Marina Gutés és administrativa de formació, casada i mare de dues filles de 25 i 27 anys. El 2015 es va convertir en la primera alcaldessa d’Agullana, per ERC. El contacte directe i l’empatia amb els veïns defineixen el seu tarannà. Es presenta a les pròximes eleccions municipals amb l’objectiu de continuar treballant pel poble i potenciar la riquesa d’Agullana com a poble d’interior. Millorar la qualitat de vida dels habitants del municipi i promocionar els atractius locals són els eixos de treball de l'equip de govern.

Com recorda la seva entrada a la política?

Sempre he estat vinculada amb les entitats culturals d’Agullana, des que vaig instal·lar-me definitivament al poble als 15 anys. Els quatre anys anteriors a aquesta legislatura, l’Alfons Quera em va demanar participar en la seva llista i vaig dir que sí. Al cap d’aquests quatre anys, a finals de la legislatura, em va sorprendre dient que plegaven tots i em quedava jo. S’havia de continuar la feina que estàvem fent i al meu costat es va quedar, com a memòria històrica del que s’havia fet durant setze anys, en Gerard Couto. Llavors vam fer una llista amb gent nova i vam guanyar justet, però vam guanyar.

Què era el més urgent a fer?

Teníem una subvenció de la Diputació per consolidar la nau lateral de l’Asil Gomis, però fa quatre anys era més urgent recuperar la canalització d’aigua que ens ve de muntanya perquè tenia uns cinquanta anys i perdia per tots costats. Posteriorment, vam demanar una altra subvenció per consolidar la nau lateral de l’Asil Gomis. Fa quinze dies que han començat les obres i en tres mesos estaran acabades. A la legislatura anterior, s’havien arreglat els car­rers del centre del poble i ara estem continuant pels que estan més malament, de forma radial. Ja hem arranjat el carrer Bech de Careda i ara estem a punt de licitar el carrer Alberes i el del Reng. Ara també s’està refent tota la carretera de l’Estrada que estava força malmesa. L’estiu passat es va reformar el pis de dalt de l’escola amb dues aules i els lavabos. L’edifici té 106 anys i ara hi ha 80 alumnes. Se’ns havia quedat petit.

Quin ús tindrà aquesta nau?

Un cop consolidada aquesta nau, ens agradaria obrir, en la legislatura vinent, un procés participatiu per veure quines necessitats té el poble i a què es vol destinar. És molt important que la gent decideixi les coses que es fan al poble.

Com és la gestió d’un poble petit com Agullana?

L’avantatge és que pots parlar directament amb la gent, el contacte directe, i pots empatitzar amb les persones a diferència d’un ajuntament gran, que no hi tens aquest contacte. La dificultat més gran són les relacions institucionals. Demanar qualsevol subvenció o reunió es converteix en un procés llarg i feixuc.

Agullana aposta pel turisme?

Seria interessant que poguéssim captar més turisme. La costa té un munt de turisme que no coneix l’interior i crec que és tan bonic com la costa. Potser aquí falla Turisme Girona, perquè no promociona més l’interior. Tenim una oferta cultural i de natura important, hi ha el museu amb l’exposició permanent sobre l’exili del 39, el museu de la Necròpolis, rutes culturals i de natura, però no es coneix prou. S’ha de treballar molt perquè la gent conegui la riquesa dels pobles d’interior.

Com feu aquesta promoció?

Ara estem a punt d’acabar la senyalització amb codis QR de la Ruta del Suro. És un projecte que es va iniciar amb Cassà de la Selva, Morellàs i Agullana i pretén unir els tres pobles surers per excel·lència, i transfronterers. Agullana ara no té indústria surera, però havia sigut un poble amb 2.000 habitants i la majoria es dedicaven al suro. Hi haurà una ruta ciclable i a peu per les muntanyes i pel poble d’Agullana i inclourà tot el patrimoni que té Agullana. Durant l’època del suro, es va anar configurant Agullana amb unes normes constructives concretes, li deien el petit Madrid, i tot això s’explicarà en aquesta ruta. Esperem que la Ruta estigui enllestida en els mesos vinents. També estem potenciant les relacions transfrontereres per reforçar aquest tipus de turisme.

Manca algun servei al poble?

Falta un local per al jovent, que ho està reclamant des de fa molt temps. És una llàstima, perquè els veus pels carrers i no tenen cap lloc on reunir-se. Però haurem d’estipular molt bé la manera en què els joves s’hauran de responsabilitzar del local. També en sanitat necessitem que destinin algú fix a Agullana, perquè la gent està una mica incòmoda. La metgessa que teníem es va jubilar, i per ara no ens han adjudicat cap metge fix. I ara per ara només disposem d’un agutzil i haurem d’aconseguir poder contractar un ajudant.

Ja ha anunciat que es torna a presentar. Quins projectes li queden pendents a fer?

Sí, perquè s’ha de fer més feina. Ara llançaré un repte: ens agradaria poder redactar el Poum, perquè estem amb normes subsidiàries i això és una de les coses que dificulta més la gestió de l’Ajuntament. Urbanisme o l’administració hauria de facilitar ajudes als pobles que no tenim mitjans per fer un Poum, perquè és un procés llarg, costós i complicat, però sobretot necessari. També volem continuar arranjant els car­rers que falten, condicionar la nau lateral de l’asil, continuar amb la millora de l’eficiència energètica al poble. Ara ens han concedit una subvenció per a instal·lar un compostador mecànic i per col·locar plaques fotovoltaiques per a l’escola i el centre de dia, que són els edificis municipals amb més despesa energètica.