Carles Fortiana (PDeCAT) té 57 anys, és el batlle de Llers des del 2001 i té la intenció de tornar a presentar-se a les eleccions municipals del maig que ve. Des del 2011 surt escollit sense oposició i desconeix si seguirà com a única llista en els pròxims comicis. Fortiana va accedir a l’Ajuntament de Llers el 1995 com a regidor d’Urbanisme, quan l’alcalde era Pere Martí, i el 2001 va agafar la batuta després de compartir la tasca amb el PSC. Fortiana, que ara tornarà a viure amb la família a Llers, el poble on ja va néixer, n’és l’alcalde des del 2001 i, si no es presenta cap més partit, a partir de les eleccions municipals del maig que ve mantindrà el càrrec, sense oposició, un fet que succeeix des del 2011.

Quin balanç fa d’aquests últims quatre anys de mandat?

Han estat mal aprofitats perquè tant des de l’Estat com des de la Generalitat no s’ha estat al 100%. Per tant, els pobles no hem pogut fer tot el que teníem planejat en inversions i en obres. Però bé, hem anat fent manteniment de les instal·lacions.

Dins de les obres principals que han fet és l’entrada nova al cementiri i que evita haver de trepitjar la carretera.

En Miquel Roura, tinent d’alcalde que per desgràcia ara fa un any va morir, tenia una obsessió amb el cementiri, sempre el volia tenir net i endreçat. Va proposar que arregléssim l’entrada, fent-ne una de nova. El 10 de gener rebrem l’entrega definitiva de l’obra, però des de fa dos mesos ja està operativa. Hem netejat una zona atapeïda de vegetació i hem hagut de sacrificar alguns pins amb la polèmica que això comporta, ja que tenien uns seixanta anys. Però a vegades per fer millores has de sacrificar alguna cosa i hem tret un perill, ja que els enterraments passaven per la carretera.

Per entrar al cementiri de Llers, ara ja no cal trepitjar la carretera (Foto: Andrea Bolcato)

Té ganes de tornar a presentar-se a les següents eleccions?

Sí, em faria il·lusió ser un dels propers alcaldes de la República.

A Llers, com Borrassà, Cistella, Colera, el Far, Garrigàs i Vilamacolum, a les dues últimes campanyes només s’hi ha presentat una llista. Què suposa no tenir oposició?

No m’és cap inconvenient. L’oposició no és dolenta si és constructiva, però sovint va en contra de tot el que fa l’equip de govern, retarda les coses i això és un inconvenient. No tenim constància que es presenti ningú més, però d’aquí al maig, ja en parlarem.

Quins projectes li han quedat i li agradaria executar?

Ens queda pendent el tema del clavegueram del Poble Nou i de l’aigua, hi ha el projecte fet i la subvenció demanada. Ara, aboquem a reg, es tractaria de canalitzar-ho i entregar-ho a Figueres, que és la depuradora que ha de funcionar per nosaltres. També hem de tirar endavant la part del polígon, que s’ha de desenvolupar als Hostalets juntament amb Figueres, i acabar la zona esportiva amb pistes de pàdel i una altra de poliesportiva. En definitiva, acabar d’endreçar el poble.

Quin projecte hi ha en el polígon d’Hostalets de Llers? Ikea hi aterrarà algun dia?

Ikea no cap en aquesta zona, el polígon és petit i comporta que hi hagi més empreses al voltant. Amb el Pla Director Urbanístic del Sistema Urbà de Figueres (PDSUF) estem intentant desenvolupar la part de la Vinya Gran, des de l’autopista fins al Càmping Pous. La Generalitat ha de definir si vol una zona comercial o industrial. Amb Jordi Masquef, l’alcalde de Figueres, hem escrit una carta a Agustí Serra (secretari d’Hàbitat Urbà i Territori) demanant que a la propera comissió d’urbanisme de Catalunya ens inclogui aquest pla.

Seguint amb el polígon, l’enllaç Figueres Nord de l’AP7, obert el 2014, ha agafat la força que esperava?

Sí, i fins i tot massa. S’han posat dues benzineres més i no és un bon negoci per a un polígon, perquè hi ha molt accés de camions, fan malbé els carrers, fanals... però el planejament ho permet. Ara, hi ha Petromiralles, que és la que ja hi era, i s’hi han afegit Repsol, que té gasoil i gas, EuroWag i n’hi una altra de pendent, que serà PetroNieves o Q8.

Seguint amb incidències, alguns dels seus veïns encara pateixen quan condueixen pel barri de Sant Joan?

La problemàtica segueix; fa un mes a una veïna li van llançar ous en els parabrises, ja que el fet de barrejar-ho amb aigua no veus res i aprofiten per parar-te i robar-te. Això, si Figueres no s’hi posa seriosament, que és qui té competències, no ens en sortirem. Espero que el nou alcalde faci treballar la Policia Municipal, com amb tothom, però en aquest barri en especial. N’hem parlat i m’ha dit que s’hi posaria. A més, patim les conseqüències de la marihuana del barri de Sant Joan, totes les bosses i les restes ens les llancen en camins del terme de Llers.

D’altra banda, tenir la presó a tocar els suposa alguna molèstia?

No. A part de l’impacte visual que dona a la plana, com a municipi no ens afecta.

En aquest sentit, Llers viu de prop les concentracions que tenen lloc al Puig de les Basses en suport a Dolors Bassa. Com ho valora tot plegat?

És un greuge haver de patir uns presos polítics que, per no haver fet res, estiguin empresonats. Des de Llers ajudem en tot el que podem, en organització, trobades, cantades o la visita dels Reis Mags.

EN CURT

EN CURTHan tingut un final de festes mogut, amb la polèmica del sorteig d’un burro català a la Quina. Els pot afectar?

No. El sortejàvem per desconeixement de la llei i, en cap cas, per maltractar l’animal. Ens vam equivocar perquè no ho sabíem i hem assumit la culpa. Era per promocionar el burro català; fa cinc anys que se sortejava, però ningú que el guanyava el volia.

A més, també van ser notícia perquè van haver de lligar amb cadenes dos tions de Nadal que tenien exposats perquè no els hi robessin.

És trist que algú amb ganes de fer la punyeta tregui la il·lusió de la mainada. Era el primer cop que els teníem exposats, a l’entrada del Poble Nou i a la rotonda de la Cirera; un el van robar i l’altre el van trencar. No ho entenc; si l’any que ve segueixo com a alcalde, els faré tan grossos que no els podran moure.

El Pessebre Vivent de Llers ha rebut 3.200 visitants en cinc dies de funció.

Felicito la Brullersenca, l’organitzador, i a tots els col·laboradors. Ha estat un èxit, he tingut moltes trucades i trobades que ens feliciten per tenir un pessebre com aquest.

El castell de Llers és una de les joies del poble?

És una de les obres que n’estem més orgullosos. Va costar molt que, des de Madrid, ens donessin 500.000 euros per la mesura de l’1% Cultural. És un orgull tenir aquest castell per fer concerts i trobades. És una de les joies de Llers, sí, i una de les altres són els jardins de Can Casagran.

Cal seguir treballant per desenvolupar la Garriga d’Empordà, sobretot en l’àmbit de les barraques de pedra seca, l’art del qual ha estat declarat Patrimoni Cultural de la Unesco?

Es va haver d’aprovar un Bé Cultural d’Interès Local (BECIL) i les barraques de pedra seca estan protegides; de tant en tant es fa alguna actuació i se’n reconstrueix alguna. És bo i interessant perquè és una zona molt maca, tranquil·la i s’ha de conservar.