03 de febrer de 2019
03.02.2019
L'Empordà
Figueres

Albert Bramon: «Dalí és un referent turístic, però també és una marca de país»

El subdelegat del Govern de l'Estat a Girona parla en clau altempordanesa de les actuacions que té l'administració central als municipis de la comarca

04.02.2019 | 06:58
Albert Bramon és un històric polític socialista que ve del món de la docència.

El subdelegat del Govern de l'Estat a Girona, Albert Bramon, té molts temes sobre la taula que tenen a veure amb la comarca de l'Alt Empordà i sobre els quals aporta algunes pinzellades en aquesta entrevista.

S'acaba de complir el 30è aniversari de la mort de Salvador Dalí i encara queden pendents algunes accions que podrien projectar encara més el personatge, com és l'obertura al públic de la seva casa natal de Figueres. Com assumeix la seva part de responsabilitat l'Estat?

En els pressupostos generals de l'Estat que es van presentar fa uns dies, s'inclou una partida de 250.000 euros per a aquest projecte. Per tant, aquest és un bon senyal que indica una certa voluntat que aquest tema pugui tirar-se endavant. És important valorar la figura de Salvador Dalí més enllà del seu museu. Dalí és un referent turístic, però també és una marca de país, de la forma com podem interpretar el món.

Els pressupostos estatals també preveuen una altra partida per a la ciutat de Figueres, per al castell de Sant Ferran. Quina és la finalitat d'aquests diners?

Així és. Als pressupostos hi ha marcats 200.000 euros per a la restauració del baluard de Sant Narcís del castell de Sant Ferran de Figueres, que potser és una quantitat modesta, però que s'emmarca en la voluntat de donar un paper rellevant a aquesta fortalesa. I està molt bé que es faci perquè, més enllà de la casa natal de Salvador Dalí, penso que tenim un altre pol interessantíssim a Figueres, que és el seu castell.

Li arriben moltes peticions per part de les administracions de l'Alt Empordà?

Crec que les que m'arriben són, ni més ni menys, les mateixes que d'altres espais de les comarques de Girona. A tot arreu hi ha alcaldes que tenen ganes de resoldre coses i saben que faré tot el possible per buscar-hi solucions.

Entre les competències de l'Estat en una comarca fronterera com l'altempordanesa, la seguretat és una prioritat?

I tant que sí. La Jonquera és el primer pas terrestre de l'Estat pel que fa a nombre de persones que travessen la frontera. Per tant, això vol dir que, sobre qüestions com el contraban o el tràfic de drogues o sobre els temes d'estrangeria, el municipi s'ha convertit en un punt sobre el qual s'ha d'estar molt atent. De totes maneres, cal dir que el treball de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil és molt acurat i el rendiment és gran.

Parlant de forces de seguretat, tot aquest treball inclou la lluita contra el terrorisme gihadista, tenint en compte que es manté el nivell d'alerta 4?

Jo crec que qualsevol territori ha de preveure si hi pot haver una amenaça seriosa. En aquest sentit, em sembla molt bé que, a partir d'un protocol donat, s'activin tots els mecanismes antiterroristes, ja sigui al carrer o en l'àmbit de la investigació, per tal d'evitar quelcom tan terrorífic com un atemptat. Evidentment, la policia té criteri per saber en quin grau l'amenaça és real. I, en aquest cas, és fonamental que hi hagi una bona coordinació entre tots els cossos policials.

Vostè diu que la Jonquera és el primer pas terrestre de persones, però encara hi ha una car - retera N-II que fa de tap d'ampolla perquè té un únic carril per sentit.

Fixeu-vos que nosaltres vam inaugurar el desdoblament de la carretera N-II en el tram de Sils a Maçanet de la Selva. A més, probablement, a la primavera tindrem fet el tram curt de Vilademuls-Orriols. Quan va venir el ministre de Foment, José Luis Ábalos, el que va dir va ser: «En el període de temps que fa que estem al Govern, s'ha licitat i s'ha posat en marxa un 66% més de projectes que en el període cor - responent a tot l'any 2017». Què vull dir amb això? Doncs que, de vegades, allò que distingeix els governs no és tant la capacitat d'escriure coses en un pressupost, sinó l'efectivitat a l'hora de portar-les a la pràctica. En aquest aspecte, crec que l'actual govern està sent molt curós.

Però com queda el tram del nord de l'Alt Empordà?

Tots els trams que van des de Vilademuls fins a la Jonquera tenien pendent la licitació dels estudis informatius. Fixeu-vos que queda molt clar en els pressupostos generals d'aquest 2019, que s'acaben de presentar, que aquestes licitacions hi estan incloses i, a més a més, amb la voluntat que, durant aquest període, aquests estudis quedin fets. I tots aquests trams estan previstos des de la perspectiva del «dos més dos», és a dir, que siguin autovies.

Quan calcula que poden ser una realitat?

Va haver-hi un temps en què van sorgir dubtes seriosos que es pogués fer una autovia aquí. Hi havia el criteri, que podria ser discutible, que al costat d'una autopista no s'hi podia fer una autovia. Però ja veieu que la voluntat del Govern, en aquest cas, és poder donar aquest paper important a la carretera N-II i d'anar-ho fent, però sempre tenint en compte que, des del moment que es licita un projecte fins que el veus reflectit, poden passar anys. S'han de fer molts passos, des de l'estudi d'impacte ambiental passant pel projecte constructiu i la licitació i, finalment, la realització. Això requereix un Govern que ha d'anar més enllà de decidir projectes.

En una altra carretera nacional, l'N-260, l'assignatura pendent es troba a Llançà, en la cruïlla semafòrica, un punt de conflictivitat viària, sobretot els estius, que fa anys que es demana que es desencalli. Tenen la solució?

Aquest és un projecte que s'està desenvolupant i que té molta importància. És un treball que s'està fent molt bé des de Carreteres de l'Estat, però també des de l'Ajuntament de Llançà. A mi em sembla que està a punt de desencallar-se. La idea és treure els semàfors i ferhi una rotonda, però és un projecte complicat perquè cal adaptar-lo a les normes urbanístiques del municipi. De totes maneres, em sembla que estem en el bon camí per resoldre-ho.

Un altre tema etern té a veure amb els passos a nivell i les vies del tren que divideixen Figueres en dues parts. Em consta que l'alcalde, Jordi Masquef, li ha traslladat la inquietud de la ciutat per aquest fet. Què li ha dit?

Crec que Figueres ha d'estar inclòs en la dinàmica de les ciutats en què les vies no passin pel mig del municipi. Jo soc molt més partidari que es construeixi un vial de circumval·lació que no pas el soterrament. Des d'aquí, intentarem que Adif comenci tots els estudis perquè això es pugui solucionar. Per tant, ja li hem dit a l'alcalde que farem tot el possible perquè sigui una realitat. Cal allunyar les vies del tren, perquè no és només per una qüestió de seguretat, sinó perquè fan de barrera física que divideix la ciutat en dues parts. La ciutat ha d'estar més integrada.

Jordi Masquef va aprofitar, fa uns dies, una visita de la delegada Teresa Cunillera a Figueres, en què vostè també era present, per expressar-los com n'és de preocupant l'augment del tràfic de drogues a la ciutat. Quina és la seva postura?

Figueres viu una situació una mica complicada. La seva proximitat amb la frontera fa que hi hagi moltes més possibilitats que gent de França s'hi desplaci per anar a comprar droga, en petites quantitats. Això augmenta els problemes, en aquest cas, amb la petita delinqüència i, per tant, aquest és un dels elements que hem de tenir presents. L'alcalde ens plantejava com es podria ampliar el cos de la Guàrdia Urbana per tenir més efectius que poguessin fer front a aquesta problemàtica, però l'Arsal [Llei de racionalització i sostenibilitat de l'Administració Local] no permet increment de plantilles. Bé, només als ajuntaments que estan sanejats econòmicament se'ls permet un 1,15% d'increment de plantilla.

Aleshores, no és possible ampliar la plantilla policial?

Així és, i això és un problema. I a aquest problema se li suma que les plantilles de policia, tenint en compte el moment en què es van constituir, comencen a tenir jubilacions i, a més, la novetat és la possibilitat de jubilar-se de forma anticipada. És un problema, però també he de dir que, des de la subdelegació, hem fet gestions per intentar que es permetin contractacions més grans. Costarà molt, però, satisfer la proposta de Figueres perquè l'Arsal, que limita les despeses municipals, fa molt difícil que es pugui saltar. Davant d'això, la delegada, amb bon criteri, va assenyalar una altra possibilitat: l'Ajuntament de Figueres pot convocar la junta de seguretat per intentar sumar esforços, perquè una de les dificultats que tenim és que la Policia Local és petita, però l'avantatge és que tenim tres cossos policials més en joc, Guàrdia Civil, Policia Nacional i Mossos d'Esquadra. Per tant, aquestes quatre policies, si coordinen els seus esforços, poden augmentar l'eficàcia.

Quina és la seva radiografia de la realitat de l'Alt Empordà?

Aquesta és una consideració política. Sé que des de l'Alt Empordà hi ha un cert moviment per refer la base industrial. Aquest tema, per a mi, és primordial. Això només es pot refer si hi ha consensos molt amplis entre la gent que té a veure, per exemple, amb la formació professional, amb la capacitat de crear empreses i amb aquelles interessades en fomentar l'esperit emprenedor. Aquesta aposta ha de ser important per tal que l'Alt Empordà i la seva capital, Figueres, no es limitin a ser una comarca de pas únicament lligada al comerç.

A títol particular, quin és el lloc de l'Alt Empordà que més li agrada visitar?

A títol particular, estic enamorat de Cadaqués i tinc la immensa sort que els meus pares hi van comprar una casa i, quan hi vaig, hi estic molt i molt bé. Cadaqués és una preciositat.



EN CURT


Un polític garrotxí que va ser director d'institut
Albert Bramon Vives (Sant Joan les Fonts, 1956) és llicenciat en Física per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). És el primer secretari de l'Agrupació del PSC Olot-La Garrotxa des del 2003 i també és vocal de la federació a les comarques gironines des del 2014. La seva trajectòria professional està lligada a la docència. Va ser professor de l'Institut La Garrotxa i també va exercir de director del 2004 al 2015.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent