Jordi Jubany és de l'opinió que el maneig de la tecnologia augmenta les nostres possibilitats de desenvolupament personal i social, però, alhora, no estem exemps de riscos digitals. És l'autor del llibre "La família en digital" (Eumo Editorial). El mestre i antropòleg especialista en educació digital considera que, igual que en altres àmbits de la vida, cal crear hàbits responsables en l'ús de les tecnologies.

Vostè es presenta com a defensor de les tecnologies.

Crec que les tecnologies, ben utilitzades, són humanes i, per tant, ens ajuden a ser humans. El foc ens va ajudar a estar en comunitat i a compartir històries. Però, és clar, el foc també pot fer que hi hagi un incendi. Es tracta d'utilitzar-lo en positiu.

Hi ha moltes formes gràfiques de descriure aquesta evolució de les tecnologies?

El nostre context social, cultural i tecnològic ha canviat molt els últims anys. Abans, davant d'una màquina d'escriure, plantejàvem el text d'una forma molt lineal i de principi a final. Pensàvem el text d'aquesta forma definida. En canvi, ara, davant la pantalla, podem modificar un text contínuament i això fa que la tecnologia et faci canviar la forma de pensar. En sí, el canvi no és dolent, només cal saber-lo aprofitar. Com a professionals de l'educació, hem de ser referents en les maneres d'aprendre i de gestionar la informació i en la forma de comunicar-la.

La decisió d'allò que consumim a internet és nostra o ens deixem influenciar massa?

Hem d'aprendre a ser conscients dels usos que fem de la tecnologia i no ser consumidors passius, sinó decidir quins usos en volem fer. Poden ser usos molt creatius, molt socials o que ajudin molta gent. La tecnologia ens facilita tot això més que mai. Hem d'evitar ser consumidors només de continguts i hem de ser crítics amb els continguts que rebem.

El context educatiu és ideal per a aprendre a ser crítics?

Avui dia els aprenentatges estan lligats als mitjans digitals i els alumnes han de tenir-hi accés. Avui, els valors es construeixen a través d'internet i ells han de saber com es fa. Si a un alumne no li donem la competència digital que ha de tenir per desenvolupar-se com a ciutadà, estarà en inferioritat de condicions amb un altre alumne la família del qual li dona aquesta possibilitat. Això l'afectarà tota la vida en el seu desenvolupament. Per tant, l'escola ha d'afavorir que tingui un màxim de coneixement per poder-ho aprofitar en positiu, per construir coneixement, per compartir, per buscar informació i per tenir criteri.

No sempre se'n fa un bon ús, però.

La realitat que viuen els alumnes a casa seva és diferent de la de l'escola. Si jo aconsello uns usos de la tecnologia amb uns determinats valors de dieta digital i bons hàbits, explicant que no s'ha de fer servir per insultar-se ni per fer ciberbullying, però en canvi veuen aquest tipus d'usos a la seva família, es produeix un buit important. D'alguna manera, cal influenciar la família, ajudar-la a entendre que, així com som ciutadans que quan anem pel carrer hem de tenir uns comportaments recomanables, quan anem per internet, també.

És funció de l'escola orientar les famílies?

Si no ho fa l'escola, qui ho fa? Qui juga aquest paper actualment? Hi ha docents que diuen que no poden arribar a tot perquè els falta formació. Doncs imagina't: qui forma les famílies?

Ha introduït un concepte que no havia escoltat mai: la dieta digital. Què és?

Es pot parlar de dieta digital i d'obesitat digital. A mi em pot agradar molt menjar dolços, però de petit em van ensenyament que tot el dia no en puc menjar, de dolços. Em van ensenyar que els aliments han de ser diversos i saludables. Si busquem l'equivalent digital, es tracta de crear hàbits saludables i responsables, com diversificar, no estar sempre al mateix lloc i regular un horari. El procés no és fàcil i per això és important un acompanyament.

Jordi Jubany ha estat convidat pel Moviment de Renovació Pedagògica de l'Alt Empordà per parlar, a la comunitat educativa, des del seu vessant de formador i assessor en tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement. El 17 de gener passat, va fer una conferència a l'Auditori del Convent dels Caputxins de Figueres titulada "Oportunitats i dificultats per aprendre i educar-nos en un món connectat".