David León, que ara té 28 anys, va iniciar-se de la mà del seu pare en el món de la lluita grecoromana quan només tenia cinc anys. Ja fa deu anys que va deixar la seva Cuba natal i va arribar a Catalunya on ha tingut l’oportunitat de seguir-se formant com a esportista i també com a ballarí de salsa, el ball originari del seu país. Ara està realitzant un taller de defensa personal femenina, a Figueres, amb l’objectiu d’expandir l’activitat a Roses i a Girona, per aportar el seu propi granet de sorra a l’hora d’oferir eines a les dones perquè se sentin més segures.
Quan comença la seva vocació com a esportista i ballarí?
Ara tinc 28 anys, però als 5 anys ja em vaig introduir en la lluita grecoromana gràcies al meu pare, i vaig guanyar una beca als 7 anys en una escola d’alt rendiment de perfeccionament atlètic i vaig començar la meva carrera esportiva professional. La veritat és que a Cuba es promou molt l’esport i altres disciplines com la música, el ball..., ja que és gratuït i et donen l’oportunitat de dedicar-te a això, això sí, has de tenir el talent, perquè en tenir tothom accés, la competitivitat és més gran. És una carrera que tries, no t’obliguen a això, quan tens clar des de petit el que vols fer, vas a per això i més quan tens el suport 100% dels teus pares.
Què el porta a venir a Catalunya?
Fa més de 10 anys que visc a Espanya, vaig sortir de Cuba sent menor d'edat per obrir-me camí en la meva professió. Vaig sortir amb la meva mare de Cuba a Àustria. Un any després d’haver vingut dues vegades de vacances, en trepitjar Girona em va encantar i vaig decidir quedar-m’hi. Des de fa dos mesos, però, m’he traslladat a viure a Roses.
Quin record té del seu país i com veu la situació que tenen ara?
Del meu país no puc parlar gaire, perquè vaig sortir jove i estic desvinculat i adaptat aquí. A Cuba, hi ha una gran limitació de recursos bàsics, tot i tenir al teu abast la facilitat d'estudiar el que vulguis. En canvi, aquí, tinc més oportunitats a escala professional.
Tot aquest temps, de quina manera s’ha format?
Sempre m’he dedicat a l’esport, continuant la meva carrera dins la lluita olímpica i impartint classes d’entrenament físic en diferents gimnasos, entrenaments personals, defensa personal, etc., combinant-ho amb el ball originari del meu país (salsa cubana), amb el qual m’he format paral·lelament. He tingut la sort de ser molt ben rebut per la federació catalana de lluita olímpica a Barcelona, ??a part de l’equip i preparant-me per representar Catalunya en el campionat d’Espanya que se celebrarà a principi de març. Després d’uns anys d’estar fora de competició, retorno amb més ganes que mai. És un dels campionats més importants a escala personal, perquè durant aquest període de temps he adquirit una maduresa no només pel que fa al físic.
Balls com la salsa i la bachata s’han posat de moda. Això com ha afavorit la seva carrera?
El ritme de la música llatina provoca desinhibició, sortint de la rutina social, promou la companyonia, un ambient sa amb què la gent surt a ballar i a divertir-se aprenent i coneixent més sobre els diferents estils culturals dins de la salsa cubana, com és el cas. Em considero un esportista que s’ha entregat a l’esport i s’ha format en la salsa cubana. Com que és un gènere musical que està de moda, això m’ha obert les portes per poder realitzar les dues coses. La importància de treballar en el que realment t’agrada, és un luxe. Avui més del 80% no treballa del que realment ha estudiat o vol dedicar-se, així que em sento afortunat.
També s'ha format en defensa personal, pot explicar-me una mica aquesta faceta?
Des de petit m’han interessat els esports de contacte, arribant a practicar boxa, karate, taekwondo, on a part de la lluita grecoromana, han estat part de la meva formació. Actualment tinc la inquietud de continuar formant-me en altres arts marcials com el Ju-jitsu i l’Aikido, ja que tant en aquest tema com en qualsevol altre, mai deixes d’aprendre.
Els tallers es fan a Figueres, els dissabtes al matí
Ara ha decidit iniciar uns tallers a Figueres de defensa personal femenina, com va sorgir la idea?
D’on provinc, l’índex de dones maltractades és elevat arran del masclisme, quelcom intolerable. Per desgràcia a Espanya s’estan escoltant molts casos i això m’ha fet decidir a aportar el meu gra de sorra, oferint eines a les dones perquè tinguin total seguretat. He volgut apropar els meus coneixements de la lluita i arts marcials per ensenyar a les dones a defensar-se en qualsevol situació. És per això que no vull impartir un taller de poques setmanes, l’objectiu que busco és que sentin la seguretat que avui en dia la nostra societat les obliga a adquirir i per això vull que l’integrin, oferint un curs complet amb continuïtat. El mateix vull fer a Roses, de fet estic buscant un local on impartir els mateixos cursos. Cal saber que les arts marcials tenen les seves regles i has de tenir una disciplina i base des de petit. La finalitat és la competició, a diferència de la defensa personal, ja que al carrer no hi ha regles i l’objectiu és sortir il·lès.
On es fan aquests tallers, a Figueres?
Estic satisfet perquè els tallers han tingut molt bona participació i s’ha generat molt d’interès. Els interessats en aquests tallers poden trobar-me tots els dissabtes de les onze del matí a les dotze del migdia, a l’escola de ball Dance Me de Figueres i tots els dimecres de les vuit a les nou del vespre a l’escola Like A Dream a Riudellots de la Selva (Girona).
