Només va fer falta un any per convertir el solar de l'hospital -com l'anomenaven els redactors del Setmanari de l'Alt Empordà- en la plaça Catalunya. Els joves poc s'imaginen que allà on ara hi ha una gran plaça amb aparcament soterrat, fa 25 anys hi havia una zona d'estacionament en superfície amb un enjardinat en els laterals del carrer Rutlla i Castelló on els veïns passaven hores fent petar la xerrada.
Amb Marià Lorca com alcalde, la ciutat va engegar la remodelació d'aquest espai d'esbarjo tan polivalent com per acollir el mercat de la fruita i la verdura, actes diversos o els partits de futbol improvisats d'alguns joves. La premsa de l'època posava l'accent que, amb la nova plaça, el centre de la ciutat s'eixamplava.
Les obres, però, mai són agradables i els veïns van patir tot un any de treballs que van començar l'1 de juliol de 1993 i es van inaugurar el 15 de juliol de l'any següent. Amb aquest canvi tan dràstic de la fisonomia urbana segellaven el record -si encara perdurava- de l'hospital de la Caritat que es va enderrocar l'abril de l'any 1961. Fos com fos, dècades més tard, abans de batejar la plaça, la gent encara s'hi referia com el solar o l'hort de l'hospital.
El cèntric solar havia acollit, des del 1608 i fins a l'acabament de la Guerra Civil, l'Hospital de Caritat de Figueres. L'any 1938, mentre feia funcions com a hospital de guerra, va ser bombardejat. L'Ajuntament va comprar el terreny a l'hospital els anys vuitanta i el va explotar com a aparcament vigilat fins al moment de les obres (tot i que des de l'enderroc ja s'anava utilitzant com a aparcament).
Va ser en una comissió de govern de finals de març de 1994 que es va decidir el nom definitiu de plaça Catalunya. La crònica de l'època explica que, amb anterioritat, tant la plaça del Gra com la de l'Ajuntament s'havien conegut com a plaça Catalunya.
Un cop urbanitzada, la plaça disposava d'uns elements distintius: dues torres de lluminària, una d'elles encara es pot trobar fent nosa als conductors -reclamant el protagonisme que havia tingut en la seva antiga ubicació- a la intersecció del carrer Rubaudonadeu amb la plaça de l'Estació. També hi havia dues balconades elevades que donaven aixopluc a les parades del mercat i un toc de modernor a la plaça.
La reforma va tenir un pressupost d'uns 4,8 MEUR (800 milions de pessetes) dels quals 3,6 es van destinar a la construcció de l'aparcament i el milió restant per a la urbanització de la plaça, projecte que no va estar exempt de polèmica en la seva aprovació inicial el maig de 1993.
Veïns de la zona que van fer el seguiment gràfic de les obres-arxiu del qual procedeixen les fotos que il·lustren aquest article- expliquen que el principal entrebanc que es van trobar els obrers va ser l'aparició d'aigua freàtica. També va aparèixer, l'agost del 1993, un dipòsit datat del 1851 que es va destruir en considerar que no tenia cap valor històric.
En aquella època, els canvis de mobilitat, que van provocar les obres, també van ser objecte de llarga discussió. El punt positiu de tot plegat va ser que les obres no només van anar sobre el termini, sinó que es van avançar uns mesos. L'empresa Fiparc va començar l'explotació de l'aparcament a mitjans del mes de juny i la urbanització de la plaça es va culminar el juliol, mesos abans de la data prevista inicialment.
Una nova coberta fotovoltaica reconverteix l'espai l'any 2011
La plaça, que es va inaugurar l'any 1994, difereix molt de la que tenim avui. El canvi més substancial va ser la substitució de les dues pèrgoles laterals per la gran estructura coberta actual.
Abans, es va substituir la pavimentació que es trobava en molt mal estat, per les rajoles hexagonals que avui dia encara es conserven. Les antigues lloses rectangulars es van desfalcar de tal manera no n'hi havia ni una que no es balancegés en passar-hi per sobre. Aquest setmanari publicava el mes de novembre del 1997: «Els mesos passen i les rajoles de la superfície de la plaça de Catalunya continuen trencant-se a dotzenes. Quan plou o cada cop que els serveis de neteja hi actuen després d'un mercat, els forats s'omplen d'aigua i les rajoles es converteixen en trampes aquàtiques per als vianants».
La crònica del moment també explicava que l'empresa constructora i l'Ajuntament no es posaven d'acord en qui ho havia d'arreglar i l'article finalitzava: «Es pot parlar obertament d'una plaça mal feta».
També es va canviar la lluminària perquè el primer sistema que es va inaugurar amb la plaça produïa molt poca llum i tot l'espai estava en penombra a partir del capvespre.
A finals de juliol de l'any 2010 es van iniciar les obres per substituir les dues grans passeres elevades que hi havia a la plaça per una gran coberta fotovoltaica que avui dia encara presideix l'espai i ha esdevingut fins i tot una icona de l'skyline figuerenc. Aquesta és l'obra de més magnitud que s'ha fet a la plaça.
La remodelació es va inaugurar la Diada de Sant Jordi del 2011 i va tenir un cost d'adjudicació d'1.751.566 euros. Al capdamunt de la coberta hi ha 576 plaques fotovoltaiques que produeixen energia.
Amb aquesta nova plaça no es va fer més que reafirmar el caràcter de centralitat que ha pres amb els anys malgrat que no s'acabés fent realitat el projecte inicial que l'any 2009 preveia que s'hi ubiqués una nova biblioteca municipal i l'arxiu comarcal.
A banda d'acollir cada dimarts, dijous i dissabte el mercat setmanal, es fan nombrosos actes que troben en la coberta l'aixopluc perfecte. El Festival Acústica, per exemple, ha incorporat aquest espai a la seva programació i cada any, per Sant Pere, els concerts es fan sota el recer de l'estructura.
Amb la reforma de la zona també es va inaugurar l'escultura de Sant Jordi i el drac, obra de Mercè Riba. Aquest monument es va realitzar amb subscripció popular amb la voluntat que la ciutadania sel pogués sentir seu.
