19 de febrer de 2019
19.02.2019
Figueres / Llançà

Les beques Amancio Ortega, una oportunitat educativa per créixer a l'estranger

Les vivències i experiència de Macias, becat el 2018, davant de la incertesa i il·lusió de McIntosh, que hi va el curs vinent

18.02.2019 | 19:44
Aina McIntosh viatjarà als Estats Units el curs vinent

Els bons resultats acadèmics, la pròpia implicació, la bona predisposició dels familiars i la bona sort són els requisits indispensables per ser mereixedors de les beques de la Fundació Amancio Ortega. Aquesta oportunitat educativa dona anualment 600 beques a estudiants espanyols, per permetre'ls cursar primer de Batxillerat als Estats Units o al Canadà. D'aquestes beques, cent estan destinades a estudiants de Galícia.

Per al curs 2019-2020 s'ha becat 44 estudiants catalans, dos d'ells de l'Alt Empordà. La beca és una oportunitat per viatjar, descobrir nova gent i llocs i un sistema educatiu diferent. A més, cal apuntar que la beca paga totes les despeses de l'estudiant: el bitllet d'anada i tornada, l'allotjament, la manutenció, la matrícula al centre educatiu, l'assegurança mèdica, i fins i tot els costos de les formacions prèvies a l'experiència.

«Ha sigut una gran experiència. Les preocupacions dels mesos previs van desaparèixer només arribar. Des del primer moment vaig ser un més de la família d'acollida, on hi havia un altre alumne internacional d'Ucraïna, i del poble (Oroville, a Washington)», explica Xavier Macias, mereixedor de la beca en l'edició del 2018.

«Des del primer moment van conscienciar-nos de tots els entrebancs que trobaríem. A banda d'enyorar la família, que ara amb Internet és molt fàcil contactar-hi, sabia que reincorporar-me a l'INS Llançà seria un xoc. Als EUA, el sistema educatiu és molt menys exigent i disposa de més llibertat en la tria d'assignatures adaptant-se a les necessitats de cada estudiant. Tot és més versàtil. En canvi, aquí tot està enfocat a preparar la universitat. Al principi, em va costar perquè curso segon de Batxibac -doble titulació de Baccalauréat francès i Batxillerat- i feia gairebé un any que no practicava el francès. Però si t'hi poses, ràpidament atrapes la resta de companys», diu Macias.

Tastet de l'experiència per xarxes


Els exparticipants i els futurs becats estan en contacte a través de xarxes socials. A través de l'intercanvi de comentaris i fotos, els que viuran durant el curs vinent als Estats Units i al Canadà poden tenir una primera idea sobre com serà l'experiència. «Tots ens expliquen que és una experiència increïble i que no volen tornar», explica Aina McIntosh, la figuerenca becada per al curs vinent.

McIntosh (2003), que actualment estudia quart d'ESO a l'institut Ramon Muntaner de Figueres, viatjarà als Estats Units amb 15 anys carregada d'il·lusions, emocions i disposada a viure una experiència vital. «Encara no em crec que tingui la beca. Crec que m'ho començaré a creure quan sigui a l'avió», confessa.

En el seu cas, arribar a aconseguir la beca va ser tot per mèrit i iniciativa pròpia. Després que una amiga seva li parlés d'aquestes beques, el setembre passat, ella mateixa va començar a informar-se i apuntar-se pel procés de selecció, en què es requeria una nota mínima. En quedar fascinada per aquesta oportunitat, va arribar el moment de demanar el permís als pares. «Quan em va preguntar per marxar, li vaig dir que sí de seguida. S'ho mereix tot per la seva persistència. És una nena que no tira la tovallola quan les coses surten malament. Es mereix gaudir l'experiència perquè és la seva il·lusió i somni. I els somnis hi són per complir-los», explica la seva mare, Dolors Yuste.

Davant la carta blanca per part de la seva família, va ser el torn d'iniciar tots els tràmits. La fase prèvia a la selecció dels candidats va consistir en una prova escrita en anglès que es va fer a Barcelona a finals de novembre. L'examen consistia en un writting, un reading i un listening, i va treure un nou. Era un molt bon primer pas, però encara calien molts més requeriments. Després va haver de fer un speaking per Skype amb dos examinadors, i entregar un munt de documents complementaris. A finals de gener li van dir que era l'escollida per a la beca, una informació que va ser molt ben rebuda a casa dels McIntosh.

D'entre les estrictes directrius de l'entitat destaquen dues característiques. La primera és la gran quantitat de documentació prèvia requerida abans de marxar, que pot anar des de la descripció del color dels ulls i els cabells a una prova mèdica que confirmi que no es té tuberculosi. «Els requisits són molt exigents. En les últimes setmanes he anat cinc vegades al metge, i hem entregat arxius de quaranta fulls amb la documentació requerida». Alhora, però, que es demanin tants requisits tranquil·litza les famílies. «És un procés feixuc però m'agrada perquè veig que hi ha control absolut», explica Yuste, afegint que «ens donen tanta informació que pràcticament no deixa lloc a dubtes».

Immersió absoluta


La segona és la voluntat de l'entitat que els alumnes facin una immersió absoluta en l'entorn. En aquest sentit, «prohibeixen» que tinguin contacte directe amb els familiars, que es passen deu mesos sense poder veure físicament el seu fill o filla. Per això, els joves s'allotgen en host families, que es fan càrrec d'ells durant l'estada, integrant-se en la seva vida diària i participant en els seus costums i tradicions.

Pel que fa a la cultura, el llançanenc no s'ha «americanitzat, però sí que he gaudit molt dels seus valors. Vivia en una zona rural aïllada, a tocar de la frontera amb Canadà, on vaig trobar gent molt generosa i oberta de ment. D'altra banda, vaig trobar a faltar consciència geogràfica. Moltes persones no estan exposades a res del que passa fora dels EUA i ignoren tot el que passi més enllà. M'havien arribat a preguntar si a Espanya s'hi parla anglès o si se situa al costat de Mèxic perquè soc clar de pell».

Tret d'això, «m'he deixat anar amb l'idioma i ara parlo anglès amb fluïdesa. Sempre evitava parlar altres idiomes i, curiosament, només vaig trobar una altra noia catalana en tota l'estada. L'americà no va ser un problema perquè sempre he mirat sèries a Internet».

En el cas de la jove figuerenca, l'idioma no serà un problema ja que el seu pare és escocès i a casa parlen en anglès. Tot i això, té ganes de millorar la gramàtica, així com posar el cap en un sistema educatiu diferent del d'aquí. «Allà cursaré 11th Grade, i tindré la possibilitat de fer assignatures específiques de futbol coach, dansa, o guitarra». Quan torni, li convalidaran el primer de Batxillerat i haurà d'iniciar el treball de recerca a l'estiu, tot i que els seus companys ja l'hauran iniciat durant el curs anterior.

De moment l'Aina no sap qui seran les persones que es convertiran en la seva família, ni a quina regió concreta anirà. Només sap que marxarà al mes d'agost disposada a viure una oportunitat que la farà créixer. Rodar pel món i sortir de la zona de confort li permetrà activar-se, descobrir i conèixer coses noves. Segur que serà «una experiència profitosa» com la d'en Xavier, una oportunitat de veure el món amb uns altres ulls.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook