L'aula del taller de lectura i conversa en català Fem-la petar amb un llibre és el reflex de la diversitat cultural de Catalunya. Les voluntàries de l'Oficina de Català de Roses -Mercè Fages, Montse Sastre i Mar Pèlach- ajuden els alumnes a millorar la fluïdesa verbal i l'expressió oral, a partir de la lectura de llibres, articles de revistes o diaris, poesies i, fins i tot, cançons.
Hi ha vint-i-quatre persones inscrites al taller, si bé, en cada classe, varia el nombre d'assistents. Les seves procedències se situen en molts racons del món: Marroc, França, Anglaterra, Argentina, Suïssa, Colòmbia, Veneçuela, Perú, Rússia... i també hi ha gent del país.
Aquest curs ja han acabat la novel·la gràfica Pompeu Fabra. L'aventura de la llengua i, en aquests moments, estan submergits en les pàgines de Hachiko. El gos que esperava, de Lluís Prats.
«Cadascú llegeix un paràgraf, repassem paraules que no s'han entès i xerrem molt, fem que els participants en el taller es deixin anar en català», explica Mar Pèlach, arquitecta de professió i voluntària per la llengua que diu, amb convenciment: «Amb aquesta acció, rebo molt més del que dono».
Les seves companyes de voluntariat, Montse Sastre, comerciant, i Mercè Fages, que fins fa poc ha treballat a l'Ajuntament de Roses, tenen en comú que són integrants del GTR, el Grup de Teatre de Roses. Aquesta faceta interpretativa els aporta habilitats per ensenyar els alumnes a millorar la dicció i la pronúncia.
«Aquest voluntariat és un enriquiment a tots els nivells, parlem de tradicions, coneixem paraules noves i aprenem molt», reconeix Montse Sastre. «La lectura d'un llibre ens funciona molt bé, perquè a partir d'allò que llegim sempre podem iniciar converses que ens ajuden a conèixer-nos entre nosaltres», comenta Mar Pèlach, i hi afegeix: «El fet que hi hagi una diversitat de nacionalitats i diferents nivells culturals fa que aquests tallers siguin molt interessants».
Carlos és colombià i es va apuntar al taller per tres motius que detalla: «Bàsicament, perquè vull perfeccionar la lectura, vull ampliar el meu vocabulari en català i també trobo important la integració amb els companys».
En el preàmbul a la lectura, els alumnes i les voluntàries per la llengua acostumen a posar-se al dia de qüestions personals o d'anècdotes que han viscut. L'ambient de la classe és càlid i amigable.
Punt de trobada, la biblioteca
Punt de trobada, la biblioteca
El punt de trobada és sempre la Biblioteca Jaume Vicens i Vives, excepte, puntualment, la darrera sessió de desembre, que es va fer en una aula de l'Oficina de Català. En ser l'última classe de l'any, alguns dels alumnes van portar aliments típics de la seva terra per compartir-los amb els companys i fer una celebració nadalenca.
Mònica Corominas, tècnica de l'Oficina de Català de Roses, es felicita de l'èxit d'aquest taller, que fa set anys que es pot organitzar «gràcies al fet que les voluntàries li volen donar continuïtat i sempre hi ha alumnes inscrits».
