Agustí Badosa (PDeCAT) és l’alcalde de Sant Pere Pescador des del 2015, quan va ocupar el lloc de Jordi Martí (IpStPP-AM), però en els anys anteriors era el primer tinent d’alcalde. Té 62 anys, ve del món de les telecomunicacions i actualment també forma part de la gestió del Grup Curanta, un grup d’empreses amb seu a Torroella de Fluvià especialitzada en la producció i transport d’àrids, formigons i morters.

Quina valoració fa d’aquest mandat?

El fem bo per diferents aspectes. Internament, la realitat és que no tenim oposició, i com a equip de govern hem aconseguit un clima de col·laboració molt bo entre les diferents regidories. Externament, sempre voldríem fer més coses, ens falten dos projectes importants que arrencarem d’aquí poc. El que deixarem en aquesta etapa de legislatura serà bo per a Sant Pere.

Quins són aquests dos projectes?

Per un costat, una regeneració urbana amb una part molt important de l’artèria principal, que és el carrer del Mar, que connecta amb el pont. Ja vam fer una fase zero en la legislatura anterior i ara en farem dues més, serà beneficiós per al comerç. Per l’altre, al votant del riu farem un passeig fluvial que servirà per embellir Sant Pere i que els ciutadans i turistes puguin tenir un circuit molt clar entre aigües amunt d’aquest Fluvià i aigües avall fins a la desembocadura. Abans d’un any ha d’estar acabat. D’altra banda, també hem consolidat aspectes de promoció econòmica i turística, i de civisme, ja que vam crear un cos de vigilants municipals perquè donés suport i fos d’enllaç amb els Mossos d’Esquadra.

Es presentaran a les pròximes eleccions municipals?

Sí que hi ha intenció, perquè ens queda molta força per tirar endavant. Un mandat és curt, hem funcionat molt bé com a equip de govern i sempre queden projectes. Un fet que ens preocupa és l’escola municipal, és molt antiga, té més de cent anys i, com molts pobles de l’Empordà, la tenim en bar­racons, no es dota d’inversions per part d’Ensenyament. Els estem collant a veure si, d’alguna manera, se’ns dona una solució, amb un projecte d’arquitectura. A més, podria haver-hi una possible ampliació que tenim en terrenys municipals.

En quin punt es troba la constitució de la Comunitat d’Usuaris d’Aigua (CUA) del Baix Fluvià?

El 2016, a Sant Pere, el canvi climàtic es va manifestar molt ferotge, hi va haver una sequera molt important que va afectar el reg agrícola. En estar a prop del mar, la falca salina va entrar, com tota la vida, i es va agreujar. Es va contactar amb l’ACA i es va considerar que s’havia de crear una comissió, també hi formen part l’Armentera, Viladamat, Ventalló, Vilamacolum i Torroella, ja que es considera que tots sis estem extraient aigua de la manera que sigui. Hem fet la primera assemblea constitutiva i fa pocs dies vam entrar els temes de documentació i confiem a tenir-ho tancat a final d’any. No és una solució màgica, no farà que tinguem més aigua, però permetrà optar a subvencions europees per intentar com podem recarregar aquest freàtic en períodes més crítics. Pot ser un tema greu en el futur, els experts diuen que hi haurà períodes de sequera, de calor i de pluja molt menys uniformes que fins ara.

Amb l’estiu acabat, quina valoració fan de la temporada turística?

La valoració és bona, tenim set càmpings i són el nostre termòmetre. S’han mantingut. Fa molt temps que ho tenen clar, aposten per la qualitat i no per competir amb el preu. No competeixen amb el càmping del costat, ho fan de manera global, la competència és Europa. A Sant Pere tenim, durant l’any, 2.000 habitants i a l’estiu, quan coincideix també l’organització dels esdeveniments nàutics de primera categoria mundial, aproximadament 20.000. En línies generals, no hem tingut temes greus de civisme i en salvament i socorrisme tampoc hi ha hagut cap ensurt a la platja.

Històricament, costa arrossegar els campistes cap al poble?

Sí, però és diferent, ara hi ha una altra sensibilitat, el turista és més inquiet, vol conèixer coses i no es queda només amb el sol i la platja. Intentem complementar els carrils bici cada cop més.

Sant Pere, juntament amb Roses, l’Escala, Castelló i Empuriabrava, forma part del Club de les Badies més Belles del Món. Què representa per al poble?

Entrar-hi va ser un encert que va liderar Roses el 2012. El fet de coordinar quatre municipis és molt important, tenint en compte que nosaltres som els més petits. Cadascú aporta el seu valor i en un futur s’hauria d’estendre i enfortir, sigui el color polític que sigui. Si tots aportem el nostre granet de sorra, el visitant que ve a la Badia de Roses un dia apareixerà a Sant Pere i l’altre a Empuriabrava, l’Escala o Roses. Aquest club va començar fa 20 anys, valoren que hi hagi platges rellevants, amb aigües i sorra neta, que es tingui cultura, patrimoni, espai natural i, per exemple, també agrícola, on en el nostre cas és la poma, que té distintiu. Ho coordinem des de l’any passat, ha estat una bona experiència i el 2019 passarem el testimoni a l’Escala.

Aquest any han assistit als congressos mundials del club a la Bretanya francesa i a Taiwan.

Sí, i el de l’any que ve serà al Japó. En aquest club no només som europeus, hi està entrant bastant la badia asiàtica. Estenem la proposta cap a la part asiàtica per posar-ho en col·laboració i veure les pràctiques de tots per aprofitar-ho.

El 2019 cediran, a l’Escala, la coordinació del Club de les Badies

El Club de les Badies més Belles del Món va ser creat el 1997 a Berlín, i actualment en formen part una quarantena, entre elles la de Roses. L’objectiu és preservar i promoure la seva riquesa i hi treballen les poblacions de la trentena de països de tot el món on se situen. La Badia de Roses hi forma part des del 2012 i inclou els municipis de Roses, l’Escala, Castelló d’Empúries-Empuriabrava i Sant Pere Pescador. Aquest 2018 i l’any passat, la coordinació està en mans del poble santperenc i a partir del 2019 se’n farà càrrec l’Escala. La gestió és itinerant i cada poble de la Badia de Roses se n’ocupa durant dos anys.