El conseller d'Educació, Josep Bargalló, ha anunciat aquest matí que de cara al proper curs 2019-2020, es desplegaran 25 instituts escola en diferents indrets del territori, entre ells el d'Empuriabrava, al municipi de Castelló d'Empúries. Amb la projecció d'aquest tipus de centres, el Departament vol donar continuïtat a la línia iniciada el curs 2004-2005, amb la creació dels primers instituts escoles.
Durant la presentació en roda de premsa, el conseller Bargalló ha definit l'institut escola com "un model de lluita contra la segregació i de resposta a les necessitats d'escolarització, i que allà on es pot aplicar, per voluntat de la comunitat educativa s'ha demostrat un model d'èxit". El titular d'Educació ha defensat que es tracta d'un model que conté elements positius de millora per als centres que l'apliquen: "En els casos que s'ha tirat endavant, ha estat un model d'èxit, s'ha reduït l'absentisme, s'han millorat resultats i han minvat els problemes de convivència".
{C}
Els centres que es desplegaran són majoritàriament l'ampliació d'escoles per la implantació de la secundària, i en tres dels casos per fusió de centres existents -Sant Quintí de Mediona, Empuriabrava i Cornudella-. En cap cas, són centres nous que no existien el curs actual. En total, el curs que ve hi haurà 53 instituts escola -per la suma entre els 28 actuals i els 25 que hi haurà el curs que ve-.
Una aposta per la continuïtat pedagògica i formativa
El model d'institut escola implica que un sol centre pugui oferir diferents nivells educatius fins abastar tota l'etapa d'escolarització, entre els 3 i els 16 anys. Així, es facilita la integració i un únic projecte pedagògic. Aquest projecte ha de donar una continuïtat formativa, en especial en el pas entre l'etapa de primària i la de secundària. I al seu torn, la continuïtat ha d'afavorir un seguiment de l'evolució dels alumnes. El conseller Bargalló ha afirmat que el model "compacta l'oferta de 3-16 anys en un únic centre i això permet un projecte educatiu comú, que diferenciï clarament la primària de la secundària però que asseguri la continuïtat del projecte pedagògic del centre".
Al mateix temps, el fet de compartir el projecte educatiu de centre entre primària i ESO facilita la convivència entre infants i adolescents i l'aprenentatge entre iguals. A nivell de docents, la continuïtat entre etapes permet un perfil de docent més versàtil i polivalent, i alhora, promou unes metodologies d'aprenentatge globalitzades.
La planificació dels instituts escola s'ha fet a proposta dels serveis territorials, coneixedors de la realitat dels diferents territoris, i amb planificació conjunta amb els municipis i la comunitat educativa dels centres. Prèviament a l'aprovació, s'ha tingut en compte la viabilitat tant des del punt de vista de previsió de les necessitats d'escolarització com dels espais i equipaments necessaris.
L'experiència dels 28 instituts escola existents permet conèixer el funcionament i realitats actuals, i és per aquest fet que es crearà la Xarxa d'Instituts Escola que facilitarà el contacte entre centres, tant a nivell virtual com presencial. Així, Josep Bargalló ha anunciat que "aquests 25 instituts escola tindran un seguiment especial per tenir cura que continuï el model d'èxit. Volem que el model es conegui i es posi en comú, per tal que tinguem la definició plena del què és l'institut escola".
El Departament d'Educació, en la planificació dels instituts escola, ha tingut en compte diferents circumstàncies que aconsellaven la seva creació. Per exemple, la necessitat de dissenyar un projecte pedagògic per la zona, i que suposi una millora dels resultats educatius o una millora de la convivència als centres. També la necessitat d'ampliar l'oferta d'ESO en zones on els instituts tenen una escolarització molt alta; el fet de donar solució a zones allunyades que obliguen a llargs desplaçaments; i ser un element de millora en zones d'absentisme i abandonament prematur.
Any 1932, neix el primer institut escola
Els instituts escola són una mostra d'innovació, en aquest cas de noves estructures organitzatives, i són reflex de la llarga experiència pedagògica i d'innovació de l'escola catalana. El 1932, la Generalitat fundà el primer institut escola, l'Institut Escola de la Generalitat de Catalunya, situat al Parc de la Ciutadella.
El funcionament del centre el determinaven les normes elaborades pel Consell de Cultura de la Generalitat, que fixava, entre d'altres normes, l'edat mínima d'ingrés al centre -11 anys-, l'admissió d'alumnat dels dos sexes, el nombre d'alumnes, el pla d'ensenyament i l'organització. Ho complementava un reglament intern que definia trets com ara la coeducació, l'ús del català com a llengua bàsica, les sortides fora de l'aula, la supressió de qualificacions i llibres de text o la introducció de l'exercici físic, entre d'altres aspectes.
