06 de desembre de 2018
06.12.2018
La Jonquera

L'acció i la cooperació transfronterera, a debat

La UdG ha reunit acadèmics i representants de diverses institucions públiques i sindicats per parlar sobre l'estat de la política transfronterera

06.12.2018 | 18:12
La taula de debat s´ha celebrat a la UdG.

La Fundació Catalunya Europa ha presentat recentment el seminari «La Política i l'acció transfronterera catalana a debat» amb la participació d'acadèmics i representants de diverses institucions públiques i sindicats amb l'objectiu de posar sobre la taula l'estat de la cooperació transfronterera a diferents escales.

El director del departament de Geografia de la UdG, Joan Vicente, i el President de la Comissió executiva de la FCE, Francesc Colomé han donat la benvinguda als assistents i ambdós han coincidit en la necessitat de reflexionar i aportar pensament en els moments actuals.

Francesc Colomé també ha fet esment a l'informe publicat aquest any per la FCE «Europa en l'horitzó: Barcelona i Catalunya en l'articulació i la construcció europea» de Javi Martin que justament parla del pensament i l'acció de Pasqual Maragall en les relacions transfrontereres i en destaca l'actualitat de les seves idees sobre la necessitat de cooperar entre els territoris per sobre de les fronteres, just en els moments que estem vivint a Europa.

Mita Castañer, directora de la càtedra de Geografia de la UdG ha estat l'encarregada de moderar els ponents de la primera taula de debat: «La construcció d'un espai transfronterer a diferents escales», amb l'objectiu de reflexionar i pensar com han de ser les relacions transfronteres en una escala intermèdia i quines sinèrgies i col·laboracions són necessàries en aquest marc europeu.

En aquesta taula ha intervingut Xavier Bernard-Sans, director de l'Euroregió Pirineus Mediterrani (EPM), que ha parlat del canvi estratègic que ha dut a terme aquesta institució, no només a través del canvi de seu física a Perpinyà, sinó també amb l'elaboració d'un nou full de ruta on es reforça la identitat euroregional i de més proximitat amb la ciutadania així com també l'elaboració d'una proposta més ambiciosa ampliant els àmbits d'interès a salut i biotecnologia, turisme, aigua i agroalimentari.

Bernard-Sans ha presentat l'EPM com una euroregió específica i d'un pes especial comparada amb altres euroregions i per això creu que és l'eina ideal perquè políticament des de Catalunya es pugui mirar més enllà i poder presentar-se a Europa amb més força, tant per número d'habitants com de PIB.

Acte seguit, Rafel Giménez Capdevila, responsables de projectes internacionals de la secretaria d'Afers Exteriors de la Generalitat ha presentat breument les novetats en polítiques de veïnatge a diferents escales en les que es treballa des d'exteriors actualment.

També ha fet un repàs dels instruments jurídics creats per a la cooperació transfronterera, a partir del 1995 amb el tractat de Baiona i el 2006 amb la AECT (agrupació europea de cooperació territorial) que és la figura jurídica que permet construir els projectes concrets, com el que ha fet possible l'Hospital de la Cerdanya. Giménez Capdevila també ha presentat una comparativa en l'estructura institucional i administrativa entre Espanya i França per mostrar el diferent pes que tenen els ens administratius d'un estat i l'altre i les asimetries que posteriorment dificulten la cooperació.

Javi Martin, geògraf del dept. de Geografia de la UdG i autor de l'informe publicat per la FCE, ha destacat alguns punts exposats a l'estudi que ajuden a entendre el per què algunes d'aquestes idees defensades per Pasqual Maragall són encara vigents. En una segona part Martin ha presentat algunes idees i reflexions sobre el futur de la cooperació treballades des d'un punt de vista acadèmic, a partir d'uns gràfics que mostren l'asimetria en la cooperació transfronterera pel que fa a la participació de projectes europeus.

Com a propostes de futur es planteja repensar el paper de les grans ciutats en el marc de l'Euroregió i en aquest sentit creu que des de Barcelona es pot tenir un paper i una veu més rellevant en temes de cooperació transfronterera. També a nivell d'Eurodistricte s'hauria de plantejar si cal un reglament que li doni un reconeixement i que defineixi com s'ha d'articular i pugui resoldre problemes diaris en els que es troben els municipis transfronterers com el transport o la seguretat.

Treballant en el mateix nivell que l'Eurodistricte s'ha donat peu a la taula de debat següent «Del bulevard dels Pirineus a l'eurodistricte: present i futur de la cooperació transfronterera a les comarques gironines» amb Joan Armangué, delegat de la FCE a l'Empordà com a moderador.

Ha obert el debat Josep Puigbert, director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, que ha parlat de la complexitat habitual de funcionament dels organismes que es creen, com és el cas de l'eurodistricte, i la necessitat de repensar en una gestió més eficaç així com una voluntat política de tirar endavant aquesta cooperació.

També ha fet esment d'alguns problemes en els que es troben diàriament els municipis i habitants de territori transfronterer, un dels casos més paradigmàtics és els dels bombers d'una banda i l'altra de la frontera, que tenen grans dificultats per cooperar en l'extinció de focs fronterers.

Tot i aquestes dificultats, Puigbert afirma que cal pensar la frontera com un espai d'oportunitats. En l'actual Europa dels Estats, diu Puigbert, la zona transfronterera és la «zona zero» i això implica abandonament davant dels problemes que sorgeixen: «desapareixen les fronteres físiques però sorgeixen les barreres o fronteres administratives».
Segons Puigbert seria necessari un règim que es pugui aplicar per totes les parts transfrontereres europees. Cal fer una diagnosi de problemes, i posar solucions creant uns estatuts propis, que evitin canvis dràstics entre un costat i l'altre de la frontera.

El segon ponent de la taula, Pierre Place, president del Consell Sindical Interregional Pirineus Mediterrània ha parlat de la perspectiva social d'aquesta cooperació transfronterera a través de les organitzacions socials i sindicals com és PIRIMED. En primer lloc ha fet una descripció de l'organisme que representa i del perfil de l'assalariat transfronterer, que és diferent depenent del costat de la frontera.

També ha fet una valoració de la situació actual de l'assalariat a nivell d'Europa, denunciant la precarietat que en part es genera amb el «dumping laboral» i la necessitat de redreçar aquest fenomen perquè tothom jugui les mateixes regles del joc. En aquest sentit ha explicat un projecte europeu en el qual PIRIMED en forma part amb l'objectiu de fer un estudi a fons sobre la situació transfronterera pels treballadors i elaborar un document de propostes concretes que puguin facilitar i millorar-ne la mobilitat sense que això impliqui una precarietat social.

Finalment, l'alcaldessa de La Jonquera, Sònia Martínez, ha reiterat bona part del que Josep Puigbert ja havia avançat sobre els problemes en els que es troben sovint des de l'àmbit local amb la cooperació transfronterera i la necessitat clara d'una voluntat de les persones i des de la política per dur a terme aquesta cooperació.

En aquest sentit, posa com a exemple d'èxit en cooperació transfronterera el projecte del Museu de l'Exili tot i les dificultats en les que s'han trobat. Martínez creu que a nivell local es fa força feina en projectes interregionals que serveixen sobretot per fer aquest intercanvi necessari a banda i banda per conèixer-se, però perquè això passi cal primer de tot voluntat. Ha esmentat alguns dels problemes diaris en els que es troben municipis com el seu, com el del transport escolar o les comunicacions i la necessitat de buscar una solució conjunta.

Per cloure la jornada, Jaume Feliu, el delegat del rector pel territori de la UdG, ha fet unes paraules de resum i tancament, en el que tots els participants han acordat la necessitat i importància d'aquest tipus de debats per tal de treballar conjuntament des de diferents àmbits (administració, entitats socials, universitats, etc.) i poder donar l'espai per les reflexions, detectar problemes i aportar solucions. En aquest sentit, tant des de la Fundació Catalunya Europa i com des de la Universitat de Girona han afirmat que és un tema d'especial interès en el que continuaran treballant.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook