11 de desembre de 2018
11.12.2018
Figueres

«És molt dura una vaga de fam, no només per a qui la fa, sinó per a les seves famílies»

El President del Parlament de Catalunya ha acompanyat Agnès Lladó en la presentació com a alcaldable d'ERC a les eleccions del 2019 a Figueres

11.12.2018 | 19:22
Roger Torrent, durant l´entrevista a Figueres.

El primer destí de Roger Torrent després del seu viatge de tres dies a Bèlgica, la setmana passada, va ser Figueres. A Brussel·les, es va reunir amb vicepresidents del Parlament Europeu, amb el president del Comitè de les Regions i també amb la líder dels Verds, Ska Keller, per debatre sobre la situació a Catalunya.

Quines impressions porta dels seus contactes amb les institucions europees?

A Europa, no només en l'àmbit institucional sinó també polític, no hi ha un posicionament respecte si la independència sí, o si la independència no. I és normal que no hi sigui, perquè aquesta és una qüestió que decidirem els catalans i les catalanes, votant. Però sí que cada cop hi ha més veus que reclamen la fi de la repressió i una solució democràtica. Veus que ens han d'ajudar a generar un clima propici i unes condicions objectives necessàries perquè hi hagi un diàleg amb el Govern espanyol que acabi derivant en aquesta solució democràtica, que no és altre que un referèndum.

Des de dins de la presó, hi ha presos polítics que han adoptat la mesura extrema de la vaga de fam. Quina valoració en fa d'aquesta acció?

És una acció molt dura, que s'ha de dimensionar com a tal. És molt dura una vaga de fam, no només per a qui la fa, sinó per a les seves famílies. Òbviament, ens fa patir una situació d'aquest tipus, perquè és molt extrema. No haurien de ser jutjats, perquè en democràcia organitzar un referèndum no pot ser mai delicte. Se n'ha fet una mentida judicial, un relat inventat, que els aplica una sèrie de delictes que, en democràcia, no es poden associar al fet de posar urnes.

Però hi haurà judici.

Així és, un judici que té unes mancances i una falta de garanties molt evidents. Entre altres, l'actitud del Tribunal Constitucional, que paralitza sistemàticament els recursos, impedint que puguin recórrer a Estrasburg i, per tant, que no es pugui fer justícia des d'Europa. Aquesta actitud vulnera d'una forma flagrant els seus drets i, per això, han optat per la vaga de fam. Tenen tot el nostre suport i la nostra companyia a les famílies.

Pot semblar un contrasentit que estiguin interns en presons que són competència del seu govern?

Les presons són presons aquí, a Madrid, allà on sigui. La qüestió és la situació d'injustícia de fons i com el Govern espanyol ha utilitzat els tribunals per fer front a un conflicte polític per no afrontar democràticament la situació a Catalunya, i, a més a més, aplicant venjança. Només amb venjança s'entén el fet que avui estiguin en presó provisional, una de les qüestions que més sobta i escandalitza Europa.

Dolors Bassa es troba al Puig de les Basses de Figueres. Imagini que llegirà aquesta entrevista. Què li vol dir?

A la Dolors, l'estimem. Ens agradaria que avui pogués estar amb nosaltres, que pogués passejar pel seu Montgrí i per la seva gola del Ter. Sé que no falta gaire perquè això sigui una realitat i perquè ens puguem abraçar. Fa més o menys un any vaig estar a Figueres en un acte electoral que vam fer amb la Dolors. Feia poc que ella havia sortit de la presó, el primer cop que hi va ser, i, tot i això, es va arremangar i va ajudar Esquerra a aconseguir la majoria independentista, que heroicament vam assolir el 21 de desembre. Aquesta és l'actitud de compromís que la manté ara a la presó.

Com ha trobat els polítics exiliats?

Els he trobat forts, serens, valents, actius i amb ganes de buscar aquests acords estratègics en l'àmbit de l'independentisme, per buscar aquests escenaris que ens permetin avançar col·lectivament amb l'objectiu polític que compartim. És clar que estar a l'exili és una situació molt complexa des d'un punt de vista personal i familiar, i en aquest sentit tant Carles Puigdemont com Lluís Puig, Meritxell Serret i Toni Comin compten amb tota l'empatia i tota la solidaritat. Tots ells comparteixen la voluntat de denunciar internacionalment la situació que viu el nostre país.

Què li suggereix veure que hi ha un descontentament amb el Govern per part de col·lectius que han cridat a la vaga, com el de la sanitat o l'ensenyament?

Crec que hem de fer una doble valoració. Hem de respondre institucionalment, com a Govern i com a Parlament, a les inquietuds de col·lectius d'aquest país que legítimament reclamen superar tot el període de retallades i d'increment de les necessitats socials. Responent a aquestes demandes legítimes, el que estarem fent és lluitar pels drets socials i és aquesta lluita que ens portarà a la República. La República ens transmet la capacitat de poder fer polítiques socials, és a dir, eines per ajudar la nostra gent.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook