Tots Sants és un dia per tenir presents els difunts, per aquest motiu aquesta és la festivitat amb més afluència de gent als cementiris. Encara que tots els municipis fan un manteniment assidu dels seus cementiris -així ho han manifestat els ajuntaments de la comarca consultats per aquest Setmanari- els dies previs a l'1 de novembre és habitual la posada a punt d'aquests equipaments. La comarca en total té 88 cementiris. Algun municipi en té més d'un que dona servei a algun nucli habitat o que ja no s'utilitza. El poble altempordanès amb més cementiris és Cabanelles, que gestiona el del poble, el d'Espinavessa, Queixàs, Sant Martí Sesserres i Vilademires. Val a dir, però, que molts cementiris no són municipals, sinó que són del Bisbat. Aquests expliquen que les parròquies gestionen autònomament els cementiris amb cada ajuntament i que actualment, a la comarca, tenen 32 cementiris en propietat entre esglésies i ermites (comptabilitzen làpides sepulcrals). Durant el mes d'octubre, els consistoris de l'Alt Empordà aboquen esforços en els cementiris. Tot i que la majoria no hi destinen una partida pressupostària especial, les brigades i els agutzils tenen cura d'aquest espai, replantant flors, si cal, o repintant les parts malmeses.

Cementiris en reforma

Com a obres de més gran abast, a Palau-saverdera tenen previst posar columbaris -proposta no finalista dels pressupostos participatius del 2018- i restauraran les cobertes per evitar filtracions. A Peralada, la inversió que s'ha fet ascendeix als 60.000 euros: han sanejat i arreglat 54 nínxols de propietaris desconeguts, han creat un espai per a la gestió de restes, 24 nous nínxols i 21 columbaris. A Bàscara, han fet 12 nínxols nous per 11.000 euros i avisen que estan a l'espera d'una reestructuració per recuperar nínxols abandonats. Al cementiri de Vilafant, com el de Figueres, han repintat de blanc les parets. Fonts de l'Ajuntament de l'Escala expliquen que les obres del cementiri mariner no estaran del tot acabades per Tots Sants, encara que l'espai ja serà visitable (la fotografia que acompanya aquest article és dels dies previs de l'inici d'aquests treballs).

El projecte, redactat per Ar47 Arquitects i Territoris XLM, ha consistit en una actuació «mínima i necessària» per consolidar el monument i evitar-ne la degradació. Han reparat les esquerdes dels nínxols, les humitats i s'han tornat a encalar les parts més malmeses d'aquest emblemàtic cementiri declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 1984. El que dona valor als cementiris, però, són les històries que s'oculten darrere les làpides, com la de Lídia Noguer -anomenaven Lídia de Cadaqués- que es va sentir captivada per Eugeni d'Ors i que es va pensar, tota la vida, que ella havia inspirat el personatge de l'obra noucentista La Ben Plantada. Anys més tard, aquesta dona va encisar també un jove Salvador Dalí que quan Lídia va morir -el 30 de desembre de 1946- a Agullana, va manar construir-li una làpida que les autoritats eclesiàstiques de l'època no van deixar que s'instal·lés. Ja fa anys, però, que la làpida llueix recordant la Lídia de Cadaqués amb un epitafi escrit per D'Ors.

Activitats

La capital altempordanesa ja fa uns anys que organitza, a banda dels actes institucionals, la xerrada del metge forense Narcís Bardalet parlant diferents qüestions que envolten la mort. Enguany parlarà amb l'historiador Albert Testart, el dia 1 a les sis de la tarda­- sobre el cementiri maçó i la història de la maçoneria a Figueres. Aquest acte es realitza a les sis de la tarda al Tanatori Vicens.

D'altra banda, davant la previsió de mal temps, s'ha posposat pel dissabte 10 de novembre (20 h) l'acte que s'havia de fer després en el cementiri figuerenc, on havia d'obrir de nit il·luminat per espelmes en una visita de Bardalet tot explicant la història d'alguns morts que hi descansen. Els dilluns 12, 19 i 26 de novembre el Cercle Sport acollirà un seguit de xer­rades sota el títol Repensar la vida- Repensar la mort.

Entrevista a Antonio Gutiérrez

Nascut l´any 1964 treballa al cementiri de Figueres des de l´any 1985 i l´any 2003 va passar a ser-ne l´encarregat. Coordina l´equip que manté aquest equipament en regla. Explica que per Tots Sants tenen molta feina, però que estan orgullosos de poder ajudar a tots els visitants que ho necessiten.

Abans de venir-hi a treballar, el cementiri li feia respecte?

No, perquè el meu pare ja havia treballat aquí i jo, des de ben petit, ja venia al cementiri i per mi era una cosa ben normal.

Va entrar coneixent el cementiri.

Una mica. A més, tenia molt bona relació amb la resta de gent, perquè el meu pare era molt conegut i era una persona molt estimada, i això em va ajudar molt a l´hora de relacionar-me.

Potser encara algú el recorda! Com es deia el seu pare?

Aureli Gutiérrez.

Li agrada aquesta feina?

Molt! Ja des de petit volia entrar a treballar aquí. M´hi sento molt bé. Tothom que m´ho pregunta s´estranya, però per mi és una feina molt respectuosa. Has de ser molt sensible amb la gent, no venen al cementiri per gust, han perdut un familiar o un amic i, si puc estar per aquestes persones i ajudar-les, encantat. I orgullós que puguin sortir satisfets de la feina que es fa aquí. El dia que em jubili, vull sortir amb la cara ben alta.

Quin tipus de feina us toca fer?

Fem serveis d´enterraments de dilluns a diumenge, trasllats de restes, manteniment, neteja... Aquí sempre tenim feina!

Aquesta feina li ha fet replantejar la mort?

Sí, és clar que sí. Si neixes, has de morir, el que passa és que la gent no pensa que es morirà. Jo tinc la mort molt present i millor que arribi tard.

Hi deu haver moments durs en aquesta feina, no?

He viscut moltes situacions i a vegades et venen ganes de fugir per plorar una mica i tornar. És molt dolorós, sobretot si enterren gent jove.

Ha vist de tot?

De tot. Enterraments de nens i joves o amics meus, i la veritat és que afecta molt i no saps ni com actuar. Treballar davant la gent que no coneixes és fàcil, però davant de coneguts és molt dolorós.

En tots aquests anys ha viscut moltes profanacions?

El mes d´abril passat, la darrera. En el temps que fa que treballo, només m´hi he trobat dues vegades en 33 anys.

La gent respecta la mort i els cementiris?

Hi ha gent de tot. Hi ha gent que passa de tot i en canvi hi ha persones que venen a passejar.

Hi deu haver gent assídua que ja els deu conèixer pel nom, oi?

Sí, ve gent maquíssima.

I què passa que ara per Tots Sants els ve la feina de cop?

Hi ha gent que no ve en tot l´any i ara venen i troben que han robat un gerro o ha caigut una peça i nosaltres els ajudem i expliquem que bé..., que el manteniment de cada nínxol és feina dels familiars. Et pregunten on està un difunt, i els has d´atendre.

I per què el dia 1 és el dia de gala del cementiri?

Sí, perquè aquell dia el cementiri acull els actes institucionals.

Queden molts nínxols lliures?

De moment tenim nínxols en reserva, però amb el temps s´haurà de fer una ampliació. Ara estem pendents d´un projecte que ha de consistir a refer una part de nínxols. Això està en mans dels tècnics i dels polítics.

La part antiga més monumental del cementiri qui la manté?

La mantenen les famílies, també, si venen o no, és qüestió d´ells. És particular

Sí que els toca arranjar els il·lustres, no?

Això sí que ens toca a nosaltres. També la capella de la placeta.

Quantes tombes hi ha?

Unes 10.000 tombes. Algunes són molt antigues i en un mateix nínxol hi pot haver molta gent.