Anna Palet (Calonge, 1974) es declara empordanesa de totes totes. Historiadora de l'art de formació, no ha tingut por a afrontar els reptes que se li han posat per davant.

Com va començar aquesta aventura política?

Un grup de veïns ens vam començar a involucrar en les coses del poble i ens vam adonar que hi havia moltes mancances i no sabíem ben bé per què. Ens vam animar a fer una llista de veïns per ajudar en tot el que fos possible. En cap cas pensàvem que guanyaríem les elecions.

Però les van guanyar.

I per majoria absoluta. Vam veure que el poble necessitava un canvi. Vam entrar amb molta il·lusió i amb molt de respecte perquè no sabíem què ens trobaríem.

Val a dir que vostè no encapçalava la llista el 2001, no?

En cap cas entrava amb la voluntat de ser alcaldessa. Per circumstàncies personals, l'alcalde va plegar i va ser quan vaig passar a ser alcaldessa.

Què es van trobar quan van entrar al consistori?

El primer que vam fer a l'Ajuntament va ser fer un estudi de la situació. Vaig assumir el càrrec amb molta responsabilitat i molt de respecte per la situació en què es trobava l'Ajuntament. Hi havia moltes mancances i un deute econòmic molt gran. Vaig decidir bolcarme a l'Ajuntament per intentar reestructurar al màxim el consistori.

Què els amoïnava més?

El que em preocupava més era la falta d'equipaments municipals, no teníem escola, no teníem un ajuntament, un casal d'avis o un dispensari en condicions.

Un cop van fer la tasca de posar-ho tot a lloc van poder impulsar el seu projecte?

L'últim any vam poder configurar les línies de futur i durant aquest segon mandat l'hem pogut anar desenvolupant.

Han pogut fer tot allò que es proposaven, amb la situació política que vivim?

Aquests quatre anys han estat complicats perquè hem pogut tirar endavant moltes iniciatives, però ens hem quedat estancats per la situació política.

D'àmbit supramuncipal?

Exacte. Però contents de la feina dels darrers quatre anys perquè hi ha molta feina que no es veu.

Què han pogut fer?

Hem consolidat un dels equipaments municipals bàsics i improtants com és l'escola. Vam fer aquest canvi conegut per a tothom, que és que els polítics ens poséssim en els mòduls prefabricats i els nens a l'edfici. També hem consolidat una de les sales del local social, que és la peixera, com a equipament que pot utilitzar tot el poble.

Està molt bé.

A banda de tot això, hem intentat que el poble tingui espais més agradables, hem arreglat dos ter­renys i hem fet petites actuacions en el poble.

Segurament encara tenen alguna assignatura pendent.

A Taravaus encara hi ha carrers sense asfaltar. Tenim un local social molt gran que li calen reformes perquè pugui ser útil i ens cal sortir d'aquest mòdul prefabricat per tenir un edifici amb ajuntament, Correus i dispensari.

I veuen com fer-ho?

En quatre anys no hi ha hagut subvencions que ens permetessin fer-ho realitat, però ja tenim un projecte per fer aquests equipaments en un edifici que també hem pogut comprar, que és la rectoria.

Què li caldria fer?

És un edifici singular, que la seva reforma no és fàcil, però creiem que està al centre del poble i és un bon espai per acollir equipaments municipals.

Entenc que ho abordaran el proper mandat, oi?

Bé, encara no sé segur si em presentaré! Quan acabes un mandat i veus tots aquests projectes que els tens embastats i que estan a punt de sortir a la llum, evidentment t'engresques.

Per tant, no saben si continuaran.

Estem acabant de decidir què fem, però evidentment tant si ens presentem nosaltres o no, hi ha una feina molt gran feta durant aquests anys i que està a punt perquè els propers quatre anys es pugui materialitzar.

Tenen ganes de continuar?

En tenim ganes, perquè quan t'has treballat molt uns projectes i t'han mancat un o dos anys, en tens ganes. Sempre he pensat que vuit anys poden ser suficient, però la situació d'aquests anys no ha estat la mateixa que un temps enrere i m'agradaria que poguéssim acabar tot allò que hem començat.

M'ha parlat de projectes i infraestructures, però també deuen haver impulsat activitats.

Vam començar amb molta energia i hem seguit fent activitats. Depenem molt de l'ajuda de la gent del poble. Hem consolidat la festa major de l'agost, l'hem fet més dinàmica i plural. També hem canviat la festa de Sant Isidre dinamitzant-la amb la Fira Flor, hem recuperat la festa de Sant Martí de Taravaus i programem la calçotada o el tió solidari.

Amb el suport de la gent del poble?

Sí, en el nostre cas l'AMPA es focalitza molt en les activitats escolars i tenim l'associació Activa, que s'ocupa del vessant més cultural i de dinamització.

La gent fa vida al poble i treballa a d'altres municipis, oi?

Sí, la situació de Vilanant és idònia per a aquells que treballen a Figueres, a Girona o la Garrotxa. Però és que a més tenim l'estació del TAV a cinc minuts.

Han percebut que la gent vol viure al poble?

Sí, i tenim mancança d'habitatge perquè hi ha moltes cases que s'han reformat i que s'han posat a lloguer, però a hores d'ara encara no n'hi ha cap de lliure. Hi ha molta demanda, a l'Ajuntament ens ho pregunta molta gent, però Vilanant no pot complir aquesta demanda.

És difícil revertir-ho?

És complicat, però l'Ajuntament ajudarà en el que faci falta. Som un poble petit i no volem créixer desmesuradament. Necessitem gent que visqui aquí i si tenen nens millor, perquè l'escola dona vida al poble. Per nosaltres és molt important l'escola, per això sempre hi hem lluitat.