07 de desembre de 2018
07.12.2018
Navata

Jaume Homs: «Vam pensar en gran, sabíem que la població de Navata creixeria»

El batlle fa balanç dels projectes més destacables que s'han impulsat en els 31 anys que porta al capdavant del municipi fent costat als veïns

07.12.2018 | 20:15
El batlle fa balanç dels projectes que s´han impulsat

Jaume Homs i Campamar (Lladó, 1947) acumula 31 anys d'experiència com a alcalde del poble de Navata. La seva vida laboral va començar de jove en el món de la construcció, i durant 25 anys ha compaginat la gerència d'una constructora amb la gestió del món municipal. L'any 1983 entra de regidor a l'Ajuntament i és el 1987 quan es converteix en alcalde, un càrrec que ha exercit fins avui sota els grups de Convergència, CiU i PdeCat. Per exercir el càrrec d'alcalde, Homs assegura que cal «sentir el que fas i estar al servei de la gent».

- Des que és alcalde, com ha evolucionat el municipi?
- El canvi més important que ha patit el municipi al llarg d'aquests anys és, sens dubte, el demogràfic. Quan vaig entrar a l'alcaldia, érem 611 habitants i ara estem a 1.430. Tot i això, deixant de banda Torremirona, al nucli del poble aquest creixement ha estat natural i estava projectat. El que no teníem previst són els equipaments nous que haurien d'acollir la vida d'aquestes persones.

- La construcció d'aquests equipaments són un dels canvis substancials del poble?
- Sí. El mandat de 2007 a 2011 va ser una de les etapes més frenètiques. Vam invertir gairebé 4 milions d'euros a crear noves infraestructures. L'escola, per exemple. Amb divuit anys s'ha passat d'una aula de 100 metres quadrats a un equipament que en té 9.000. En aquell moment, també vam fer la llar d'infants, que no existia com a tal. En el seu moment, aquests projectes eren més grans del que tocava, però vam optar per pensar en gran, ja que sabíem que la població creixeria. En aquell context, l'excés de serveis privats al servei del ciutadà va resultar ser positiu.

- Va ser en aquell moment que es va refer la zona esportiva?
- Sí. D'un camp de futbol de 5.000 metres quadrats amb pista poliesportiva, s'ha passat a una zona d'equipaments de 8 hectàrees, equipada amb noves pistes, dos camps de futbol, un espai de rugbi, dues piscines, una pista de vòlei sorra i diverses de petanca. Actualment, la zona esportiva és utilitzada per molta gent. Al camp de futbol, per exemple, hi ha més de 180 fitxes federatives i catorze equips. L'impuls inicial de tot això va ser un programa de l'Ajuntament que fomentava els valors gràcies a l'esport. Aquesta premissa segueix sent el model a seguir dels nens a partir de quatre anys del municipi.

- Quins projectes s'han emprès durant l'últim mandat?
- El més important és el nou POUM, que hi hem estat treballant durant quatre anys, està a punt d'aprovar-se i té una dotació econòmica de 72.000 euros. Aquest pla planteja com ha de créixer Navata ordenadament, i com s'ha d'adaptar l'entramat urbà a les necessitats actuals de la població. Al carrer Cabanelles, per exemple, s'hi faran modificacions per millorar la mobilitat i la seguretat. Aquests canvis també generaran noves parcel·les habitables.

- Quins treballs heu fet per millorar l'eficiència energètica?
- Hem fet un treball integral a través de diferents projectes. Per una banda, el 31 d'octubre passat vam adjudicar el canvi d'enllumenat a tecnologia LED per 200.000 euros. A finals d'any, ja haurem començat a canviar els més de 750 punts de llum del municipi. A banda d'això, també hem creat la xarxa de calor per biomassa, que porta aigua calenta i calefacció a l'escola, al gimnàs i als vestidors dels camps de futbol. Aquest projecte de biomassa està complementat amb una sèrie de plaques solars destinades a l'autoconsum per l'escola. Per altra banda, a l'escola, també hi vam fer una actuació fa dos anys que consistia a refer les obertures per estalviar l'energia. La segona fase d'aquesta reforma es farà l'any vinent.

- I parlant de projectes futurs... Quins deixa pendents?
- De cara al pròxim mandat, falta fer el canvi de seu de l'Ajuntament a un edifici de la plaça Escultor Casamor, ja que l'actual se'ns ha quedat petit. És un edifici que estava parcialment rodejat per l'antiga muralla que envoltava el nucli de Navata, i en manté algun fragment. És un projecte que em fa especial il·lusió. Serà com una tornada als orígens. De cara al futur, també faltarà l'adequació de la placeta Sant Antoni, del nucli antic; un punt de recàr­rega de vehicles elèctrics; i acabar la reforma del centre cívic amb 150.000 euros.

- La implantació del supermercat Suma va en detriment del comerç local?
- No. Precisament va venir a cobrir la necessitat de falta de comerç local, ja que tots els negocis havien anat tancant.

- Us sentiu vostre Torremirona?
- Sempre ha sigut nostre. Està gestionada per una unitat de conservació que vetlla pels interessos de la urbanització i en la qual l'Ajuntament té representació. A més, els serveis d'aigua i llum d'aquesta zona són municipals. És una zona de treball, oci i lleure que actualment ofereix més de 250 llocs de treball diaris. Estem contents de veure com cada vegada hi ha menys gent que té aquí el lloc de segona residència i augmenta el nombre de gent que s'hi ha establert, que porta els nens a l'escola i utilitza els serveis del poble.

- Es tornarà a presentar a les eleccions municipals del 2019?
- Segurament sí, i molt probablement per JuntsxCat amb una llista transversal. De totes maneres, penso que arriba el moment de fer un relleu, i no perquè no em senti útil, sinó perquè penso que hauria de canalitzar l'esperit d'ajuda a altres persones cap al món de l'associacionisme.

La planta de tractament de nitrats de Navata ja està a ple rendiment

La planta de tractament de nitrats que es va instal·lar fa dos mesos a la zona de serveis tècnics de Torremirona ja dona servei a ple rendiment al municipi. A la planta, hi entra aigua contaminada amb nitrats, es tracta amb un sistema biològic i químic i la reconverteix en potable i sense impureses. Aquest projecte ha costat 215.000 euros a l'Ajuntament, i ha nascut després de 20 anys de recerca i de quatre plantes amb tractaments diferents. La que s'ha instal·lat és la que té el cost més baix d'implantació i manteniment, i no a residus. «Era una garantia de futur», diu Homs, ja que en alguna època gairebé s'arribava als paràmetres màxims de nitrats permesos per llei.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook