14 de novembre de 2018
14.11.2018
Llançà

El Parlament insta el Govern a prendre mesures per evitar noves urbanitzacions al litoral

La Comissió de Territori descarta demanar que s'aturin projectes com el d'Aiguafreda a Begur o el Roses-2 a Llançà

14.11.2018 | 13:57

El Parlament insta el Govern a modificar el Pla Director Urbanístic del sistema costaner o aprovar "altres figures jurídiques equivalents" per evitar la construcció de noves urbanitzacions al litoral. Aquest és l'únic punt que ha prosperat de dues propostes de resolució tractades durant la Comissió de Territori i que buscaven un "posicionament polític" contra dos projectes concrets que afecten a la Costa Brava: el desenvolupament de la urbanització Aiguafreda de Begur (Baix Empordà) on s'hi projecten 260 habitatges i tres hotels nous i la construcció de 40 cases a primera línia de mar a Llançà. La comissió ha rebutjat aplicar una moratòria als municipis afectats.

La Comissió de Territori ha tractat aquest dimecres dues propostes de resolució presentades pel grup parlamentari Catalunya en Comú Podem que buscaven arrencar un "posicionament polític" contra la construcció de dues urbanitzacions projectades a la Costa Brava i que han despertat l'oposició d'entitats ecologistes.

El primer dels projectes que han instat a "aturar" és el desenvolupament de la urbanització a la cala Aiguafreda de Begur. La proposta recull que es preveu construir 260 habitatges i tres hotels nous en una superfície de 70 hectàrees situades en un paratge "relativament verge" de la costa. I que tot això es fa, afegeixen, sense comptar amb "cap estudi d'impacte ambiental ni paisatgístic adient".

"Entre els aspectes que més preocupen als veïns i veïnes són la manca de transparència de l'ajuntament i, sobretot, la preocupació per l'impacte ambiental que ocasionaria un desenvolupament urbanístic d'aquestes dimensions, en gran part inclòs dins de la franja de 500 metres del domini públic marítimo-terrestre", exposa el text que també subratlla que la urbanització limita amb espais protegits pel PEIN Muntanyes de Begur i la Xarxa Natura 2000.

La resolució proposava instar a impulsar les mesures necessàries per protegir la cala i evitar la construcció prevista i realitzar un informe d'impacte ambiental que analitzi la capacitat de càrrega de la zona i l'impacte de les noves edificacions tenint en compte la despesa hídrica i la "forçosa" tala dels boscos existents que implicarà. A més, la CUP també havia proposat dos punts més: aplicar una moratòria i instar els ajuntaments a desclassificar els sòls del litoral que no s'han desenvolupat.

Aquestes propostes, però, no han prosperat. L'únic punt que han aprovat és el que preveu instar el Govern a modificar el Pla Director Urbanístic del sistema costaner o aprovar "altres figures jurídiques equivalents" que permetin la desclassificació de sòl urbanitzable que no ha estat desenvolupat.

40 habitatges a primera línia de mar

En la segona proposta de resolució, que afecta a Llançà, també ha tirat endavant només aquest punt tot i que el text presentat també demanava proposar aturar la construcció de 40 cases a primera línia de mar en el sector anomenat Roses-2.

"Aquest projecte urbanístic està basat en un planejament inicial de fa més de 30 anys i que actualment no té sentit des d'un punt de vista ambiental i de model territorial", argumenta la proposta que posa el focus en la necessitat de protecció del Rec d'en Feliu, un "connector biològic d'interès pel Parc Natural del Parc de Creus perquè és de les poques zones forestals litorals que queden en aquest àmbit i alhora perquè el bosc de ribera fa de connexió ecològica d'interès per la fauna de l'espai protegit".

Aquesta proposta només ha rebut el suport dels diputats de Catalunya En Comú Podem i la CUP, mentre els representants de Junts per Catalunya i el grup republicà s'hi han oposat i els diputats de Cs i el grup socialista s'han abstingut.

El diputat que ha defensat les propostes de resolució, David Cid, ha lamentat que la majoria de formacions, i sobretot les que formen part del Govern, no hagin volgut adoptar un "posicionament polític" contra les agressions al territori. "El que buscàvem era instar a utilitzar tots els marcs legals per intentar fer-hi front", ha dit. També ha lamentat que, a l'hora de votar en contra de les propostes, s'emparessin en què són competències municipals. "El que fan alguns ajuntaments és o no actuar o deixar passar", ha criticat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
anteriorsegüent