Aida Cantenys i Aida Blancafort són les dues mestres d'educació infantil de La Salle Figueres que aquest estiu passat van viatjar a Madagascar per treballar en un projecte de rehabilitació d'un nou espai a l'escola rural del poblat Mamoeramanjaka.

Ho van fer en el marc del projecte de la Fundació Privada Promoció i Desenvolupament PROIDE, l'ONG de La Salle Catalunya. L'entitat fa més de 30 anys que emprèn projectes solidaris i de cooperació en l'àmbit educatiu al tercer món, sobretot a l'Àfrica i Amèrica Llatina. «La Salle cada any intenta enviar voluntaris a aquests projectes, però des de Figueres encara mai ningú no havia anat a Madagascar», diu Maria José Sànchez, mestra i vocal del projecte PROIDE a La Salle Figueres.

Cantenys i Blancafort van emprendre el viatge cap al poblat de Mamoeramanjaka amb una maleta carregada d'il·lusions, i s'hi van estar durant tot el mes d'agost. En arribar al poblat es van trobar amb una zona rural gestionada per la comunitat de germanes de La Salle, que tiraven endavant l'escola, i també servien de suport moral de tot el poble. Elles també s'encarregaven de la gestió econòmica de les subvencions de PROIDE. «En una comunitat rural en què les famílies encara tenen molts de fills per pura subsistència -ajuden els pares al camp i amb el bestiar-, són molt importants aquestes beques. Fan que anar a l'escola no suposi una despesa per la família i, per tant, ajuden a combatre l'absentisme escolar», explica Blancafort, remarcant que «sense educació no hi ha canvi».

Des de fa més de 300 anys, La Salle sempre ha estat portada per germans. A partir dels anys 60, les dones s'introdueixen en aquesta comunitat, creen nuclis a les Filipines, Mèxic i Madagascar, on les Germanes Guadalupanes de La Salle són l'eix central de l'escola del poblat Mamoeramanjaka.

L'arribada del grup de voluntaris va suposar una alenada d'aire fresc per als nadius. Arribava gent amb recursos econòmics per crear una nova aula a l'escola i una pista de bàsquet, fer dinamització i, a més, aportar una càrrega important de material escolar. Gràcies a activitats dinàmiques com ara La Salle Trail o la venda de samarretes i entrepans, La Salle Catalunya va arribar a Madagascar amb 6.000 euros per poder invertir en el projecte. A més, també van arribar amb un volum important de material escolar que havien recopilat, i que van entregar a la comunitat de germanes.

La seva missió al poblat era convertir un vell magatzem en una aula d'estudi. Els matins els invertien en adequar el sostre de fusta, reforçar les parets, posar mobiliari nou i decorar l'espai. «Va ser un repte perquè teníem poc material», explica Cantenys. Com que molts nens tenen més de dues hores diàries caminant des de casa seva a l'escola, aquesta aula els hauria de servir per poder treballar després de dinar, abans d'iniciar les classes de la tarda. Com que era un poblat petit, però, l'espai també es va fer perquè servís de sala d'actes i reunions.

A les tardes, el grup de voluntaris organitzava activitats dinàmiques amb la mainada. Feien esport, manualitats, contes... i sempre començaven i acabaven amb cançons tradicionals catalanes. Paral·lelament a això, uns obrers locals s'encarregaven de crear una pisa de bàsquet exterior, que també va ser subvencionada per PROIDE. A l'hora de marxar ens vam emocionar moltquan vam veure tot el que havíem aconseguit», diu Blancafort.

«Aquí els nens exigeixen tenir el llapis més gran i xulo. Allà, el regal més gran és que els en deixin un, i consideren que anar l'escola és un privilegi», expliquen les mestres, afegint que «és un projecte on tothom hi surt guanyant. Aquells somriures sincers d'agraïment no es paguen amb diners. En el terreny humà és una experiència que omple moltíssim».Formació prèvia

Abans d'emprendre aquest repte, des del gener fins a juny les mestres de Figueres es van estar formant en qüestions de justícia global, funcionament d'ONG i pobresa al món, entre d'altres, per tenir una base del que farien i es trobarien a Madagascar. La formació es va completar amb un cap de setmana de «convivències» en què van conèixer la resta de l'equip que va emprendre el viatge amb elles. En total eren un grup de sis persones de Figueres, Barcelona i Vic on, a part de les dues mestres, també hi havia dos exalumnes d'una Salle, un treballador d'una escola i un germà.

La casa de les germanes: Un idil·li amb aigua corrent

Durant l'estada, el grup es vas allotjar a casa les germanes, que els van cedir les seves pròpies habitacions. Les mestres expliquen que la casa era «un idil·li, perquè obríem l'aixeta i sortia un rajolí d'aigua». Tot i no ser potable, això era més del que tenien els locals, que es refrescaven i rentaven la roba en pous. La casa també tenia electricitat gràcies a les plaques solars que tenien a la teulada.