30 i 15 places respectivament. Sobretot, però, els màxims atractius són el Càmping Bassegoda, i l'Observatori Astronòmic, on a l'estiu treballen una cinquantena de persones. Aquests pols d'atracció ens han ajudat a desestacionalitzar el turisme, que abans només venia juliol i agost, i a tenir gent també a les nits. Fins ara, la gent només venia de dies per banyar-se al riu.

- I parlant del riu...Com teniu el tema de la massificació a les gorgues?
- Fa temps que l'afluència de gent que ve a l'estiu a banyar-se genera problemes. Es veuen vehicles mal aparcats que dificultarien el pas dels Bombers en cas d'incendi. També s'hi veu brutícia i gent amb «grans desplegaments» de taules, cadires i neveres. A més, també teníem problemes amb robatoris. Durant un temps, ens havíem plantejat el tancament del pas dels vehicles a les gorgues, dirigint-los cap a un pàrquing perquè la gent aparqués a fora i anés a peu. Al final, aquesta opció es va tombar. Gràcies al Consell Comarcal i el SOC, s'ha contractat una persona que, entre altres, farà d'agent cívic per Setmana Santa i a l'estiu, per fomentar l'educació dels banyistes. Cal educar en comptes de castigar.

- S'han detectat problemes al cementiri municipal. Hi ha algun projecte per adequar-lo?
- Sí. El que tenim ara no compleix amb els requisits sanitaris, i és massa petit. A més, com que és a dins del centre urbà, «hipoteca» un diàmetre de tot volt, on no es pot construir. El nou projecte plateja el canvi d'ubicació a l'entrada del poble. Amb el canvi, el cementiri actual es convertiria en zona verda, i es podria edificar en el diàmetre de seguretat.

- Molta gent també ve atreta pels atractius naturals. Està en marxa algun projecte per fixar aquest tipus de turista?
- Pel municipi, que forma part de la Xarxa Natura 2.000, hi passen diverses rutes i camins on es pot gaudir del territori que tenim, que és molt ric pel que fa a la natura. Una de les coses que ens agradaria potenciar és la fixació al territori dels voltors. Per això, ens agradaria habilitar un lloc tancat on es poguessin guardar els animals morts pels caçadors i, així, donar aliment a les aus. Això podria servir com atractiu turístic, perquè la gent vingués a observar-los.

- Quins projectes ha executat durant els seus mandats?
- Hem destinat 260.000 euros a la pavimentació de la carretera que va d'Albanyà a Lliurona; hem construït una sala polivalent; i hem enderrocat i expropiat Can Duardo per transformar-lo en un carrer que dona sortida en direcció al Bassegoda.

- Quins altres són destacables?
- També hem urbanitzat i soterrat els serveis del carrer Sant Pere, amb 130.000 euros; hem destinat 100.000 euros a adquirir la rectoria per fer-hi un alberg i un bar/restaurant; hem col·laborat amb els ADF per reconduir l'aigua sobrant del dipòsit cap a un altre que pot servir per apagar incendis; i hem canviat tot l'enllumenat públic a led i hem aprovat definitivament el Pla d'Ordenació Urbana municipal.

- De cara al pròxim mandat, quins projectes li agradaria fer realitat al seu municipi?
- Em plantejo diferents reptes. El primer és construir una nova xarxa d'aigua paral·lela a l'existent, amb 100.000 euros. L'antiga, que connecta el punt de captació amb el dipòsit, és del 73 i, tot i que encara no genera problemes, s'està degradant. El segon repte és seguir amb les obres del Casal del Serrat i del Colomar, uns conjunts històrics del segle IX que estem restaurant gràcies a una subvenció del servei de monuments.

- Tot i ser un poble petit, feu molts esforços per crear activitats, no?
- La veritat és que sí! Tenim la fira del bolet que fem a l'octubre, des del 2011. Als estius, també fem cicles d'exposicions i música clàssica, i durant l'any organitzem moltes presentacions de llibres.

- Des que és alcalde, quin ha estat el moment més complicat?
- Haver de legalitzar allò il·legal. En el seu moment, el PSC va donar llum verda a la construcció d'un bloc de 20 pisos, tot i que era il·legal. Està mig construït i degradant-se. Ho vaig haver de legalitzar a contracor perquè la indemnització hauria hipotecat Albanyà durant 100 anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent