28 de octubre de 2018
28.10.2018
Figueres

«Figueres ha de buscar la complicitat i implicació de la Fundació Gala-Salvador Dalí»

Mari Pérez, tècnica de Turisme, Tècnica de Turisme. acaba de jubilar-se després de 44 anys de servei. Va formar part del primer equip del Teatre Museu Dalí

28.10.2018 | 09:11
Mari Pérez davant del Teatre-Museu Dalí de Figueres.

Més de quatre dècades informant els visitants de Figueres i treballant per promocionar la ciutat avalen la trajectòria de Mari Pérez Téllez (Pitres, Granada, 1954). Va arribar a Vilafant molt petita, quan els seus pares, Antonio i Encarnación, van decidir traslladar-se des d´Andalusia per buscar noves oportunitats. A Vilafant va néixer la seva germana Rosa. Mari Pérez es va formar com a Tècnica d´Empreses i Activitats Turístiques. Durant anys ha estat el referent de la promoció de la ciutat de Figueres, especialment des de l´Oficina de la plaça del Sol. L'entrevistem a les pàgines del Setmanari de l'Alt EMPORDÀ i emporda.info.

Ara que s´acaba de jubilar i que els companys i amics li han fet diverses festes de comiat, toca passar balanç.
Han estat festes sorpresa que m´han emocionat molt. Fa poc que he deixat la feina i costa acostumar-me, però hem de deixar pas a les noves generacions. Nosaltres ja hem complert un cicle.

Recorda quan va entrar a treballar a l´Ajuntament i al teatre-Museu Dalí?
Sí, i tant. Vaig començar el 30 de setembre de 1974. El Museu s´havia inaugurat el dia 28. M´havia format i, a més de català i castellà, parlava francès, anglès i alemany. Amb una companya holandesa, vam ser les primeres guies oficials del Museu. Hi havia molta expectació, acabava d´obrir i tothom volia entrar-hi.

Dalí estava en plena efervescència per omplir de contingut l´antic Teatre Municipal. Es relacionava l´artista amb vostès?
Venia sovint, sobretot els dimarts, quan el Teatre-Museu tancava al públic, ja que a França també es feia així. Amb nosaltres, era cordial i proper. Recordo nombrosos moments, com quan va venir Josep Pla a visitar el Museu i el vaig acompanyar de bracet tota l´estona mentre era amb Dalí. Gala era més esquerpa, també la vaig haver d´acompanyar alguna vegada. Aleshores teníem uns horaris molt difícils, tancàvem tard.

Tinc entès que Dalí li va dedicar un reconeixement especial, menudeta i jove com era.
Un cop, quan acompanyava uns visitants, em va sentir parlar, i segons em va dir en Pedro Aldámiz, es va aturar per exclamar: «Calleu, calleu. Sento un ocellet...». Dalí era molt bona persona. Em va dedicar una litografia del Crist de Sant Joan de la Creu amb un dibuix d´una noia que vol atrapar una estrella. Recordo una anècdota amb el matrimoni Reynolds i Eleonor Morse, de Florida. Venien amb un escriptor. No hi havia taxi disponible i els vam carregar en el 850 del meu xicot i actual marit, Fermí Vert, que estava de permís de la mili. Érem cinc i vam anar a Cadaqués. El se­nyor Reynolds amb el barret de cowboy? Vam riure molt!

Recorda com eren els visitants del Museu?
La gent de fora valorava, molt més que la d´aquí, Dalí i la seva obra. L´interès multicultural ja hi era. També hem de tenir en compte que els turistes s´estaven un mes de vacances i tenien temps de tot. Ara, els que venen, ja ho fan expressament per visitar coses concretes. Toca saber atraure´ls.

Quan va passar a dependre directament de l´Ajuntament, ben pocs municipis tenien oficina de turisme oberta tot l´any.
Ben cert. Que obríssim tot l´any, només Figueres i Girona. Altres municipis com Roses o Llançà només obrien a l´estiu. El turisme depenia del Ministerio de Información y Turismo. Figueres, quan vaig entrar, ja ho portava el CIT. Recordo que feia més hores que un rellotge. Per mi, l´edifici de la plaça del Sol el vam desgraciar en voler afegir bolets per encabir la Guàrdia Urbana. Era tot exterior i tenia una bassa amb peixos de colors. Era atractiu per al turisme.

Durant anys, aquest va ser el punt neuràlgic de la promoció de Figueres.
Sí, i amb el hàndicap que de personal sempre hem anat malament... Fins no fa pas gaire, estava sola. En algunes etapes es va reforçar el servei. Sort que a l´estiu hem pogut comptar amb estudiants de la Facultat de Turisme, als quals havia d´avaluar com a tutora de les pràctiques. Actualment, en plantilla, érem tres persones. Tot i això, hem treballat molt, sempre amb ganes de fer coses. Només vull dir-te que, des de l´Oficina de Turisme, s´han organitzat un munt de visites guiades temàtiques. A banda de la Figueres de Dalí i Nadalí, que són les estrelles, s´han fet sobre Modernisme i Neoclassicisme, Els glacis del castell de Sant Ferran, Art i Vi, La guerra civil a Figueres, la Riera Galligans, En Pep de la tenora (coincidint amb la capital de la sardana) i aquest any Passejant amb Carles Fages de Climent i Els Dalí de Figueres, que s´acaba el 4 de novembre. I segur que me´n deixo alguna.Formem part del Club Cultura i Identitat del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona. Anteriorment, ja formàvem part del Club Cultura de l´Agència Catalana de Turisme. Per aquest motiu, hem acollit diferents Fam-trips, Press-trips i bloguers...

També han tingut seus de temporada i, fins i tot, una furgoneta increïble de color blau.
La furgoneta que va dissenyar Eduard Bartolí era genial. Amb ella vam anar a Fitur. L´Eduard ja ens havia fet altres creacions abans per anar a fires. L´any 2004 vam poder ocupar part del local de la parròquia de Sant Pere amb l´ajut del rector Taberner. El lloguer va servir per pagar la tanca de la plaça de Sant Pere. També hem ocupat dos espais a l´estació vella i en vam crear un al costat del passadís del túnel d´accés a l´AVE, que també vam aprofitar, abans d´obrir-hi oficina. El canvi d´ara, a la Casa Empordà de l´antic Escorxador, ens ha permès millorar l´espai de treball. Ara és una Oficina de Turisme de primera categoria.

Figueres aprofita prou bé Dalí i tot el que suposa? Penso en la Casa Natal, per exemple.
S´ha de buscar la complicitat i implicació de la Fundació Gala-Salvador Dalí, sense la qual tot seria més difícil. Tan sols ho tinguin com un referent al seu web ja seria molt. Jo la vaig buscar per poder col·locar les fotos de Philippe Halsman a l´estació de l´AVE. Cal tenir en compte que organismes de rang superior com Tourespaña, ACT, Patronat de Turisme Costa Brava-Girona  busquen anar sota el paraigua de la Fundació Dalí a les exposicions que es fan internacionalment. Dalí és conegut mundialment i Figueres ha de saber aprofitar-ho de la millor manera possible. Sempre amb projectes seriosos, sense banalitzar la seva figura.

Ha trobat bona sintonia amb els regidors i alcaldes que ha tingut durant tots aquests anys?
Guardo molt bons records de molts d´ells, com ara Jordi Romans, el primer regidor que vaig tenir el 1979. I d´altra gent que tenia ganes de fer coses com Francesc Calvet, Pere Prats, el cap de gabinet de Marià Lorca, Joan Francesc Burgas, i molts altres. Estaria bé, però, que algun polític, abans de parlar, preguntés i trepitgés l´Oficina...

El temps també ha portat l´evolució tecnològica, clau en el turisme d´ara.
I tant, sempre hem procurat estar al dia, però ara potser anem massa accelerats. Abans rebíem moltes cartes per correu que calia contestar. Ara internet i les xarxes són una bogeria. Algú et demana alguna cosa i ja es posa nerviós si no contestés al moment.

Pensa aprofitar la jubilació per viatjar molt pel món?
Sincerament, amb els recursos de la comarca de l'Alt Empordà, ja en tinc prou per fer turisme. Ara exerciré d´àvia.

Si hagués d´escriure una carta als Reis per a l´Àrea de Turisme que deixa enrere...
Demanaria més recursos humans i una mica més d´interès en el turisme de la ciutat. I que els diners que s´hi destinin, hi arribin de veritat, per a poder-los invertir en accions de promoció, amb el desig que tots anéssim a una.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook