El simposi "De poble a ciutat" aborda les principals preocupacions de l'Escala

La jornada s'ha configurat en forma de cinc diàlegs en què es debatia sobre la relació de la ciutat amb l'urbanisme, la governança, el turisme, el paisatge i la cultura. Cadascun d'ells tenia dos dialogants i un moderador i hi han participat: Carles Llop, Itziar Gonzàlez, Joan Nogué, Pere Macias, Oriol Nel·lo, Juli Esteban, Josep Francesc Valls, Alejandra Ferrer, Esther Vera, Llàtzer Moix, Martí Boada, María Rubert de Ventós, Ferran Mascarell, Gemma Sendra, Carles Duarte.

A la presentació hi han participat l'alcalde de l'Escala, Víctor Puga, el secretari d'Hàbitat Urbà i Territori de la Generalitat, Agustí Serra, i Joaquim Nadal, que ha format part de la comissió tècnica que ha impulsat aquest simposi.

"Fem una valoració molt positiva d'aquesta jornada, que prenem com un punt de partida, del que surten elements per seguir reflexionant, amb una nova governança, una nova gestió del territori que supera els límits administratius i amb una idea no peyorativa de la ciutat, de que podem ser ciutat sense deixar de ser poble", remarca l'alcalde de l'Escala.

El president de la Diputació de Girona, Miquel Noguer, ha estat l'encarregat de fer la cloenda del simposi i ha destacat l'interès que tenen aquest tipus de propostes, com a espai de reflexió.

Carles Duarte ha estat l'encarregat de resumir quines han estat les conclusions del conjunt de diàlegs.

CONCLUSIONS:

Al llarg del dia s’han desenvolupat cinc debats, dedicats a l’urbanisme, la governança, el turisme, el paisatge i la cultura, amb la participació de ponents qualificats que han posat damunt la taula una reflexió prospectiva sobre la transformació profunda de l’Escala que durant la primera dècada del segle XXI va doblar la seva població i que darrerament s’ha estabilitzat i s’ha situat en els paràmetres d’una ciutat.

El canvi d’escenari requeria una revisió crítica des d’una perspectiva enriquida per mirades externes i expertes que ens ajudaran a afrontar amb criteri fonamentat el pas de poble gran a ciutat, una condició que impacta sobre la pròpia configuració interna de la població però també sobre la seva relació amb els municipis propers.

L’Escala assumeix, doncs, el repte de consolidar i enfortir el sentit de pertinença, la seva personalitat, que la singularitza, en una etapa d’adaptació a una nova dimensió que reclama aquest diàleg sobre el seu model de governança.

En el marc d’un moment en què la Costa Brava reivindica el seu reconeixement per la UNESCO, com a Reserva de la Biosfera, reprenem i actualitzem el fil de la concepció que des del Noucentisme es propugnava de la Catalunya Ciutat, com a país amb un accés arreu del territori a uns serveis que garanteixin la qualitat de vida dels seus habitants.

Recollim tot seguit algunes de les aportacions més rellevants dels diversos debats.

Ciutat i Urbanisme

Actualment les ciutats són una realitat fluïda, on intervenen factors com l’habitabilitat, l’activitat, la mobilitat, la governança i l’organització, i on cal definir un relat que relligui passat i futur i que hi doni coherència.

En l’ urbanisme és fonamental prioritzar l’interès general i incorporar mecanismes de participació i de cooperació, on comptin les consideracions dels diferents actors implicats i on caldria valorar singularment la veu dels joves com a protagonistes del futur.

El planejament és indispensable però cal revisar la manera d’aproximar-nos-hi, incorporant-hi eines d’acompanyament.

Ciutat i Governança

Les formes tradicionals de governança estan en una etapa de revisió constant, incloent-hi les dimensions territorial, sectorial, participativa i tecnològica.

A hores d’ara, el territori està més interconnectat i entrellaçat i les àrees urbanes s’eixamplen i es dispersen. Això requereix una governança més transversal, de cooperació entre diferents nivells administratius, amb una implicació dels veïns i amb una voluntat transformadora de la política.

Ciutat i turisme

Cal afrontar el desafiament de ser ciutat sense deixar de ser poble, en el sentit de comunitat articulada amb una personalitat pròpia.

S’ha exposat el cas de Formentera, que es defineix, a l’hora de projectar-se com a “singular i natural” i on es vetlla pel respecte al patrimoni natural i per la convivència entres els turistes i la gent de l’illa.

Es posen damunt la taula els objectius de construir un relat turístic propi i consistent que tingui en compte i rendabilitzi les aportacions decisives de la digitalització i que es concebi des d’un esperit constant d’innovació i des d’una visió on es tinguin en compte els principis de l’economia circular, la conservació de la natura i la capacitat de càrrega.

Així mateix s’incideix en la importància del partenariat públic-pivat i de la implicació dels diversos sectors, incloent-hi de nou la perspectiva dels joves.

Ciutat i paisatge

L’Escala té una situació privilegiada, exemplificada per la visió del Canigó, des de la platja i s’hauria de poder repensar com a cercle d’influència paisatgística.

Integrada a l’Empordà, l’Escala és un exponent d’un paisatge profundament humanitzat.

Es constata la modificació vertiginosa de les condicions de vida humana, en el marc d’una crisi civilitzadora, planetària, amb processos que presenten una acceleració que redueix la capacitat de donar-hi una resposta escaient.

Ens trobem immersos en un oceà d’informacions que no van associades a un veritable increment del coneixement

A hores d’ara observem una desfronterització del territori.

Cal posar en valor la riquesa i la varietat paisatgística de l’Escala (àmbits marí/continental/ franja de contacte).

La consideració de ciutat ens remet a una compactació de gent diversa. No som propietaris d’una ciutat, que és una realitat dinàmica.

L’Escala té la seva pròpia plaça davant del mar, accés a estacions,.... però cal reforçar l’aposta pel transport col·lectiu i integrar noves formes de mobilitat.

Convé recuperar el discurs de proximitat i de continuïtat amb França que s’ha fet des de l’Empordà i cal, en el creixement que viu l’Escala, en aquest pas per esdevenir ciutat, incorporar i integrar la perifèria, evitar l’esquinçament del paisatge, i dins el nucli històric, apostar pel verd urbà, plantar-hi arbres.

Es tracta, doncs, sense estigmatitzar-hi la intervenció humana, cercar-hi sempre un diàleg fecund amb la natura en un paisatge humanitzat que respongui a una mirada que s’adigui amb les reflexions de la contemporaneïtat.

Ciutat i Cultura

La cultura té noves formes d’expressió amb nous llenguatges i es fa present arreu. Les perifèries generen espais de transformació molt importants. Cal aprofitar-ho i generar sinergies, una amalgama d’interaccions.

L’Escala té una dimensió cultural absolutament primordial i definitòria, per patrimoni històric, per creativitat, per associacionisme cultural,...

El paisatge és cultura, la cultura és diàleg i la cultura té un impacte social decisiu.

Ciutats com l’Escala, on es combinen patrimoni i paisatge, són escenaris idonis per al desplegament d’un projecte cultural d’una gran ambició. L’objectiu ha de ser que la cultura no sigui un fet específic, lateral, sinó que ha d’impregnar la vida col·lectiva.

La cultura és clau per al manteniment i la projecció del futur de l’Escala, en el marc del seu àmbit territorial i per a la desestacionalització del seu turisme.

Cal revisar el paper dels equipaments culturals. Els límits del concepte de ciutat se superen. Hauríem de veure Catalunya sencera com una ciutat.

Cal entendre la cultura no tant sols des del punt de vista de les formes convencionals d’expressió artística, sinó com la síntesi de l’experiència humana.