El diumenge 26 de maig d'aquest any hi haurà eleccions municipals. A hores d'ara les candidatures que concorreran als comicis estan immerses en processos interns de tota mena. Alguns ja han trobat qui pugui liderar el projecte municipal durant quatre anys, altres van més enllà i ja estan preparant el programa.

Tot i que és aviat per parlar de les eleccions, l'ambient que es respira a Figueres és ja preelectoralista. El PDeCAT va ser la primera formació a evidenciar que ja tenien la mirada posada en les eleccions quan van condicionar la sortida de l'exalcaldessa Marta Felip a tenir el seu successor lligat. Esquerra va posar la directa i va articular la seva candidatura.

Els rumors que se sentien de la possible formació de noves candidatures s'han fet realitat i una de les plataformes ja té nom: Canviem Figueres. L'altra proposta està a l'espera de registrar la seva denominació.

PDeCAT, ERC i CUP

PDeCAT, ERC i CUPPel cap baix hi haurà nou o deu candidatures i, si les noves propostes aconsegueixen assegurar-se una cadira a la sala de plens, es preveu un mandat on la necessitat de pactar i fer cessions i concessions serà inapel·lable a causa a la fragmentació.

La governabilitat de la ciutat serà difícil i tots els candidats hauran de fer política. La negociació serà el punt de partida per millorar la ciutat.

El PDeCAT de Figueres va confirmar Jordi Masquef com a candidat el mes de juliol passat. Els militants van haver de ratificar l'actual alcalde, que va ser l'única proposta que es va presentar. A hores d'ara estan confeccionant la llista.

Fonts del partit afirmen que estan molt contents i esperonats perquè molta gent vol participar en el projecte. Esperen presentar oficialment el candidat el 14 de febrer. A partir d'aquesta data començaran a revelar eixos de programa i integrants de la llista. Clarifiquen, però, que ja tenen els eixos estratègics definits que han treballat amb l'executiva local i els integrants formaran part de la llista.

Esquerra Republicana ja va presentar Agnès Lladó com a alcaldable i fins i tot va establir les línies mestres del programa electoral en un acte a l'auditori dels Caputxins celebrat a principis de desembre. Tot i que encara estan definint la llista amb la qual es presentaran, la formació ja va anunciar, el mes de juny passat, Jesús Quiroga com a número dos. Diuen, però, que la tenen en un «estat molt avançat» i durant les setmanes vinents descobriran alguna cosa.

Els republicans van realitzar tot un seguit de sessions de treball obertes al públic per tenir un document base sobre el qual estan elaborant les propostes electorals.

La Candidatura d'Unitat Popular també ha fet un treball previ per copsar les inquietuds dels figuerencs. Expliquen que estan immersos en negociacions amb la voluntat de presentar una proposta electoral àmplia d'esquerres. Per fer-ho possible, estan parlant amb els integrants de Som Alternativa i Els Comuns per mirar d'articular una proposta aglutinadora: «Treballem per agrupar el màxim de candidatures i partits en una sola proposta». En un principi, la seva intenció era fer unes primàries i una votació per decidir qui encapçalarà la llista. Durant les pròximes setmanes, anunciaran si han aconseguit articular la proposta unitària.

PSC, PP, Cs i CExF

PSC, PP, Cs i CExF

L'assemblea local del PSC ja ha triat Pere Casellas com a alcaldable, tot i que un consell nacional haurà de ratificar-lo. A finals de febrer, faran la presentació formal del candidat. Casellas diu que el mes de març començaran a presentar alguns dels integrants de la llista, però avança que «amb tota seguretat» els actuals regidors Alfons Martínez i César Barrenechea repetiran. L'alcaldable explica l'actualitat en petites píndoles en vídeo a les xarxes socials, però avança que la seguretat, la neteja, la creació d'ocupació, el trànsit, eliminar la zona verda i fer una baixada d'impostos seran els puntals del programa.

El Partit Popular encara no ha presentat candidat, tot i que l'actual portaveu Maria Àngels Olmedo afirma que es farà públic en les pròximes setmanes. Olmedo explica que està predisposada a encapçalar la llista, si el partit li encomana. L'actual portaveu ja va encapçalar la llista de la circumscripció de Girona de les eleccions al parlament del 21 de desembre. Olmedo especifica que un cop triïn el cap de llista serà el moment de treballar en la resta del projecte electoral.

Ciutadans també es troba immers en el procés d'elecció de candidat. Tot i que actualment són dos els regidors que encapçalen el projecte de Cs al plenari municipal, en diverses ocasions s'han manifestat molt animats amb aquests comicis, més des que van esdevenir la primera força a Figueres, a les eleccions del 21D del 2017.

Compromís d'Esquerres per Figueres està orquestrant la proposta dels Comuns a Figueres. L'actual portaveu, Òscar Vergés, afirma que voldrien ser capaços de presentar una proposta que englobi les esquerres: «Fa mesos que insistim en la necessitat d'una candidatura ciutadana i d'esquer­res i estem treballant per aconseguir-ho», diu Vergés. Tot i això matisa: «Si fos el cas, estem a punt per presentar-nos sols, encara que no és la situació que més ens agrada».

INTRA es tornarà a presentar. Jaume Farrerons, que va encapçalar la llista dels darrers comicis, diu que el nom de la formació encara no és segur perquè podrien elaborar una llista transversal amb membres d'INTRA i amb els d'altres partits com PDxC.

Les noves formacions

Les noves formacions

La nova plataforma Canviem Figueres ha anat relatant a la premsa el procés de formació de la candidatura. Va irrompre el mes de juny amb la intenció de «capgirar el panorama polític» i s'han fet visibles en nombrosos esdeveniments. Des de llavors han format equips de treball i han organitzat una junta executiva encapçalada per Xavier Amiel.

El president de la Federació d'Associacions de veïns de Figueres, Francesc Paneque, també està muntant una plataforma per concórrer les eleccions. Encara no han oficialitzat el nom de la formació però volen que reflecteixi la seva prioritat: «Donar veu als veïns i veïnes de Figueres». Volen que els barris prenguin les regnes del govern de la ciutat.