Maria Pifarré (1977) és la veterinària del Centre de Fauna dels Aiguamolls de l'Empordà. Va estudiar veterinària a la Universitat Autònoma de Barcelona i es va introduir en el món professional fent una estada a l'Uruguai per treballar la fisiologia en ovelles. En un zoo de Mèxic va descobrir que l'apassionava estudiar la conducta dels animals, motiu pel qual mesos més tard va tornar per obrir una clínica que tractava els problemes de conducta en gats i gossos. També va treballar de veterinària de Sanitat en escorxadors i, des del 2005, està al Centre de Fauna dels Aiguamolls de l'Empordà.
- Quants animals vau rebre el 2018?
- L'any passat en van arribar un total de 1.500. D'aquests, un miler eren aus d'espècies protegides, i uns 700 eren pollets. La gent els troba en zones perilloses amb gats o altres animals, i els porta. D'aquest volum, unes 600 s'han pogut tornar a alliberar. Pel que fa als rèptils, n'hem rebut un centenar de protegits, sobretot tortugues de rierol i terra, i cent més de mamífers. També han arribat unes 300 espècies exòtiques o no protegides.
- Quines són les causes d'ingrés?
- Hem rebut 30 animals amb electrocucions, sobretot d'ocells migrants que venen a l'estiu. També 15 animals amb trets. La causa majoritària, però, són els traumatismes. Hem rebut 400 animals amb fractures, la majoria derivades d'atropellaments o per caure del niu a la primavera. A la majoria dels animals, els tractem aquí, però, per qüestions específiques, en alguns casos els hem enviat als centres de fauna de Vallcalent i Torreferrusa. El tipus de lesions són diferents segons les èpoques de l'any. A l'estiu, són típiques les deshidratacions i els paràsits, i a l'hivern, per exemple, els traumatismes. Aquesta és la tipologia que m'agrada més,ja que són tractaments més difícils clínicament, i que normalment requereixen operacions. La veritat és que, d'animals malalts per causes naturals, en tenim pocs. I d'aquí la importància del Centre de Fauna, que ajuda a pal·liar l'efecte de l'home.
- És agraïda la seva feina?
- Molt. Arriben animals en mal estat que, gràcies a les ganes i implicació, tornen a la natura. Curem els animals, els deixem en llibertat, fem xerrades d'educació ambiental, fem investigació... una mica de tot! Per mi és una feina perfecta i gens repetitiva.
- També hi ha temps per a la investigació?
- Sí. En tenim diversos en marxa gràcies a la gran entrada d'animals que tenim. El primer és l'observatori d'amfibis, en què fem una diagnosi de la situació dels amfibis al Parc Natural, juntament amb IAEDEN i el zoo de Barcelona; també col·laborem en un projecte de conservació del turó, un mustèlit salvatge en regressió; finalment, també estem atents a malalties que es mouen pel medi ambient, i que tenen una implicació en la salut humana. El 2017 vam detectar un cas de grip aviar, i també algun cas de ràbia, que semblava erradicada.
- És una feina en què es posa molt d'un mateix, però els animals també han de col·laborar, no?
- Sí. Venen animals salvatges que se'ls treu de la natura, on estan adaptats, i se'ls posa en una clínica, on no poden fer res. Precisament, la part que m'agrada més d'aquesta feina és quan veig que se senten còmodes aquí i fan el clic per començar a recuperar-se.
Quins són els animals més estranys que han arribat?
El primer és una musaranya nana, el mamífer més petit d'Europa. L'altre és una llama. Es veu que un circ va parar en una gasolinera, i se la va deixar. Tot i que només treballem amb fauna protegida, ens la van portar. Al final la vam enviar a un centre que fan teràpia per a nens amb llames.
Procés: De l'Hospital a l'espai de pre-llibertat
L'Hospital dels Animals és el primer pas pels animals que arriben. Allà els hi apliquen cures, medicaments o operacions, si cal. Quan els animals ja es poden valer per si sols, se'ls envia a les instal·lacions de recuperació, on poden tornar a muscular-se abans del seu retorn al medi natural.
