Ana Novella és professora del Departament de Teoria i Història de l'Educació de la Universitat de Barcelona i investigadora de recerca en educació moral. El 1998, es va començar a especialitzar en consells d'infants. Segons explica, la idea ha estat, en certa manera, traslladar el món de les assemblees escolars a la creació d'un nou òrgan d'àmbit de ciutat. Fa uns dies, va fer una sessió de treball amb el Consell Ciutadà d'Infants de Figueres i també amb professorat dels centres educatius de la ciutat.
Quin és el seu vincle amb el Consell d'Infants de Figueres?
Soc amiga d'aquest Consell d'Infants. Els he seguit sempre molt de prop. Fa dos anys, vaig col·laborar amb tutors i tutores perquè donessin suport als nens i les nenes en la responsabilitat que tenen com a consellers. La idea és que no sigui només el Consell representat per als nens i nenes que el formen, sinó que també es puguin implicar els seus companys.
Quines són les responsabilitats fonamentals dels consellers?
Ells tenen molt clar que volen millorar la seva ciutat. Dit això, tenen la responsabilitat de recollir les necessitats que tenen els nens i les nenes de la ciutat, pensar-les junts i fer propostes per tal que en les polítiques públiques les tinguin en compte. La seva responsabilitat no és només informar i dir el que pensen, sinó que també han d'articular totes les accions concretes perquè al final es puguin executar.
El Consell d'Infants no seria possible sense el suport de l'Ajuntament?
És la primera premissa. Que hi hagi un Consell d'Infants en una ciutat és un compromís polític de l'equip de govern. Dins els consells sectorials que hi ha al municipi, i que aporten el seu ajut al govern de la ciutat, com poden ser el consell de les dones, el consell de la gent gran o el de la joventut, també hi ha d'haver un consell de nens i nenes, perquè, si no, aquest és un col·lectiu que queda invisibilitzat. Per governar un municipi inclusiu, fet a la mida de tots, no es pot oblidar la ciutadania infantil.
A Figueres, la seva funció ha tingut un doble objectiu, acompanyar els nens i les nenes però també els mestres i professors.
Com passa en tots els consells sectorials, és molt important bastir ponts amb els altres agents que, d'alguna manera, estan compromesos amb la ciutat i que sumen coses. Aquesta sessió ha permès pensar junts, escola i Consell d'Infants, com es poden ajudar mútuament per anar plegats en la responsabilitat i el compromís que han pres. Hem pogut verbalitzar què pot facilitar cadascú perquè el Consell d'Infants funcioni millor.
Quina impressió n'ha tret?
Que la predisposició per part de tots és molt bona. Cadascuna de les parts sap molt bé que són facilitadors de la participació i de la socialització. La complementarietat és fonamental, i aquí també cal incloure-hi la família per complir aquesta funció.
Com descriu la seva experiència treballant a prop dels Consells d'Infants?
He après molt amb tècnics i nens sobre com s'exerceix la ciutadania en els Consells d'Infants i sobre com es pot construir en l'educació amb valors i de la democràcia, des de l'experiència viscuda en primera persona i en col·lectivitat. El més important del Consell d'Infants és que nens i nenes d'una pròpia ciutat es troben per tirar endavant una funció comuna. La idea és que es trobin, que s'associïn, que es vinculin, amb l'objectiu de treballar per la ciutat.
Quants Consells d'Infants hi ha a Catalunya?
Precisament, vam fer un projecte de recerca que ens va permetre fer un mapa dels Consells d'Infants. L'any 1996, vam calcular que n'hi havia una seixantena i en l'actualitat ja en tenim noranta. La diversitat de cada municipi fa que cap d'ells sigui igual.
Com ha vist el funcionament d'aquest òrgan a Figueres?
Són molt grans, se saben organitzar molt bé i tenen una capacitat de treball enorme. Em consta que aquests nens i nenes han revolucionat la ciutat, fent coses a gran escala i que estan molt presents en la vida social i cultural de la ciutat. Els demano que no perdin la il·lusió i la curiositat per seguir treballant per la seva ciutat.
