Amistat, empatia i respecte són fils que ha teixit la Xarxa de Convivència al Marroc

L'expedició ha reunit nois i noies de Roses, Castelló d'Empúries, Figueres i Màlaga, que a priori no es coneixien, però que han construït una estreta relació d'amistat. Tots ells tenen en comú l'esperit aventurer i l'anhel de fer del món un espai millor.

L'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, és una més dins d'aquest grup i una de les seves reflexions és que se sent orgullosa de l'empatia i la humanitat dels seus companys de viatge. Entre aquests companys, hi ha la Maria, una estudiant figuerenca de Treball Social, que afirma que el projecte li ha canviat la perspec- tiva que tenia sobre la religió musulmana i la gent de procedència marroquina. «He trencat molts prejudicis i he pogut veure més enllà del que la nostra societat ens intenta mostrar», es convenç.

Reviure els orígens

Reviure els orígensA la Judith, que és de Roses i estudia màrqueting, el viatge li ha remogut tota mena de sentiments. Enumera «l'alegria, la tristesa i l'empatia» i assegura que se sent agraïda perquè «persones desconegudes» han passat a ser part del seu dia a dia. Una d'elles és la Hafsa, una jove mestra d'educació primària de 22 anys, que va néixer a Catalunya i ha pogut reviure els seus orígens familiars, que es troben al Marroc. «No m'avergonyeix dir d'on vinc ni com som, però sobretot m'ha marcat l'aventura d'acompanyar gent que no coneix el país i poder-los explicar allò que sabem».

Una impressió similar la comparteix Shiran, enginyer mecànic malagueny d'origen marroquí i de Sri Lanka, que assevera que «aquest viatge ha estat una cura per a tots els prejudicis». «Hem trencat estereotips preconcebuts i hem demolit murs per poder entendre què és allò que cal prioritzar: la por i la indiferència o bé el consens, la lluita, el diàleg i l'amistat?», es pregunta.

Un puzle resolt

Un puzle resoltEl rosinc Youssef s'emociona quan s'adona que la cultura marroquina ha unit trenta-una persones, «creant una història més per explicar que mai s'oblidarà». De fet, la història està anant molt més enllà dels cinc dies que van passar junts. Encara avui, tots ells mantenen el contacte, sobretot perquè els seus caps bullen d'idees per contribuir en projectes solidaris.

Estant a Marroc, van visitar l'Associació Darna, que ajuda infants desemparats. El grup porta gravats a flor de pell els moments que van passar amb responsables i nens de l'entitat. La Casandra, una jove de Roses, de 19 anys, recorda que l'experiència la va fer plorar d'emoció. «Vaig poder veure les ganes d'ajudar les persones i, sobretot, els més pe-tits», sosté, alhora que parafraseja un company d'expedició: «Al principi del viatge, érem un puzle sense resoldre; en acabar el viatge, el puzle es va resoldre». Segons ella, la cola que enganxa el puzle són els organitzadors, les ciutats elegides, els allotjaments i el grup seleccionat.

«He conegut el Marroc per dins, he obert la ment i he trencat prejudicis i mites», comenta la Laia, mestra d'Educació Primària de 20 anys. Hi ha una altra Laia, de 24 anys, també de Roses, que és graduada en Psicologia i que afirma que el viatge li ha donat «la clau que resol l'equació que buscava: Com aprendre a conviure i a estimar amb la diferència que ens brinda l'ésser humà». La Ivet, psicòloga rosinca, relata in- nombrables records, entre els quals destaquem el d'una nena de Darna: «Sense conèixer-nos, ens va regalar el somriure més bonic del viatge».

Adam, marroquí resident a Roses, de 20 anys, i estudiant del grau superior d'Automoció, feia sis anys que no anava al seu país i, per a ell, ha estat un flashback, amb un aprenentatge: «He recordat d'on vinc i ha estat un exemple de com hauria estat la meva vida si no hagués vingut aquí». Sensacions semblants ha experimentat Abdelali, de 20 anys, quan ha recorregut els carrers i olorat les parades de menjar i espècies, i s'ha ofert a resoldre dubtes dels companys de viatge sobre la cultura del nord d'Àfrica.

L'Oussama, de 18 anys i estudiant de 2n de Batxillerat a Roses, assegura que, aquest cop, ha tingut l'oportunitat de visitar llocs del seu país natal en profundi- tat i amb una mentalitat diferent d'altres ocasions. I en Mohamed, rosinc de 18 anys, també amb els orígens al Marroc, se sent afortunat per haver conviscut amb un grup de gent que li ha transmès «somriures, gracietes, bromes i molt bon rotllo.»

Nur, malaguenya de 26 anys que ha estudiat Filologia Hispànica, ha pogut veure el Marroc «des d'una perspectiva allunyada del turista convencional, sobretot des d'un prisma humà». En el viatge també s'han trobat la Zakia i la Hamza, les dues rosinques, de 19 anys, i estudien 2n de Batxillerat. La Zakia afirma que «l'experiència ha estat gran en tots els sentits»: «Hem compartit allò après, els dubtes, les nits de riure, els sopars sorollosos, els viatges en bus amb la nostra música a tot volum i els pensaments i reflexions sobre tot el que hem vist.» La Hamza parla dels seus companys de viatge com a «persones meravelloses»: «Sense forçar res, hem estat un grup que ha encaixat a la perfecció».

La Georgina va complir 18 anys tres dies abans del viatge i, com a regal, va fer realitat un somni: visitar el Marroc. «He après molt sobre la religió i la cultura musulmanes, sobre les persones i sobre mi mateixa», es felicita. La Meritxell, rosinca de 20 anys, reconeix que ha descobert «sentiments i emocions que mai hauria pensat que en un senzill viatge pogués trobar».

L'Esmeralda, en Rubén i la Karima han exercit de monitors del grup. L'Esmeralda reconeix com n'és de necessari que els joves puguin participar en projectes com Cultures en xarxa; en Rubén està convençut que és possible aprendre els uns dels altres mentre riu, i la malaguenya Karima agraeix «l'energia, la tendresa i l'empatia» dels viatgers.

Mohamed El Amrani i Montse Mindan

Mohamed El Amrani i Montse Mindan

El president de la Xarxa de Convivència, Mohamed El Amrani, retrata una imatge de l'aventura: «Un dels millors records el situo al baixar de l'autobús, just en el moment en què vam tornar a Roses. Cel nítid, posta de sol i tramuntana al passeig Marítim. Tornàvem a casa. Abraçades emocionades de comiat en el mateix lloc on cinc dies enrere només hi havia mirades tímides.

Després, cadascú arrossegant la seva maleta, tornava en silenci. A la maleta, algun souvenir, però sobretot una aventura impagable en un país divers i obert, però sobretot de cultura viva. Marroc serà ara també el nom d'un record que sempre guardarem, de quan trenta desconeguts van demostrar que és possible viure en la diferència i la riquesa humana».

L'alcaldessa de Roses, Montse Mindan, ha processat l'experiència en forma d'article d'opinió: «Aquest any he volgut dedicar cinc dies de les meves vacances a visitar el Marroc. El Marroc, com molts altres països, es pot conèixer des de diferents vessants. Jo he tingut la sort de poder gaudir d'una experiència diferent, la que ofereix la Xarxa de Convivèn- cia de Roses. Vagi per endavant el meu més sincer agraïment al seu President i la seva Junta.

27 joves, 3 monitors i una servidora ens vàrem endinsar en tota una aventura. Durant aquests dies, tots junts hem compartit totes les hores, visitant Chefchaouen, Tetuan, Tànger i Assilah. Hem visitat ciutats, pobles turístics i pobles rurals i hem compartit experiències amb ajuntaments, universitats, centres associatius... Ha estat una riuada d'imatges i de coneixements tan intensos que, a hores d'ara, encara estic intentant processar-ho tot.

És curiós, que no sorprenent, escoltar que els problemes dels municipis turístics són molt semblants arreu del món, que sorgeixin mirades de complicitat entre dos alcaldes que ni es coneixien, que els joves de totes les facultats segueixin els seus somnis i lluitin per ells, que ens tro- bem arreu amb aquells/es que ho donen tot sense esperar res a canvi.

Sabia que aquestes experiències ens farien qüestionar moltes coses, així com donar valor al que tenim. Però no m'esperava passar-m'ho tan bé! Hem estat còmplices de des- cobertes culturals, de tradicions, de nous menjars, d'emocions, de notícies colpidores, d'història, de llegendes, de jocs, de viatges impossibles en taxi, d'increïbles declaracions d'amor, de conduccions de bus diferents, de l'art del regateig, de confidències, de música i, fins i tot,defesta.

Estic agraïda a tot el grup per deixar-me ser part de l'aventura. Però, per sobre de tot, estic orgullosa del jovent de Roses, per la seva empatia i humanitat. Recordeu; de les experiències compartides en traiem sempre els millors records. Gràcies a tots i totes!»Conferència del viatge

Conferència del viatgeEl reportatge deixa molt de relat al tinter, però per conèixer més detalls del viatge podeu escoltar els seus protagonistes en una conferència coral, el 17 de novembre, a l'Institut Cap Norfeu de Roses, a 2/4 de 9 del vespre.