27 de gener de 2019
27.01.2019
Cadaqués

La força de terra i mar al paisatge de Cadaqués i Cap de Creus

Els carrers empedrats del poble i la geologia del territori mariden un petit país de contrastos visuals

27.01.2019 | 08:57
La força de terra i mar al paisatge de Cadaqués i Cap de Creus

Poble blanc de carrers estrets, Cadaqués rep, cada any, milers de turistes que busquen l'essència de la mediterrània occidental. Essència basada en el seu caràcter mariner i en la seva vocació d'inspiració d'artistes de renom mundial. Cadaqués també té la virtut d'una localització geogràfica singular, envoltada de mites, realitats i llegendes.

Només d'arribar a l'alt de Perafita, espai que parteix els termes municipals de la contrada –tant si venim del Port de la Selva com si ho fem de Roses–, veurem que quelcom especial és a punt d'envoltar-nos. La baixada, quan el temps ens premia amb un cel blavós i net, no té preu.

Arribats al nucli antic –si hi aneu amb moto o amb cotxe us aconsellem fer servir l'aparcament públic de l'entrada–, aviat ens adonarem que la blancor de les cases i la blavor dels seus finestrals conjuguen a la perfecció amb el seu particular paviment empedrat, una de les joies de la seva arquitectura popular.

Carrers i carrerons amunt i avall ens acompanyaran per espais emblemàtics, com l'església parroquial de Santa Maria, llar d'un dels altars barrocs més importants del país; la modernista Casa Serinyana o l'emblemàtic edifici del casino l'Amistat.

Vorejant la riba, d'un costat a l'altre, podrem apreciar els vials que un dia van inspirar genis de la talla pictòrica o literària de Dalí, Picasso, Duchamp, Ernst, Pitxot, Pla, Buñuel o García Lorca. Noms als quals s'hi han afegit, al llarg dels anys, els d'altres artistes commoguts per l'atractiu del municipi.

Cadaqués és poble de paisatge, de feixes encaixonades als darrers contraforts dels Pirineus que, sovint, feien arribar les fulles d'olivera arran de mar. Un paisatge modelat per la tramuntana i per la mà de l'home.

En cap més lloc del litoral s'aprecia millor la força tel·lúrica de la terra que en el cap de Creus. Espai de reflexió, de contrastos, de comunió entre la terra, el vent i la mar.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent