Trino Martínez (PDeCAT) té 57 anys i és l'alcalde accidental de Portbou des del mes de març del 2018, quan va trobar-se amb el compromís d'accedir a l'alcaldia del seu municipi perquè el batlle Josep Lluís Salas, amb qui manté un vincle molt fort, va haver-se d'absentar a causa d'una malaltia. Aleshores, Trino era el primer tinent d'alcalde i s'ocupava de les àrees de Sanitat, Organització municipal i urbanisme, Esports i Seguretat ciutadana. Orgullós del seu poble i amb ganes de treballar pels seus veïns, també és el president del Club Esportiu Portbou.

Encara no fa un any que ocupa el càrrec. Quin balanç fa d'aquest mandat?

Tanquem l'any amb els deures fets. Encara tenim coses pendents, com ara arreglar el pantà, fer el camí de les Tres Platgetes o la sortida d'emergència de l'escola, però ja estan tots els projectes encaminats i aviat els tindrem a punt. A més a més, hem fet una part de l'enllumenat públic amb tecnologia LED i estem treballant en la fibra òptica, que esperem que arribi aquest any mateix.

Per reparar el pantà, ja heu rebut una primera inversió de 100.000 euros, no?

Hem rebut 47.000 euros de l'ACA i la resta de la Diputació. En total, són 100.000 euros. Primer de tot hem de mirar d'arreglar les vàlvules, però el problema és que no sabem si estan malmeses i llavors gastaríem els diners per res. El més important és seguir el projecte que ens estan fent els engi­nyers, veure com estan les vàlvules i l'estat del pantà, que arrossega un problema des de l'any 1987 quan va caure-hi mitja muntanya dins per un temporal. Vam patir molt al poble, a causa de l'onada que es va produir. L'hem de netejar, però és una inversió d'1.500.000 euros.

Això és primordial. Se us escapa alguna cosa més abans de les Municipals de 2019?

Sempre queden coses. Ens falta fer la sortida d'emergència de l'escola, que és molt important, però ja està controlat i les obres començaran en els pròxims dies. S'ha de construir una escala i obrir-la a tot un carrer.

I el camí de les Tres Platgetes? Hi heu fet molta incidència des del govern.

Tot just acabem d'entregar els papers per fer-lo. El camí que tenim ara és perillós, perquè poden caure roques del penya-segat i quan hi ha mala mar sempre hi ha desperfectes. El que volem és fer-lo passar per dalt. Tindrà una vista espectacular.

Se sap alguna cosa del deute de La Solana?

Vam anar a judici i l'Ajuntament ha sortit perjudicat. Hem d’assumir un deute d'1.800.000 euros que començarem a pagar a partir de l'any 2021. Es va comprar una zona edificable per fer xalets i després Costes ho va impedir.

L'any passat el Govern de la Generalitat va declarar el memorial a Walter Benjamin com a Bé Cultural d'Interès Nacional. Què suposa per al poble?

És un orgull. Ens dona més renom i esperem que d'aquesta manera vingui encara més gent. La figura de Walter Benjamin és molt important per a Portbou i fa poc vam celebrar el 70è aniversari de la seva mort.

I la seguretat? El fet de ser un municipi fronterer i amb costa deu fer-ho més complicat.

A Portbou tenim un problema perquè ens tenen una mica abandonats. Som a la frontera i tenim presència policial, d'acord, però a la nit… De dia comptem amb el suport dels Mossos d'Esquadra, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per vigilar. Estem bé, quan tot es complica realment és a la nit. És una altra cosa absolutament diferent. L'últim tren, per exemple, s'atura a la nostra estació i no arriba fins a França. Molta gent fa nit aquí i sovint patim les conseqüències.

Parlant de trens, com és la connexió entre Portbou i França?

Ja no és com abans. Ara em penso que a Cervera només hi va una desena de combois. L'ús del tren convencional s'ha reduït en els darrers anys a la comarca, sobretot des que ens van treure el Talgo i hi ha l'AVE. Tot ha canviat. Per fi, després de molts anys de lluita de l'altre alcalde, hem aconseguit que ens arreglin l'estació. Estan posant andanes i es construiran tres ascensors perquè la gent gran no hagi de pujar les escales, que són immenses. És un gran progrés. El pressupost és de 2.800.000 euros i les obres ja han començat. Quedarà una estació completament nova i n'estem molt satisfets.

En Josep Lluís Salas va treballar molts anys en el món del fer­roviari. Vostè també?

Hi ha treballat durant més de 50 anys. Al poble, tots tenim alguna mena de relació amb el ferrocar­ril. Portbou va néixer amb el tren, consolidant-se als anys seixanta i setanta entre les estacions més importants d'Europa per mercaderies i viatgers. Els serveis duaners anaven de bòlit. Actualment fem una desena de trens diària i no vull que ens posin el tercer car­ril, perquè el poble moriria. Com més trigui a arribar, millor, seria una desgràcia.

El nombre d'habitants es manté?

En els darrers anys ha disminuït. Censats som 1.097 i fa un parell d'anys érem gairebé 1.300... La població és majoritàriament d'edat avançada, aproximadament el 70% és jubilada. Els joves marxen a estudiar fora i després ja només tornen als caps de setmana o per vacances.

Sent un poble tan petit, com funciona l'escola?

Tenim com una macroescola, perquè ara hem annexat la llar d'infants al centre i així ho tenim tot allà mateix.

I per a la gent gran, tenint en compte que són la majoria de la població?

Tenim el balcó de dia amb 18 persones. Està a dalt de l'Ajuntament i s'hi està molt bé. A més a més, també tenim el centre cívic Ca l'Herrero on totes les tardes els avis i àvies es reuneixen per fer la partida de botifarra o veure algun partit de futbol. S'ho munten molt bé. Allà també hi fem reunions de l'Ajuntament, classes de francès i de ball.

Li va costar molt accedir al càr­rec d'alcalde accidental?

Sí. El pitjor moment va ser quan l'alcalde de veritat va posar-se malalt. Tenim una relació molt estreta i per mi és un orgull estar al seu lloc, però es fa dur, perquè no hi hauria de ser. Sobretot, ara que està una altra vegada hospitalitzat. El càrrec em queda gran. Mai sec al seu despatx perquè em fa molt de respecte. Conservo el meu despatx d'abans. A banda d'això, ser alcalde em suposa un handicap perquè entre firmar papers i reunions mai tinc temps per sortir al carrer i parlar amb la gent sobre els seus problemes. És com si fos presoner, però la meva política continua sent treballar pel poble.

A part d'alcalde, també és el president del club de futbol. Què ha significat per al poble l'ascens a Tercera Catalana?

Ha sigut una gran notícia. Estem molt contents de l'equip que tenim. Està molt arreglat i ara ve molta més gent al camp. El poble anima molt l'equip i s'ha aconseguit crear molt caliu entre l'afició i els jugadors. Cal tenir en compte que, a la plantilla, només tres o quatre són de Portbou. I els de Colera ja els comptem com si fossin del poble. La resta són de fora. De Figueres, sobretot. Venen, els paguem el sopar i la gasolina. Els estem molt agraïts. Hem de fer esforços econòmics, sí, però ens en sortim força bé. Fem sis quines per Nadal, i entre els socis i el petit bar que tenim, ens n'anem sortint.