Ha estat un darrer any d'emocions a flor de pell, el final d'una etapa plena de fites aconseguides i bons moments viscuts. La figuerenca M. Teresa Figueras resumeix així els darrers mesos com a directora de l'Associació d'Ajut als Malalts d'Alzheimer i Família (AMA), dies després de la seva jubilació, als 65 anys. Ara ocupa el seu temps al costat de la seva família. Té dos fills i dos nets, de 6 i 9 anys, que viuen a Berga, «als quals ara puc visitar amb més assiduïtat». Esperava impacient aquest moment per gaudir de la vida d'una altra manera, però deixar la feina que l'ha mantingut activa durant gairebé 25 anys, ha representat per ella una pèrdua, «estic passant un dol». Figueras va decidir que ja era hora de deixar el càrrec i passar el relleu a una persona amb més joventut i noves idees, després de més de dues dècades dedicades a un projecte que ha anat creixent amb el temps fins a convertir-se en un punt de suport i referència per a malats d'Alzheimer i famílies de Figueres i de la comarca. Actualment el Centre de Dia atén quaranta usuaris de dilluns a divendres, «i això vol dir que arrosseguem 40 famílies a les quals sempre cuidem especialment».
M. Teresa Figueras va entrar en contacte amb l'Alzheimer «quan a la meva mare li van diagnosticar la malaltia als 60 anys». Era el 1994 i llavors hi havia un grup reduït de famílies a Figueres que s'organitzaven per fundar una associació. De seguida Figueras va passar a formar-ne part activa. Després de voltar per diferents espais fent reunions, l'associació es va establir al carrer Santa Llogaia. Aconseguir el nou local va ser una de les feines més àrdues: «Vam trigat set anys i van passar tres alcaldes per la ciutat, els vaig convidar a tots a la inauguració». És un orgull per Figueres disposar d'aquest centre, diu, «per això hi ha sentiments especials en aquesta jubilació, és com si ara deixés un fill».
M. Teresa Figueras ha estat sempre la cara visible de l'associació, estava present a tot arreu: «La meva feina era la de demanar constantment, a les diferents administracions. Va ser així com al final ens van cedir el local per trenta anys, però ens vam haver de pagar les obres, que van costar 315.000 euros. Quan es va inaugurar el centre ens vam quedar a zero, però tot estava sanejat». El balanç d'aquesta llarga etapa és molt positiu: «Hem lluitat molt des dels inicis i donar servei als usuaris i les seves famílies m'ha omplert de satisfacció, estic molt orgullosa».
Al llarg dels anys, Figueras ha encomanat de solidaritat la societat figuerenca. La quota que paguen els usuaris no arriba a cobrir totes les despeses del centre, «però no la volem incrementar per poder donar servei a totes les persones. Tothom té dret a rebre assistència». Per això ha estat sempre necessari sortir al carrer i buscar recursos econòmics: «Hem organitzant tot tipus d'actes benèfics, com les parades de venda de roses, el concert benèfic o la quina de Nadal. Hem implicat també els barris de la ciutat perquè poguessin participar en el dia mundial de l'Alzheimer, que és el 21 de setembre, donant informaació de la malaltia i del que fem al centre». «Passava poques hores al despatx, la meva feina era estar present a tot arreu, aconseguint ajudes o col·laboracions de la gent, ho feia amb tanta il·lusió, ganes i energia que no em representava res. No puc resumir la feina feta en 25 anys, però era la meva vida, treballava 24 hores al dia si calia».
La seva trajectòria no hauria estat possible si no s'hagués envoltat d'un equip i una junta fantàstics: «Per treballar amb els malalts d'Alzheimer has d'estar sensibilitzat, no tothom serveix, t'ha d'agradar molt, has de ser alegre i sobretot tractar el malalt amb tacte. Fins l'últim moment amb una carícia o un petó reaccionen, encara que estiguin molt perduts».
En el tractament de la malaltia els metges recomanen una bona estimulació cognitiva, una alimentacio saludable i fer esport, que és el que ofereix el centre: «Estem molt contents dels resultats, a algunes famílies els costa deixar el malalt,però recomanem que ho facin».
L'Associació de Malalts d'Alzheimer i Família és única a la província de Girona. «El meu objectiu feia tres anys era obrir delegació a Girona, però no ha estat possible que les administracions s'hi impliquessin. Aquesta és la meva espina i m'agradaria que algú més seguís lluitant per aquest projecte».
