Les persones d'un Death Cafe, sovint desconegudes entre elles, es reuneixen per prendre un cafè, un te o un refresc i parlar de la mort. La psicòloga Cesca Carbonell ha importat a Figueres una dinàmica que s'ha estès ràpidament per Europa, Amèrica del Nord i Austràlia i que anima a crear discussió sobre la mort en un ambient distès i informal com pot ser una cafeteria.

El punt de trobada, a Figueres, és un bar de la Rambla. S'han ajuntat un parell de taules perquè s'hi acomodin les nou persones que, d'una forma totalment voluntària, han decidit compartir confidències, opinions, experiències i reflexions entorn de la mort. Ha estat Cesca Carbonell qui ha exercit d'enllaç entre tots a través del seu compte de Facebook, accessible i obert a tothom.

«Sempre he sentit una gran inquietud per la mort. Professionalment, faig formacions en dol i final de vida. Poder acompanyar les persones en aquest moment, em fa vibrar. Però la inquietud també és personal. El missatge, al final de la vida, és molt valuós, i aquesta perspectiva pot il·luminar molt la manera que tenim de gestionar el dia a dia», explica la psicòloga.

El Death Cafe s'ha convertit en una franquícia social i, allà on s'organitza, se segueixen unes pautes: ser respectuosos els uns amb els altres, no jutjar, preservar la confidencialitat i acompanyar-se, durant la conversa, d'una consumició mínima. «És important parlar-ne obertament, perquè és una cosa per la qual, ineludiblement, tots passarem. Quan perds la por a la mort i a parlar-ne, vius la vida d'una altra manera», comenta Ester Subinara, que dona suport a Cesca Carbonell com a facilitadora de la tertúlia, obrint i tancant la sessió, comentant les condicions de la trobada i gestionant els conflictes, en cas que en sorgeixin.

Al voltant de la taula, als assistents els assalten interrogants: «Què és per a mi la mort i com l'entenc?». «És una continuació o tot s'acaba aquí?». «Ens hem de plantejar la vida com un final?»... Cesca Carbonell considera que les perspectives de cada persona són molt diferents, si penses que després de la mort no hi ha res més, o si penses que hi ha «una transformació, digues-li de l'ànima o de la consciència».

Tothom s'expressa amb naturalitat, sense pors ni prejudicis, independentment de la seva edat o la seva professió. La conversa té un to horitzontal, sense alts ni baixos, respectant el torn de paraula, sense interrupcions, escoltant amb interès allò que expliquen uns i altres.

«És el mateix grup que decideix de què es parla. No és un grup d'ajuda mútua ni de dol, és un grup de debat», anota la psicòloga, alhora que exposa l'objectiu del Death Cafe: «Augmentar la consciència de la mort per tal d'ajudar les persones a aprofitar al màxim la seva vida».

Tothom qui ho vulgui pot assistir a un Death Cafe (el compte de Facebook és Death cafè a Figueres), ja que és una iniciativa oberta a qualsevol persona que senti inquietud i interès pel tema de la mort i vulgui aprofundir en el seu missatge. «En aquest espai, totes les postures són vàlides, perquè ningú no és expert en res, però alhora tots ho som, perquè tots afrontem pèrdues i afrontem la mort», indica la psicòloga.

Aquestes trobades, en cap cas, es fonamenten sobre una base lucrativa, tal com vol remarcar Cesca Carbonell: «Cada participant es fa càrrec de la seva consumició i qui ho desitgi pot fer una aportació voluntària, que es destinarà a pagar les fotocòpies o els materials que es puguin aportar en pròximes sessions». La propera cita és l'1 de març.