04 de desembre de 2018
04.12.2018
Figueres

"Un testimoni ocupa: "Hi ha gent que obre pisos buits a persones sense recursos i els cobra entre 300 i 500 euros"

El fenomen de l'ocupació il·legal d'habitatges ha crescut en els darrers anys a les comarques gironines

04.12.2018 | 16:13

El fenomen de l'ocupació il·legal de pisos ha crescut en els darrers anys a les comarques gironines propiciat per l'elevat nombre d'edificis que van quedar a mig fer o en mans de bancs per la crisi. Són molts els municipis afectats per aquesta problemàtica. Un d'ells és Figueres. L'ACN ha pogut parlar amb un testimoni ocupa, que vol mantenir l'anonimat. Explica que hi ha diversos blocs a la ciutat que pateixen ocupacions i que la gent que hi entra ho fa perquè no té recursos. Segons explica, en molts casos, hi ha persones que es dediquen a obrir-los tirant a terra portes blindades i després cobren als nous inquilins entre 300 i 500 euros per la feina. "Són uns diners que s'emporten per menjar", assegura. No tenen llum ni aigua. Per això, ideen tot tipus de tècniques i autèntiques obres d'enginyeria per intentar connectar-se a la xarxa. Tot i que l'Ajuntament no ha facilitat noves dades sobre el problema, a mitjans de 2016 va fer públic que la policia havia intervingut entre el maig de 2015 i el març de 2016 en 90 casos.
La problemàtica de les ocupacions de pisos és generalitzada a les comarques gironines. Els habitatges buits o a mig acabar que va deixar la crisi han provocat que molts s'omplin de famílies i persones sense recursos i que, en d'altres casos, l'ocupació s'acabi convertint en un negoci. Figueres és una de les ciutats afectades per aquest fenomen.

Tot i que l'Ajuntament no ha facilitat dades sobre l'impacte que aquesta situació té a hores d'ara, a mitjans de 2016 va fer públic que havien intervingut en uns 90 casos. Fins i tot la ja exalcaldessa, Marta Felip, hi va fer referència durant el seu discurs de comiat aquesta setmana. Marxava, va dir, sense haver pogut resoldre aquesta situació, atribuint el "fracàs" a la manca d'eines i al propi sistema.

Hi ha molts blocs que pateixen aquesta problemàtica. I n'hi ha de repartits per tota la ciutat. L'ACN ha pogut parlar amb un testimoni ocupa, que viu en un bloc propietat d'una entitat bancària d'una quarantena de pisos, onze dels quals estan habitant il·legalment després d'esbotzar a porta.

El testimoni, que vol mantenir l'anonimat, explica que el bloc ja havia patit aquesta situació anteriorment, amb ocupes d'ètnia gitana que l'Ajuntament va aconseguir fer fora. Segons diu, ara mateix hi viuen famílies i persones d'origen divers però que comparteixen una problemàtica comuna: "no tenen recursos".

"Són persones que no tenen ingressos, ni un sol cèntim a la butxaca, no tenen res per menjar ni on dormir", relata. "N'hi ha que es dediquen a obrir pisos per una altra persona i després els cobren 300, 400 o 500 euros, depèn", afegeix. "És com una feina i no és una gran suma de diners", insisteix.

"Una persona cobra uns 1.000 euros per una feina i són uns 500 que s'emporten ells per trencar una porta de ferro i una de fusta. A més, després la gent vol que el pis tingui llum i aigua... No és gratis", remarca.

El testimoni justifica la situació. "Ningú pot criticar el que fa algú altre. Si la teva família no té per menjar, ni on estar-se, ets capaç de robar per a ells. És lògic, no? És supervivència", insisteix.

Diu que espera que no els facin fora com ho van fer amb els anteriors ocupes "amb amenaces". Admet, però, que alguns tenen procediments judicials oberts.

Tampoc tenen llum ni aigua. Per això, ideen tot tipus de sistemes autèntiques obres d'enginyeria per intentar connectar-se a la xarxa. Els talls dels dos serveis són constants però ja han trobat la manera d'esquivar-los. "La llum tothom intenta punxar-la com pot, de l'entrada, dels espais comuns... Si es pot, si no, doncs mentre tinguin un espai on viure n'hi ha prou", insisteix.

Tapiar pisos o posar-hi seguretat privada

A banda d'aquest bloc, en els darrers temps a la ciutat s'han tapiat edificis sencers. També se n'han aconseguit desallotjar altres com el del carrer Alberes, el del carrer Ramon Mandri o els edificis de protecció oficial de la plaça Joan Tutau a través del blindatge de comptadors o posant seguretat privada. El consistori també va posar en marxa l'any 2016 una campanya per demanar la implicació de les comunitats de propietaris alertant de la importància d'avisar la policia quan es detecta una ocupació.

Aquesta problemàtica, però, no és exclusiva de Figueres. A la resta de la demarcació, especialment en les capitals de comarca és bastant habitual. En concret, a La Bisbal d'Empordà ja hi va haver una onada d'ocupacions important que va obligar el consistori a actuar. Aleshores es va tirar endavant un pla per tal de posar fi al fenomen. L'estratègia passa per coordinar Mossos d'Esquadra, Policia Local, Ajuntament i afectats per denunciar el més ràpid possible els ocupants.

El govern municipal va decidir tirar endavant aquest pla a partir del moment que va comprovar com les persones que entraven en habitatges de manera il·legal, no ho feien per necessitat. També va preocupar al consistori el fet que bona part dels pisos que s'ocupaven no eren d'entitats bancàries, sinó de particulars que eren fora.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook