L'alcalde de Bàscara, Narcís Saurina, va ser alumne del Bell-lloc de Girona durant tres anys. Tres cursos durant els quals, amb un grup d'amics i durant les misses, s'amagava a la part de darrere de l'església per no haver d'assistir a l'ofici religiós. Des d'allà, Saurina recorda com veien el confessionari on mossèn Tomàs escoltava els escolars de 1r i 2n de primària. «Vèiem com a mossèn Tomàs, mentre confessava els nens, se li'n anaven les mans i els tocava», relata el batlle, qui remarca que en aquella època, explicar un fet com aquest a casa o a l'escola era sinònim de rebre un càstig.
Sobre aquests abusos, que van veure més d'una vegada, Saurina detalla que ells no són els únics que ho devien veure. «Entre la part on es feia missa i la dels confessionaris hi havia una mampara separadora, però els de les files de darrere també podien veure què passava», ressalta l'exalumne de l'escola gironina, qui, gairebé 40 anys després dels fets, encara els té ben presents.
A més, afegeix que mossèn Tomàs va ser el seu tutor i que quan la resta de companys van saber que a Saurina li havia tocat el sacerdot el van advertir que anés amb «compte», que no s'hi «acostés gaire» i que marxés «tan ràpid com pogués». Sobre el caràcter del capellà, Saurina diu que era «hipòcrita», amb «excés de falsa amabilitat» i que els parlava a tots com si fossin nens petits.
