19 de febrer de 2019
19.02.2019

Figueres accelera la transició energètica a les escoles i equipaments municipals

Les cinc calderes instal·lades en els col·legis suposen un estalvi de 300 tones de CO2 anuals

18.02.2019 | 19:44

El ple de l'Ajuntament de Figueres va aprovar, el 7 de febrer, la subvenció de 58.709 euros de la Diputació de Girona per a la instal·lació d'una caldera de biomassa a l'escola Anicet de Pagès.

Amb aquesta, sumaran cinc les escoles públiques de la ciutat que tenen una caldera de biomassa a les instal·lacions. Està previst que les obres comencin a l'estiu, tant al centre Anicet de Pagès com a l'escola Salvador Dalí, que ha estat recentment licitada.

Aquest projecte de les escoles sorgeix dins del Pla d'Acció d'Energia Sostenible (PAES), que va ser aprovat pel ple el 2010. El regidor de Medi Ambient, Francesc Cruanyes, assegura que Figueres pot presumir de tenir «el projecte més ambiciós de totes les comarques gironines i, per extensió, de Catalunya». Segons el regidor, els pròxims mesos s'aconseguirà que només dues de les deu escoles que hi ha a la ciutat continuïn utilitzant gasoil com a combustible fòssil. El cap tècnic de l'Àrea Medi Ambient, Xavier Turró, el corregeix dient que només en quedarà una.

La llar d'infants Els Pins ha sigut la darrera incorporació en aquest pla amb la instal·lació d'una caldera de biomassa de 70 kW, la qual cosa ha permès que el centre obtingui el certificat energètic A, la màxima qualificació que dona l'Institut Català d'Energia (ICE) per indicar que un edifici és eficient energèticament.

La importància d'aquest pla recau en la necessitat d'adaptar, a poc a poc, els diferents equipaments municipals a un model econòmicament i energèticament sostenible. Com a norma general, Turró indica que amb les calderes «estem en un estalvi econòmic entre el 40 i 60%, depenent de la instal·lació». Quan ens referim a medi ambient, l'estalvi de les cinc instal·lacions «serà de 300 tones anuals de CO2».

Una altra de les particularitats d'obtenir l'energia per biomassa és la capacitat de poder generar-la de quilòmetre zero. Al plec de condicions de les diferents calderes instal·lades s'indica que un dels requisits és que la matèria subministrada procedirà dels boscos de la comarca de l'Alt Empordà i comarques veïnes que acreditin un sistema de certificació forestal sostenible. És a dir, que la fusta tindrà –en el seu transport, des del lloc d'estellat o magatzem i/o des del bosc d'origen fins a la caldera– una petjada de carboni mitjana per càrrega inferior a 9 kg de CO2 per tona d'estella subministrada. Actualment, la matèria que s'està utilitzant és estella forestal que prové de les Gavarres, Cistella, Llers i Terrades.

L'adjudicatari també es compromet, segons el plec de condicions, a «prestar el servei de gestió i el manteniment total de les instal·lacions», el regidor posa d'exemple la col·locació de radiadors a l'escola Joaquim Cusí. L'empresa adjudicatària es va fer càrrec de totes les despeses que van ser necessàries per millorar el confort en el menjador i els passadissos del centre.

Per consolidar i augmentar aquest pla, l'Àrea de Medi Ambient ha desenvolupat, gràcies al suport de la Diputació de Girona, el District Heating. Aquest projecte el va anunciar el regidor Francesc Cruanyes l'any passat a la Jornada de Transició Energètica a les comarques gironines. A més, ha declarat al Setmanari de l'Alt Empordà que aquest projecte va més enllà i ja s'està treballant en la creació d'una segona central que s'ubicarà a la zona del pavelló nou (Olivar Gran) per abastir aquella zona en què està previst que en un futur hi hagi diferents equipaments públics que requeriran energia.


District Heating

Es tracta d'una central de xarxa de calor que s'ubicarà al costat de l'estadi Albert Gurt i servirà per abastir d'energia set edificis municipals: l'Hospital, el centre sociosanitari Bernat Jaume, el poliesportiu municipal, el pavelló d'esports, la piscina coberta, l'estadi Albert Gurt i l'Institut Alexandre Deulofeu.

El cap de Medi Ambient assegura que es tracta d'un projecte «molt innovador perquè centralitzem tota la producció d'energia i, tot el gas i gasoil de cada un d'aquests edificis passarà a biomassa». Tindrà una potència d'1MW, distribuïda en dues calderes i amb possibilitat d'ampliar a una tercera. Serà la tercera que es fa a la província i serà la segona més gran, després de la d'Olot.

La construcció, l'explotació i el manteniment de la central aniran a càrrec d'una concessió, encara sense determinar per quant de temps. El regidor assegura que no es tracta d'una privatització, «en un projecte així no pot ser que la ciutat de Figueres evoqui la meitat del seu pressupost per mantenir una planta així» i assegura que l'Ajuntament traurà un profit no només mediambiental, sinó també econòmic, «aquesta empresa traurà un rendiment i acabarà pagant-te».

La Diputació de Girona va impulsar el finançament de la redacció del projecte i els plecs tècnics per poder sol·licitar la subvenció a Europa. Ara està pendent d'aprovar-se al ple, encara sense data, però des del consistori asseguren comptar amb el suport de tots els grups polítics.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook